Aquesta cançó la vaig aprendre en un foc de camp, en unes colònies a Lourdes de La Nou, molt abans que decidís fer-me monitora. En aquell moment, doncs, era en la meva etapa de "nena" i fa tants anys, que no els puc ni comptar! L'he afegit al recull de cançons de bressol - conscient que no és una cançó de bressol- perquè m'agrada i perquè de petita em feia plorar... un dia d'aquests us comentaré com ha anat, això de les cançons de bressol (ja veieu, n'hi he inclòs algunes que no ho són, de bressol, però que tenen algun significat important per mi).
Per cert... el regal els va encantar. Ara potser hauria de pagar drets d'autor... ja que vaig baixar totes les cançons de la xarxa.
Però no patiu: he descobert alguns cantants i alguns grups. Entre d'altres, Rosa Zaragoza (recomanada per Gepetta, quan us vaig demanar que m'ajudessiu a buscar).
Amb Rosa Zaragoza m'hi vaig posar en contacte via email - per felicitar-la pel que fa- i com que he descobert que això que fa és una feina verdaderament interessant, ja tinc l'adreça de la botiga on he d'anar a comprar alguns dels seus treballs.
Trav.St. Antoni 6 baixos, (aprop metro fontana) d'11 a 14h i de 17 a 21h de dilluns a divendres
El CD es diu "Nacer, renacer".
Això ho faré amb alguns altres, també. Així doncs, senyors, em sembla que això de baixar-se música de la xarxa no és tan dolent: si trobes alguna cosa que t'agrada, la compres. Bé, al menys jo ho faig!
Sense més demora, aquí teniu la cançó que us deia.
"Stewball, le petit cheval blanc"
"Stewball, le petit cheval blanc"
5 comentaris:
Que bonita cancion Arare, yo la habia escuchado en ingles. Y de la novela pues tranquila, que ya la terminaras.Todavia eres joven,mujer.
Un beso.Raquel
MOlt maca, per cert, anota la botiga aquesta on es troben els discs, cada vegada costa més trobar segons què.
Raquél, es que me parece que es una canción country, bueno, sólo me lo parece, pero a mi me gusta más la versión francesa, que es la que yo aprendí. jaja, gracias por lo de joven. Si tenemos en cueta que Saramago empezó a publicar a partir de los 50 pues mira...quiere decir que nunca es tarde. Te advierto que ni que fuera a los 80, jejeje... me daría igual.
Un beso, guapa.
Ja ho he fet, Julieta, al mateix post. Què, ens veurem, demà?
Òndia no ho havia vist, espero que sí, si no passa 'res'.
Publica un comentari a l'entrada