Entrades
L'enunciat és "relativament" senzill:"Digues tres coses que sempre duus a la maleta quan vas de viatge i una que t'agradaria dur i que no duus mai o gairebé mai. I tant.... heu de dir el perquè. Pasar-ho a 4 persones."
Es suposa que no cal que digui que porto la roba necessària i les mudes necessàries per al nombre de dies que hagi de passar fora. A partir d'aquí, diguem que:
1) Mai no viatjo sense un mínim de "necesser". Encara que el viatge sigui de dos dies. La meva crema per la cara, xampú i condicionador pels cabells (mai no em rento el cap amb xampú d'hotel) quan duia la melena tan llarga era imprescindible. Ara diria que ja m'és una mica igual, mai hauria dit que el cabell curt era tan pràctic, així que potser d'ara endavant canviï aquesta mania. La crema hidratant pel cos, però, és sagrada (fins i tot pel Camí de Santiago. Era pes, però un pes del què no podia prescindir)
1) Mai no viatjo sense un mínim de "necesser". Encara que el viatge sigui de dos dies. La meva crema per la cara, xampú i condicionador pels cabells (mai no em rento el cap amb xampú d'hotel) quan duia la melena tan llarga era imprescindible. Ara diria que ja m'és una mica igual, mai hauria dit que el cabell curt era tan pràctic, així que potser d'ara endavant canviï aquesta mania. La crema hidratant pel cos, però, és sagrada (fins i tot pel Camí de Santiago. Era pes, però un pes del què no podia prescindir)
2) Un llibre, que pot ser el que estigui llegint o un per començar, un quadern per escriure amb llapis o ploma (mai bolígraf) i uns mots encreuats o autodefinits. Si no tinc llibre, llapis i paper i uns mots encreuats o uns autodefinits (sudokus no valen) no vaig "tranquil·la", són com amulets. Val a dir que gairebé sempre, per curt que sigui el viatge, llegeixo, escric i faig alguns mots encreuats. O sigui: és una mania, però ho faig servir.
3) Sabates còmodes perquè m'agrada molt patejar-me les ciutats o els pobles a peu. Allò de fer turisme amb talonets ho trobo francament d'idiotes... com deia l'àvia d'una noia que conec, "el que et farà patir més a la vida no són els homes, com es podria pensar, sinó ... els peus!!!!" per tant, imprescindible, calçat ben còmode!
4) M'agradaria recordar-me sempre de portar roba per si em ve de gust anar a córrer, però ja fa un parell d'anys que no m'ho emporto, o no sempre, ja que els meus genolls em juguen males passades i, com ja he dit, prefereixo caminar. Per tant: què no porto i m'agradaria portar? roba per sortir a córrer. I m'agradaria perquè si la portés voldria dir que "encara" puc córrer sense problemes i el no fer-ho implica que l'edat no perdona, aiiiix, snif,snif,snif!
y, por descontado, a todo aquél/aquella que desee hacerlo.
Imatge: bp1.blogger.com/.../QiHMrjJjxiA/s400/MALETAS.gif
Traduzco cuando vuelva de caminar.
Bueno, perdón, pero no tuve tiempo antes...
Dije que mi querido Gatot me ha pasado un meme que consiste en:
"Di tres cosas que llevas en la maleta cuando te vas de viaje y una cuarta que te gustaría llevar pero no llevas nunca o casi nunca... naturalmente, tienes que explicar por qué. Pásalo a 4 personas."
Y yo decía que se supone que ya llevas lo necesario para pasar unos días pero que las tres cosas que nunca me dejo son éstas:
1) Mi neceser, con la crema para la cara, el champú y el suavizante para el pelo. Decía también que nunca uso el champú que hay en los hoteles y que cuando llevaba el pelo largo era una norma que nunca me saltaba, sin embargo ahora, con el pelo corto, casi me da igual. Y lo que seguro seguro que no me dejo nunca - ni siquiera en el camino de Santiago, aunque era peso- es la crema hidratante para el cuerpo. Manías...
2) Un libro que puede ser el que esté leyendo en el momento o bien uno para empezar, un cuaderno y un lápiz o pluma (nunca bolígrafo) y unos crucigramas o autodefinidos. Todo ello - el paquete junto- es como un amuleto y puedo asegurar que, aunque sea poco o tenga poco tiempo, suelo leer, escribir y hacer algún crucigrama. O sea: llevo peso pero lo utilizo.
3) Zapatos cómodos. He visto a más de una, hacer turismo por calles empedradas y subir a lo alto de castillos con los taconcitos, algo que me parece de lo más idiota. Y digo eso porque la abuela de alguien que conozco, siempre dice "si hay algo en esta vida que te va a hacer sufrir, no son los hombres, como cabría suponer, sino los pies". ¡Cuánta razón lleva, señora! Por lo tanto, calzado cómodo.
