Entrades
Quan no quedarà resQuan no quedarà res,
quan morts els rius, blanquejaran les gleres.
Eixuts ullals, seques les fenasseres.
Ofegat el caliu
a les dures entranyes de la terra,
quan no plourà ni nevarà a la serra.
Quan ni un arbre hi haurà,
ni cap garba de blat per les garberes,
ni creixerà cap xop per les riberes.
Quan no quedarà res,
només ermes les terres, sec el mar,
quedarà la paraula. Quedarà.
Desideri Lombarte
_________________________________
LAS PALABRAS
No me gaste las palabras
No me gaste las palabras
No cambie el significado
Mire que lo que yo quiero
Lo tengo bastante claro.
Si usted habla de progreso
Si usted habla de progreso
Nada mas que por hablar
Mire que todos sabemos
Que adelante no es atrás.
Sí esta en contra de la violencia
Sí esta en contra de la violencia
Pero nos apunta bien,
Si la violencia va y vuelve
No se me queje después.
Si usted pide garantías
Si usted pide garantías
Solo para su corral
Mire que el pueblo conoce
Lo que hay que garantizar
No me gaste las palabras
No me gaste las palabras
No cambie su significado
Mire que lo que yo quiero
Lo tengo bastante claro.
Si habla de paz pero tiene
Si habla de paz pero tiene
Costumbre de torturar
Mire que hay para ese vicio
Una cura radical.
Si escribe Reforma Agraria
Si escribe Reforma Agraria
Pero solo en el papel
Mire que si el pueblo avanza
La tierra viene con él.
Si esta entregando el país
Si esta entregando el país
Y habla de soberanía
Quien va a dudar que Usted es
soberana porquería.
No me gaste las palabras
No me gaste las palabras
No cambie su significado
Mire que lo que yo quiero
Lo tengo bastante claro.
No me ensucie las palabras
No me ensucie las palabras
No les quite su sabor
Y límpiese bien la boca
Si dice revolución
Mario Benedetti
11 comentaris:
És molt trist de pensar-ho però cert!
I així acabarà tot... vaja, així ho espero! Que sigui perquè la terra hagi seguit el seu curs.
Ens veiem diumenge, no? Intentarem passar abans!
Petons i bonanit!
Preciosa la poesia de Benedetti, preciosa, a mi me'l va presentar una amiga de l'Uruguay i sempre l'he anat llegint, però em fa posar tristoia, bleda que sóc i la seva sensibilitat...
Petonets!
Imaginem !!! Imaginem coses boniques així oblidarem la realitat.
Petonets,
=;)
És gran el Benedetti. Has llegit "La tregua"?
uix, no tinc temps de respondre-us a tots, ho faré a la tarda, ara he de sortir.
Bon divendres!
Si, Mar, ens veiem demà.... i quan llegeixis això ja ens haurem vist :D
Hola Zel, vaig tenir una època què només llegia Benedetti. Després em vaig "passar" a Gioconda Belli, al final vaig recuperar els clàssics i ara llegeixo molta més poesia que quan era jove. I com més poesia llegeixo, més poesia vull llegir. Diuen que és normal, jo no ho sé, només sé que a mi em passa.
Bon cap de setmana!
UI, jaka, de coses boniques n'hi ha per fer, per imaginar i per viure. Per sort, perquè sinó, les etapes depressives i que ens fan sentir impotents i inútils per posar-hi remei, se'ns menjarien!
Que tinguis un cap de setmana esplèndid i no hagis d'imaginar coses boniques: que les visquis!
Ostres Paseante, m'has pillat: no he llegit "La tregua",si és que és un llibre sencer. He llegit les recopilacions "El amor, las mujeres y la vida" i "La vida, ese paréntesis". I tot el que arreplego de Benedetti per la xarxa (em vaig baixar una recopilació de poemes d'ell que està molt bé)
Hauré de buscar "la tregua".
Bon dissabte!
oichs, Paseante, i bon diumenge també, si no ens "veiem"!
Busca "La tregua" noieta. No te'n penediràs. És curt i es llegeix en un parell de tardes o matins o nits.
Publica un comentari a l'entrada