lejos lejos lejos la clásica de Armstrong... ese bozarrón no tiene comparación.... es inigualable.... y una vez que la escuchas... ya no hay otra versión que puedas asimilar...
Joana, a mi també em sol agradar sempre més la "primera" versió, però de vegades m'enduc sorpreses.Nick Cave té algunes versions de cançons que possiblement són millors que les originals (sempre segons el meu gust, ep!) en canvi aquesta vegada, estic d'acord amb tu. La Cassidy és una de les meves "ídols", però, i em solen agradar tooooootes les cançons que canta. Has dormit bé? Bon dia, wapa!
Uuuummmm, oh Arare, una de les meves cançons favorites. A mi, sense fer fàstics a res, m'agraden les coses genuines i t'asseguro que la versió de Louis Amstrong m'esborrona. Gràcies per fer-me el dia més agradable. Bon cap de setmana
Nina... Armstrong sens dubte... També l'han cantada Rod Stewart, Celine Dion, els Ramones (una gran versió per cert!), Sarah Brightman (és tant ensucrada!!! no apta per diabètics!)...
Però Armstrong... és aquella veu... què, i és una opinió superpersonal, quan l'escoltes t'ho creus el que diu... No és una interpretació..
Totalment d'acord amb tu, Barbollaire. Malgrat tot, sempre he estat "buscadora de versions diferents" de les cançons, potser per allò d'intentar veure les coses des de diferents puts de vista.
Hola Cafeambllet, Sachtmo és el clàssic, pel que veig tots som una mica reacis a les innovacions, sobre tot amb les cançons "de tota la vida". Un petonet i bon cap de setmana!
Ooooooooh, Albert! Per fi trobo un fan edl Cave (jo també en sóc) malgrat tot,hi ha algunes cançons amb les que no sabria què dir-te, eh? ara et dedicaré un post amb el Cave, apa, crec que te'l mereixes!
Oleastrum, hemos oìdo tantas veces la versión de Armstrong que se nos hace difícil escuchar esta canción por otra persona. A mi también me gusta mucho, pero los otros dos que os he puesto me encantan. Y otras versiones, como dice Barbollaire, pero no podía ponerlo aquí todo, so pena de convertirm mi blog en un ranquing de canciones, jejeje...
22 comentaris:
M'encanten les versions clàssues. Per suposat l'Armstrong i la cuntry no em desagrada!
Gràcies wapa!
Bona nit!
clàssues ( clàssiques)...ui com estic!
cuntry (country)....Més val que m'en vagi a dormir!!!!
lejos lejos lejos la clásica de Armstrong... ese bozarrón no tiene comparación.... es inigualable.... y una vez que la escuchas... ya no hay otra versión que puedas asimilar...
Arare.... un beso grande para tí reina mora!
Joana, a mi també em sol agradar sempre més la "primera" versió, però de vegades m'enduc sorpreses.Nick Cave té algunes versions de cançons que possiblement són millors que les originals (sempre segons el meu gust, ep!) en canvi aquesta vegada, estic d'acord amb tu. La Cassidy és una de les meves "ídols", però, i em solen agradar tooooootes les cançons que canta.
Has dormit bé? Bon dia, wapa!
Mib, cuantos días sin verte, Después de tu opinión, va ganando Armstrong!
¡¡Cariñitos!!
Uuuummmm, oh Arare, una de les meves cançons favorites. A mi, sense fer fàstics a res, m'agraden les coses genuines i t'asseguro que la versió de Louis Amstrong m'esborrona.
Gràcies per fer-me el dia més agradable. Bon cap de setmana
Nina... Armstrong sens dubte...
També l'han cantada Rod Stewart, Celine Dion, els Ramones (una gran versió per cert!), Sarah Brightman (és tant ensucrada!!! no apta per diabètics!)...
Però Armstrong... és aquella veu... què, i és una opinió superpersonal, quan l'escoltes t'ho creus el que diu...
No és una interpretació..
no se si ara m'he explicat...
Petonet de divendres, nina :¬)**
Està clar que amb la de Louis Amstrong!! Trobo que és una passada!
Sisi, ens veiem diumenge!
;)
petonets!
Ramon, si Louis Armstrong t'ha pogut fer el dia més agradable, me n'alegro d'haver-lo penjat al bloc. Com van les coses? Petonets en versió original!
Totalment d'acord amb tu, Barbollaire. Malgrat tot, sempre he estat "buscadora de versions diferents" de les cançons, potser per allò d'intentar veure les coses des de diferents puts de vista.
Petonets sense subtitular ;D
Mar, malgrat la teva joventut, em sembla que ets una clàssica, hehehe! Fins demà, doncs, maca. Un petó.
Evidentment el Satchmo!!!!!´Se'm fa raro i tot escoltar la cançó en boca d'una altra...
Bon capde!!
Bé, reconec que vaig contracorrent, però és que sóc fan del Cave (és que dec ser una bad seed...).
La belleza de esa voz cadente pero vibrante y un saxo desgarradon por la pasion de la voz. Definitivamente Amstrong!
Saludos desde el sur reina mora!
Hola Cafeambllet, Sachtmo és el clàssic, pel que veig tots som una mica reacis a les innovacions, sobre tot amb les cançons "de tota la vida". Un petonet i bon cap de setmana!
Ooooooooh, Albert! Per fi trobo un fan edl Cave (jo també en sóc) malgrat tot,hi ha algunes cançons amb les que no sabria què dir-te, eh? ara et dedicaré un post amb el Cave, apa, crec que te'l mereixes!
Oleastrum, hemos oìdo tantas veces la versión de Armstrong que se nos hace difícil escuchar esta canción por otra persona. A mi también me gusta mucho, pero los otros dos que os he puesto me encantan. Y otras versiones, como dice Barbollaire, pero no podía ponerlo aquí todo, so pena de convertirm mi blog en un ranquing de canciones, jejeje...
Abrazos desde el norte.
Me gusta mas la de Eva Cassidy,creo que es la mas dulce. Buen finde Arare.
raquel
Ep, Raquél! vaya, un voto para la Cassidy! besotes de fin de semana, guapa.
sens dubte l'armstrong, i pot ser la de la cassidy...
L'Amstrong. L'original, sempre és el millor.
Ok,ok, caliope i veí... sembla que ha guanyat l'Armstrong per golejada!
vaig a veure el nou ventdelpla, tu, que sembla que torna a ser del benet i Jornet (no se li han acabat les idees, a aquest?)
petonets a ambdós!
Publica un comentari a l'entrada