(o això diuen....) Anava a dir-te que jo no faré RES de reis als gatets i que a mi no em portaran RES els reis. Però seria injust. I no seria sincer amb la realitat.
Els Reis per a mi ja han passat, i m'han portat paraules amables via email, via comentaris, via telèfon... m'han portat amor i estimació. I els gatets, espero que també sabran entendre, com tants altres gatets al món, que el millor regal és la vida.
No em facis massa cas, Gatot. Quan vaig penjar aquestes fotos la primera idea era fer una carta als reis semblant a la teva, però em vaig anar deprimint tota sola - l'Arare és així- i va sortir la tonta que hi ha en mi. En realitat aquest post és una beneiteria com aquella de quan erem petits, que quan no ens menjàvem la sopa els grans ens deien allò de "amb la quantitat de nens que passen gana al món!", recordes? no tenia lògica ni tenia cap mena de sentit...
O si?
Una abraçada i petons de xocolata desfeta de matí de Reis.
Cuenta la leyenda que tres reyes orientales contemplaban satisfechos sus posesiones terrenales. Una noche clara y fría que metía oscuridad en las ventanas ojivales de los astrónomos reales ofreció una gran sorpresa a sus tres majestades. Cuenta la leyenda que observaron una estrella como antes nunca habían visto; enorme, con estela. Cuenta la leyenda que emprendieron una ruta detrás de ella. Cuenta la leyenda que aún ahora se pasean por terrazas los tres reyes, por balcones y ventanas. Que reciben muchas cartas. Que se pasean por la Tierra, regalando muchas cosas a los niños y las niñas, hijos e hijas de nobles adinerados y burgueses. Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos para aquellos que carecen de terrazas, de balcones y ventanas, para aquellos que incluso carecen de deseos y de casas. Para los que no saben que es posible escribir cartas. Para aquellos que han nacido traicionados por la suerte.
Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos esos reyes magos para los desafortunados.
aiss... la crua realitat del teu post... si és cert, però encara que hi pensem... jo no he pogut evitar fer algun regalet i ...també n'he rebut... petonets capitana!
vejam... Esther, jo, no solament n'he rebut, sinó que n'he fet "con estas manitas" i n'he comprat "con esa tarjetita de crédito que saca humo", com tot quisqui. Però quan penso en aquestes diferències em sento una mica culpable. Una mica força.
I bé, què t'han regalat? potser que passi pel teu bloc i ho esbrini!
A mi, una camera de vide, que el viatge a Florència era un regal de noces!!! nostamal, oi?
Raquél (nunca sé si tu nombre lleva acento o no, pero da igual, porque tú no pones ni uno, reina mora) cuando "abras" el blog, avísame, que te enlazaré, ¿vale? aunque, conociéndote, lo dudo, lo dudo mucho. Que sé que para escribir eres una vaga de campeonato :P
Un besazo! Por cierto, te toca a ti llamar!!!! (ah! te habías olvidado?)
19 comentaris:
el que nada... no se ahoga!!!
(o això diuen....) Anava a dir-te que jo no faré RES de reis als gatets i que a mi no em portaran RES els reis. Però seria injust. I no seria sincer amb la realitat.
Els Reis per a mi ja han passat, i m'han portat paraules amables via email, via comentaris, via telèfon... m'han portat amor i estimació. I els gatets, espero que també sabran entendre, com tants altres gatets al món, que el millor regal és la vida.
petons i llepades vitals, arare! :)
No em facis massa cas, Gatot. Quan vaig penjar aquestes fotos la primera idea era fer una carta als reis semblant a la teva, però em vaig anar deprimint tota sola - l'Arare és així- i va sortir la tonta que hi ha en mi. En realitat aquest post és una beneiteria com aquella de quan erem petits, que quan no ens menjàvem la sopa els grans ens deien allò de "amb la quantitat de nens que passen gana al món!", recordes? no tenia lògica ni tenia cap mena de sentit...
