Frac, li podem posar paraules, i tant que si... però la poeta del nostre petit grup ets tu :) jo només sóc aficionada i en faria més una crònica que una altra cosa!
Primer de tot, felicitar-te/vos pel nen :) Com és? Com és? :P Segon dir-te que m'agradat molt el video de les fotos del teu, el nostre si em deixes, mar.
Si em deixes et preguntaré perqué t'agrada tant el mar? I si només és la nostre costa o totes en general...
Ep! El nen encara no ha nascut... en qualsevol cas, podria ser que nasqués d'aquí a unes hores, però de moment encara no! (si vols, quan neixi et faré un sms) A veure, Jessica: el mar sempre m'ha fascinat, des que era molt petita i el meu pare m'ensenyava a nedar. De fet, més que el mar en si, el que em meravella és l'aigua. Allà on hi ha aigua hi ha vida, no trobes? A veure si és veritat que ben aviat penges les fotos de Londres, que ja tinc ganes de veure-les!
Hola Glorieta, sabia que t'agradaria, malgrat tot,cada paisatge té el seu encant, que nosaltres, quan vam passar per terres de Palència, fent el camí de Santiago, ens vam mervellarallà no hi ha mar ni massa aigua i en canvi és una preciositat, així que cada terra té el seu glamour!
Gràcies, Xurri, al final, si, vaig aconseguir fer un video a partir de fotos., Ara hauré d'intentar fer un video que no sigui un pal a partir d'un video que és un pal, hehehe...
Doncs si, Barbollaire, em cau la baba! quina monada! aixxxxx... fotos del nadó? no sé, els demanaré permís als seus pares, abans de posar-ne una, però no sé si ho voldran.
Recullo el petonet remullat de pluja i te'n torno un altre.
Entrades
21 comentaris:
Que preciosidad Arare, ya veo que has aprendido a mandar a youtube, a ver si mandas mas y los podemos ver. Besos desde el interior
Raquel
Molt bé les teves fotografies. Que els blanencs sempre som massa autocrítics. De tant en tant convè ensenyar múscul...
Que maca és la Costa Brava, i que maco el teu mar!
Li podríem posar paraules nostres a algunes d'aquestes imatges, estàs d'acord companya?
Maco perquè sí!!!
Una abraçada des de la Costa Daurada i bon cap de setmana
Pues si, Raquél, ha costado pero al final aprendí! me gusta que te guste :) besos marinos.
Home, Jaume, la Costa Brava és la Costa Brava! El fotut és que l'anem fent malbé no sé jo si en som prou conscients... Bon cap de setmana, veí!
Frac, li podem posar paraules, i tant que si... però la poeta del nostre petit grup ets tu :)
jo només sóc aficionada i en faria més una crònica que una altra cosa!
Deixa't anar i comença a posar-hi paraules...
Un petó fort.
Ei, Ramon, que tinguis un bon cap de setmana, també, per la Costa Daurada. petonets!
Primer de tot, felicitar-te/vos pel nen :)
Com és? Com és? :P
Segon dir-te que m'agradat molt el video de les fotos del teu, el nostre si em deixes, mar.
Si em deixes et preguntaré perqué t'agrada tant el mar? I si només és la nostre costa o totes en general...
Aviat... fotos de Londres! Jojojoj
Petunets!!^^*
Ep! El nen encara no ha nascut... en qualsevol cas, podria ser que nasqués d'aquí a unes hores, però de moment encara no! (si vols, quan neixi et faré un sms)
A veure, Jessica: el mar sempre m'ha fascinat, des que era molt petita i el meu pare m'ensenyava a nedar. De fet, més que el mar en si, el que em meravella és l'aigua. Allà on hi ha aigua hi ha vida, no trobes?
A veure si és veritat que ben aviat penges les fotos de Londres, que ja tinc ganes de veure-les!
Molts petonets, bonica!
Felicitatas, bona feina, Arare!
Un reportatge preciós.
A terra ferma és igual, quan hi ha aigua, hi ha vida...
Preciós, és sencillament preciós.
El mar... mai no canso de mirar.me'l té màgia, t'entenc perfectament.
Un peto i bon cap de setmana.
Anna
FELICITATS A L'ABUELA MÉS GUAPA I MARXOSA DE LA BLOGOSFERA, CATOSFERA INCLOSA I AL SEU CONSUERTE!!!
ja veig que controles el moviemaker, bé per tú!
preciòs, el teu mar
i felicitats pel net!!!!!
petons, reina mora
Hola Glorieta, sabia que t'agradaria, malgrat tot,cada paisatge té el seu encant, que nosaltres, quan vam passar per terres de Palència, fent el camí de Santiago, ens vam mervellarallà no hi ha mar ni massa aigua i en canvi és una preciositat, així que cada terra té el seu glamour!
Petonets!
Hi ha qui diu que el mar és com el foc, Anna, que no et cansaries mai de mirar-lo. Un petó i bon cap de setmana.
Ei, Júlia, moltes gràcies! et veig eufòrica, com ha anat, això de la Catosfera? era avui, no?
Gràcies, Xurri, al final, si, vaig aconseguir fer un video a partir de fotos., Ara hauré d'intentar fer un video que no sigui un pal a partir d'un video que és un pal, hehehe...
el nét és una monada! gràcies.
Petonets.
Nina, tu per aquí...!!!
I les fotos del nadó? i el post del nadó?
Ja portes el pitet posat? (ara em diràs que no et cau la baba...!)
Molts i molts petonets dolços a repartir, estimada Mariana...
I un petonet dolç amb aromes xocolata i flors boscanes despres d'un dia de pluja sols per tu, dolça amiga.
;¬)*
Doncs si, Barbollaire, em cau la baba! quina monada! aixxxxx...
fotos del nadó? no sé, els demanaré permís als seus pares, abans de posar-ne una, però no sé si ho voldran.
Recullo el petonet remullat de pluja i te'n torno un altre.
Només has penjat aquestes imatges per amargar la gent de la terra de la boira :-) T'ha quedat molt bonic, de veritat.
Publica un comentari a l'entrada