Entrades
Las noticias digamos "normales" son tan malas que ésta me ha llamado la atención. Vamos a comentarla.
"Un estudio revela que las mujeres gastan más energía en la conquista amorosa que los hombres" (La Vanguardia, hoy).
Ya decía yo que últimamente me sentía muy cansada, arf,arf...
" Los biólogos compararon la conducta de los enamorados o personas en plan de coqueteo con la de gente que no tenía intenciones de ese tipo. Establecieron por ejemplo que las mujeres en plan de conquista invierten 95 kilocalorías por minuto en vestirse, frente a 79 de los hombres. Asimismo, las damas gastan 11 kilocalorías en el contacto visual frente a 3 de los hombres." (L.V.)
A partir de ahora, chicas, ya lo sabéis: os zampáis el croisant a las 7 de la mañana, os vestís poquito a poco y en menos de lo que canta un gallo ya lo habéis quemado. Cuantos más minutos, menos croisant. Luego saltáis a la calle, si puede ser, sin gafas, así cuando miréis a los churris, de los cuales la calle está llena, el esfuerzo será mayor y cuando lleguéis al trabajo, sílfides totales, oye...
___________________________
p.d.- iba a comentar la noticia esa de que la iglesia pide el voto para quien no negocie con los terroristas (manda huevos, que decía aquél) pero me estaba pareciendo que volvía la Inquisición y me decanté por los churris, que son así como menos comprometidos de comentar (y más guapos).
12 comentaris:
Hola Arare
Em referiré a la teva P. D., al fet que la conferència episcopal demani que no es voti als que negocien amb ETA. Vaja, demanant descaradament que no es voti al PSC.
Doncs, de moment, quan fem la declaració de la renda, sobretot, fixem-nos bé en no deixar-los aquell tant per cent que es pot destinar a l'eslésia.
Quin grapat de trepes aburgesats, fills de l'Espanya més rància.
Així rebentin!!!
Salut i bon cap de setmana
Vaig a cremar kilovalories mirant xurris pel balcó...
efectivament, una noticia més divertida
Con era allò de que l'energia no despareix, només es transforma? Doncs apa, a gastar energies, que tampoc deu ser tan mala cosa...
Ho tindrem en compte, quan fem la declaració de la renda, Ramon! Que tinguis un bon Carnaval!
Com ha anat, això, veí? Jo crec que unes quantes calories les vaig cremar, perquè quan vaig sortir a caminar em vaig creuar amb uns quants triatletes que sortien a entrenar i els ulls em feien "xiribites"... però el millor fou a París, que me n'anava a córrer per un parc que hi ha prop del Canal de Saint Martin, allà on teníem el Blauet, i cada matí em trobava els bombers que sortien a entrenar. Allà crec que la meva miopia va millorar, hehehe...
Feliç cap de setmana!
Deric, ens hem de fer ressò de les notícies divertides (també) perquè sinó ens amargaríem la vida! Vols un cafetó? també tinc una mica de xocolata negra... en vols?
Albert hi ha algunes maneres de gastar energies més divertides que d'altres, hehehe... i tu, que en vols un, de cafetó? i xocolata?
Ja deia jo que m'aprimava dia rere dia...i per què serà? Ara tinc la resposta!
Bon cap de setmana Wapa!
Jo, moltes vegades, ja dic que no em separo del marit -en broma, ep- pel cansat que resulta anar a lligar:
-vestir-se de forma adient, i, per tant, haver de patejar-te el corteinglès quan és a vessar de penya.
-maquillar-se, i després, haver de treure's el maquillatge
-fer dietes adients
-perruqueria cara i pesadeta
-anar encotillada amb roba sexi
-haver de ballar a la discoteca dels iaios amb un somriure etern
-escoltar el rotllo del pretendent fent veure que t'interessa
-repassar llibres com ara aquell de 'como ganar amigos e influir en las personas'
-fer-me liftings i tractaments antiarruges
-depilar-me acuradament, per si un cas
-surtir de nit els caps de setmana i quan calgui, repassant a les guies de l'oci els locals adients a la meva franja generacional
-fer camasutres innovadors
... i suportar el desengany de no haver bufat cullera malgrat els esforços.
...és absolutament esgotador.
...per això l'amor mercenari sempre ha tingut més sortida amb els senyors, perquè són més ganduls.
Que ningú no s'enfadi, és amb ironia, per si no us n'havíeu adonat, que per aquí passa gent molt seriosa.
Joana, doncs, vinga, a practicar aquest esport, que sembla que va bé! Espero que t'hagi anat bé el carnaval! Petonets.
Doncs, Júlia, ara que dius això de la discoteca i dels iaios, dimecres passat vaig passar per davant d'un portal - a Barcelona- ple a vessar de iaios i iaies (força més grans que jo, eh? que alguns ja feien catúfols i tot, que ho vaig veure) doncs em vaig preguntar si allà hi devia haver un consultori mèdic o similar, però com que n'hi havia molta, de gent, esperant, doncs vaig passar sense mirar detingudament. Quan vaig tornar del que havia de fer vig haver de tornar a passar pel davant i llavors m'hi vaig fixar, perquè no hi havia ningú a la porta i perquè havien encès el llum. Em vaig quedar amb un pam de nas quan vaig descobrir que era... la discoteca Tango!
O sigui, tota aquella gentada, que devia sumar una bona colla d'anys, esperaven no pas per anar al metge, no, esperaven per anar a ballar! Que feliços! (vaig pensar)...
Bon diumenge, Julieta!
Publica un comentari a l'entrada