4) Y por último, algo que me gustaría llevar pero que hace un par de años que ya no llevo, es ropa para salir a correr, más que nada porque, con todo el dolor de mi corazón, ya no corro, y es que la edad no perdona, snif,snif, buaaaa...
y luego he dicho que le pasaba el meme a Glorieta, a Deric, a MIB y a Oleastrum... y creo que no he dicho nada más, pero si se lee algo más entre líneas que yo no sepa... háganmelo saber, ¿vale?
11 comentaris:
Ja ho he fet, tot i que els teus viatges són molt més interessants que no pas els meus.
Que tinguis un bon diumenge.
Molt bé, Glòria, moltes gràcies!! El diumenge està sent força interessant!
petonets variats.
Vinc de fer un volt fins a la Riera amb la Joana, ha estat un passeig interessant, necessitàvem parlar i hem aprofitat.
Un petonet, preciosa.
Ostres Arare, quin havia de triar per respondre les teves preguntes? He rigut, ja havia passat pel camí de santiago i per la tertúlia i em penso que per aquest també quan he anat llegint...
No reina, més jove em sembla que no pas, que jo vaig començar a treballar amb 19 anyets acabats de fer l'any de la mort del paquito!!!! I jo també he fet els reciclatges com tu, què vols, i el que ens tocava pencar, eh noia? Jolin, si molts haguessin viscut allò nostre, començar l'escola en català, lluitar per recuperar espais i memòria...
El que no m'agrada de la decisió és la separació taxativa, quan el que es podria fer molt bé és millorar les dotacions en personal a les aules d'acollida, perquè aquest nens i nenes trobin espais comuns amb els qui seran els seus companys finalment, espais d'ajuda de diàleg d'intercanvi, convé a tots anar creixent en les dificultats del coneixement mutuu, als mostres els cal també poder entendre què vol dir de veritat i a la vida la solidaritat i l'ajuda, i entendre de primera mà les problemàtiques de la comunicació. L'escola és un escenari ideal per créixer humanament, per fer reñacions i com més s'ajusti tot plegat a la realitat del carrer, millor. En podem anar parlant, si vols, és un tema que m'apassiona...
Jajajaj...M'ha encantat el post de " la roba necessària", increïble, sembla de pel.lícula.
Felicitats per tota la "tripu" ! ;)
Zel, jo vaig començar als 18, així que tanto monta, monta tanto... però quan va morir Paquito ja en tenia algun més ;) però vaja, que no estem "tan lluny" l'una de l'altra. A mi el que em passa és que cada dia sembla que es posin d'acord per desmotivar-me una mica més, tots plegats. Fa un any encara parlava de polítiques variades alguna vegada, en aquest bloc, ara no sé si val la pena, francament, perquè m'acabo posant de mala llet. Quant a les lleis d'educació i tot això... uhhhhhhhhhhhhhhh! (com deia el llop de l'Hermano lobo... la recordes?) doncs això!
De tota manera, et comprenc tant que fins i tot em sap greu respondre't amb la meva desgana i el meu desànim. Una abraçada, lluitadora!
Joana, pot semblar de pel·lícula però t'asseguro que és cert com la vida mateixa, hehehe... en vaig aprendre, però, no et pensis. No val la pena (mai no val la pena) emportar-se res "per si de cas", perquè el cas no es sol donar mai i vas arrossegant pes innecessàriament. Ara, tu, vestimenta còmoda i sabates que no facin patir!!!
De tot se'n va aprenent, a la vida, oi que si?
petonets, Joana, fins aviat.
només saludar
ostres... juaraia que t'havia contestat, manel. Que em donava per saludada i que moltes gràcies per passar, després de tant de temps sense "venir a veure'm". Potser la virtualitat es va emportar el meu comentari, ahir a la nit estava cansada i no vaig entrar, em pensava que hi era (el comentari)
sigui com sigui, que tinguis un bon dia, company!
Doncs he començat a llegir aquest meme i he de reconèixer que m'identifico completament amb tu en els 3 primers punts.
Fins i tot amb allò de la crema hidratant al Camino de Santiago ;-) Jo, a més a més, hauria d'afegir el líquid netejador de les lentilles :(
Una abraçada!
Hola Yolanda! Jo, al camí, vaig viure un fenòmen curiós: no necessitava les ulleres de sol, que són graduades i de les quals no puc prescindir habitualment, ja que tinc una mica de fotofòbia. Doncs tu, no sé si era la llum - diferent la llum de l'interior que la de la vora del mar- però allà no les necessitava. O algun miracle del sant, hehehe!
Una altra abraçada per tu, maca!
Publica un comentari a l'entrada