O si?
Una abraçada i petons de xocolata desfeta de matí de Reis.
No te disculpes Arare. A mi me gusta. Y creo que si que tiene logica y sentido. Ya nos contaras que te han traido los reyes.Abrazos.
perdona el anonimo de antes era yo-Raquel
(me estoy pensando eso de abrir un blog)
Tantes diferències...
En fí, Bon ny guapa!
Petonets
Perla de Labuán... Una abraçada forta, forta...
I una bosseta de petons dolços i salats, nina...
;¬)********
ai, aquesta sensibilitat de la reina mora!!
un axuxón gros, que te l'han deixat els reis a la meva sabatilla.
Cuenta la leyenda que tres reyes orientales
contemplaban satisfechos sus posesiones terrenales.
Una noche clara y fría que metía oscuridad
en las ventanas ojivales de los astrónomos reales
ofreció una gran sorpresa a sus tres majestades.
Cuenta la leyenda que observaron una estrella
como antes nunca habían visto; enorme, con estela.
Cuenta la leyenda que emprendieron una ruta detrás de ella.
Cuenta la leyenda que aún ahora se pasean por terrazas
los tres reyes, por balcones y ventanas.
Que reciben muchas cartas.
Que se pasean por la Tierra,
regalando muchas cosas a los niños y las niñas,
hijos e hijas de nobles adinerados y burgueses.
Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos
para aquellos que carecen de terrazas,
de balcones y ventanas,
para aquellos que incluso carecen de deseos y de casas.
Para los que no saben que es posible escribir cartas.
Para aquellos que han nacido traicionados por la suerte.
Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos
esos reyes magos para los desafortunados.
Isabel
la tonta que hi ha en tu... és molt wapa, sensible i coherent, arare, així que... gràcies pel teu regalet i petons i llepades màgiques!
aiss... la crua realitat del teu post... si és cert, però encara que hi pensem... jo no he pogut evitar fer algun regalet i ...també n'he rebut... petonets capitana!
vejam... Esther, jo, no solament n'he rebut, sinó que n'he fet "con estas manitas" i n'he comprat "con esa tarjetita de crédito que saca humo", com tot quisqui. Però quan penso en aquestes diferències em sento una mica culpable. Una mica força.
I bé, què t'han regalat? potser que passi pel teu bloc i ho esbrini!
A mi, una camera de vide, que el viatge a Florència era un regal de noces!!! nostamal, oi?
Gràcies, Gatot!
per sort - si,si, encara que m'agradin les festes, que m'agraden- dic "per sort" ja s'han acabat! buffffffff
i demà sant tornem-hi... muammm
Isabel, quan dic que "tens un poema per cada cosa i una cosa per cada poema" no menteixo!!! I a més, m'encanten!
Què t'han portat els reis? va, canta,canta!
Xurri, espero "l'atxutxon" ben aviat en vivo i en diresto. Per cert... saps aquella bossa? doncs ha triomfat!!!! i la teva capsa? (era una capsa, no?)
Barbollaire, i un gotet de sals de fruita, hehehe... que aquests dies, entre neules, torrons, pans i tortells de reis... ufffffffff!!!
què t'han portat els reisssssssssss?
Bon Any, JOana del Maresme!!! Què t'han dut, els RRMM?
Raquél (nunca sé si tu nombre lleva acento o no, pero da igual, porque tú no pones ni uno, reina mora) cuando "abras" el blog, avísame, que te enlazaré, ¿vale? aunque, conociéndote, lo dudo, lo dudo mucho. Que sé que para escribir eres una vaga de campeonato :P
Un besazo! Por cierto, te toca a ti llamar!!!! (ah! te habías olvidado?)
Una imatge per a reflexionar.
Uns tant i altres tan poc, quina culpa tenen???
Un petó, Arare.
un petó, Glòria!
Publica un comentari a l'entrada