Entrades
Hi ha un dia que et lleves i penses estic cansada.
Cansada de què, et preguntes .
De mi. És possible? És possible que algú estigui cansat d'ell mateix?
Et mires al mirall i no t'hi reconeixes. Veus un rostre massa crispat, t'adones que fa massa temps que estàs mediant entre tu i el món, entre tu i els que t'envolten.
I aquesta mediació arriba un moment que cansa.
El que no tinc clar és què passa, aleshores, entre tu i el teu bloc.
Estic cansada de món, que no de vida.
Un día te levantas y piensas estoy cansada.
¿Cansada de qué?te preguntas.
De mi. ¿Es posible? ¿Es posible, que alguien esté cansado de él mismo?
Te miras al espejo y no te reconoces. Ves un rostro demasiado crispado, te das cuenta de que hace demasiado tiempo que estás haciendo de mediador entre tú y el mundo, entre tú y los que te rodean.
Y esta mediación llega un momento que cansa.
Lo que no tengo claro es qué pasa, entonces, entre tú y tu blog.
Estoy cansda de mundo, que no de vida.
22 comentaris:
Descansa'n una mica, si un cas.
A mi em va anar bé amb el fotolog. Al princi se'm feia extrany però després va ser... doncs això, una gran idea.
Petons!
Nigú no està cansat del món: és tan gran el món! potser sí que de les mediacions, dels que t'envolten... de la (les) funció (ns) d'un mateix... Com que descansar, com sap tothom, és impossible, potser cal buscar altres camins, variar una mica. De totes maneres, a certes edats (parlo per mi) som qui som encara que no sapiguem prou bé qui som. Res, benvolguda Arare, que això és momentani.
Ah, el bloc? Assumpte menor, o no?
I jo que et volia parlar del meu cansamant...;-)
sí que és possible, de vegades jo em sento així de terriblement cansat.
Arare, m'hauràs de més ben explicar aquesta diferència entre món i vida.
pere, cansamant?
No et puc dir que una pulmonia a temps ben pillada sigui la millor de les teràpies, però mira..., a mi de moment m'ha anat de perles per a, sinó desconnectar, baixar marxa.
Sigui el que sigui, amb un petó i una abraçada molt forta, capitana! :D
Mariana estimada...
ara no se si deixar-te aquesta per defecte
o aquesta
per excés
o a l'inrevés..
(per cert, de la segona fixa't l'emissora ;¬P)
nina, el facis estarà bé, si està bé per tu i et fa trobar-te contenta amb tu mateixa...
Jo no penso deixar d'estimar-te gens ni mica...
Uns petonets dolços, nina ;¬)***
hauré de repassar les meves dislèxies
pere, és que aquesta és bona....
Pere, d'acord, parla'm del teu cans-amant i jo et parlaré del meu, hehehe...
Albert, tu ben a prop per vigilar el que diem, que em sembla que fem catúfols!
Barbollaire, me les quedo totes dues, no m'he pogut fixar amb l'emisora però després ho faré. Gràcies, maco. No pateixis, jo, marxar, no marxo, només de tant en tant m'agafa la neura i escric menys, més o menys com tothom.
Monalitza, una pulmonia no`, gràcies, hehehe... saps què passa? que de vegades no cal agafar una malaltia física, de vegades hi ha factors que van gratant l'estat d'ànim fins que et deixen fet pols per una bona temporada...per cert, estàs millor?
Deric, així segur que m'entens!
Mar, si una persona tan jove com tu ha de descansar de tant en tant, imagina't una àvia (per molt recent que sigui) hehehe...
Gràcies a tots i a totes, una abraçada (cansada, però abraçada)
Òndia Arare, m'he passat per casa teva i veig, pel teu comentari, que estàs "xof". Em sap greu, de veritat.
Es fa difícil d'aconsellar i més quan no saps exactament que li pot passar a l'altra persona (vaja, a tu). Per tant, no caure en el fàcil parany de donar-te consells.
Tan sols, que sàpigues, que molts de nosaltres t'enviem kilovats d'energia positiva, de bones vibracions. A veure si així et carreguem les piles.
Una braçada ben forta i bon cap de setmana.
No hi fa res...amiga Arare. És un moment passatger.
Cuida't molt i cuida al petitó! :-)
Després de 5 dies, avui la cosa ja s'ha començat a arreglar (com a mínim la febre no incordia tant) Gràcies, capitana!
Ramon, si mires al teu voltant, veuràs que hi ha força raons per estar "xof". Hi ha dies en els quals només veiem allò que ens fa estar tristos, hi ha altres dies en què potser estem més forts (de salut mental, suposo) i llavors tenim esma per continuar lluitant. Però hi ha dies en què un s'enfonsa i li costa tornar cap amunt... no?
Em quedo amb tota l'energia positiva que m'envies i te l'agraeixo de tot cor. UN petonet i bon cap de setmana.
Ho intentaré, Joana (de vegades es fa difícil, cuidar-se un mateix) però prometo intentar-ho! Una abraçada.
Monalitza, m'alegra que estiguis millor, deixa't cuidar i prent-t'ho amb calma (vull dir que fins que no estiguis bé del tot ni pensis a treballar i aquestes coses)... bon cap de setmana!
Ànims, jo també tinc un mal dia i una mica cansada. Espero estar millor demà!
I en Martí? Xulo, oi?
ah.... però hi ha món?
petons i llepades mundanals!
Això del xof ens passa a tots Arare. Va a estones, a dies, a temporades. No passa res, és natural. No podem ser sempre divins.
Gràcies, Glorieta, ahir vaig deixar-te un comentari que s'ha evaporat) petonets i fins ara!
N'hi ha, Gatot, n'hi ha i no va pas gaire bé... marrameu!
I en canvi, Paseante, tots volem estar sempre divinos de la muerte... aix, que equivocats que anem! quan un està trist, cal deixar-lo plorar una mica, oi? una abraçada!
No dona no!!! de tu no, potser d'algunes coses, però de tu... això mai divina!!!
Un petonet reina del Mar
Publica un comentari a l'entrada