Entrades
¿Se trata realmente de una negligencia de la escuela?
¿Cómo debería haber actuado la profesora, ante la gamberrada?
¿Había que dejar que el chaval tirara por la ventana lo que le diera la gana?
¿No merecía una reprobación ante su conducta? Si es que si, ¿tenía la escuela que "atar" al chico para que no se fuera a casa?
Vale que salió en hora lectiva, pero caramba, no se trata de un niño de cinco años. Se trata de alguien que, por lo menos en los tiempos en que yo tenía esa edad, tenía ya "uso de razón".
¿O es que el uso de razón, actualmente, lo tienen a los 30? ¿O no lo tienen nunca?
¡Que alguien me explique donde empiezan y donde terminan las responsabilidades de cada cual, por favor!
Al final, un profesor de secundaria va a tener que acabar siendo "esto":
¿Qué opinais?
imagen 2: http://www.usocv.org/uploads/federaciones/vigilante.jpg
8 comentaris:
Estic flipant...
suposo que els pares volien carregar la culpa a algú però el que em sembla increble es el jutge en questió i la sentència surrealista...
Per aquesta regla de tres les escoles i instituts s'han de convertir en presons??
Si noia, si, jo també he flipat. Amb els jutges que tenim i les sentències que dicten, ja he acabat per no entendre absolutament res, m'estaré demenciant?
El que ens demenciarà és aquesta societat on sembla un campi qui pugui, on no hi ha límits i sempre es vol culpabilitzar algú. Hi han " accidents" que no es poden preveure, i situacions imprevistes. Sembla que culpabilitzant erradiquin el problema. En general ens anem demenciant tots i uns més que altres començant per la justícia.
Bona nit Arare!
Bon dia, Joana! Doncs això: que sempre estem buscant culpables. Acabarem tots amb pistoles, com al Far West.
quin món més estrany estem configurant... deu ser la versió
món.2008... misericòrdia...
Ja ens estem convertint en 'controladors' perquè passen aquestes coses, a sobre que va ser l'escola qui va aconsellar el tractament i tot això... Darrerament es malmeten un gran nombre d'esforços educatius controlant assistències, puntualitats, 'campanes' i la resta fins a límits surrealistes.
L'única cosa que em consola, en aquest context, és que la tragèdia s'esdevingués en un col·legi de luxe i no a un institut públic, no vull ni pensar el pa que hi sucarien, els detractors del sistema públic, en tot això.
M'agradaria saber més coses d'aquesta estranya família per valorar el cas, deuen ser força especials. El tema del noi sap greu, probablement, però, pel que s'ha explicat tenia un trastorn greu i al cole les devien passar 'canutes' amb ell, no és el primer cas de suicidi adolescent i jo crec que les causes són sempre molt més internes que externes, en els suicidis, altrament mitja humanitat s'estaria suïcidant.
Ai, Júlia, queja ho diem, que no anem bé... però no ens fan cas!
Mitja humanitat, només? Jo crec que una mica més i tot, s'estaria suïcidant!
apa, salut i força per entomar la setmana!
A mi em sembla que els pares es pensen que portar fills al món vol dir que els mestres han de fer de cangur mentre ells triomfen en les seves feines. No anem bé.
L'educació de la canalla és feina primer dels pares i, després, de la societat (mestres etc.).
Paseante, sempre ho he tingut molt clar, el que sembla és que molts pares encara no ho veuen. llàstima, perquè acabarem malament (ara estic parlant com una àvia, però en el fons és el que sóc... i no tant en el fons, ep!)
Petonets.
Publica un comentari a l'entrada