La Borsa cau. uauuuuuuuuuu!
Hi ha un pànic generalitzat.
La gent parla del crack del 29, com si hi entengués gaire, la gent! (ep, que jo també sóc gent)
Joan Hortalà i el professor Fabià Estapé - que hi entenen- parlen d'una crisi de tres mesos.
Jo no he llegit mai el Financial Times. Ni crec que ho faci mai. Però queda molt bé, sentir els tertulians a les diverses emissores de ràdio, parlant del Financial Times.
Què passa? que la gent ja no consumeix? Mentida! La gent consumim més que mai, perquè ja fa anys que ens han ensenyat que per viure hem de consumir.
Què faríem, els pobres mortals, si no fos perquè podem anar a comprar?
Què faríem, sense acumular i acumular?
Què, si no ens poguéssim canviar el cotxe cada tres o quatre anys?
Què si les faldilles, els pantalons, les sabates, les botes, les bosses, les corbates, les americanes... duréssin - com abans- quatre o cinc temporades?
Ens veuríem passats de moda i això és un pecat que no podem consentir, que no ho veieu?
No ho enteneu? no podem deixar de consumir perquè llavors el sistema capitalista se n'aniria en orris... i tots hi estem ficats fins als bigotis.
Per això, posem-nos tranquils. (Tranquils?)
La benzina no para de pujar, els productes de primera necessitat tampoc.
Quan val, ara, una barra de pa?
El cafè del mig matí ha passat de costar un euro deu a costar un euro i mig.
Però els sous no s'apugen. Què farem? (mala cara quan morirem) i, de moment, aguantar com uns jabatos. Que tots som molt soferts i ja veureu com no passarà res.
O si?
A qui penseu votar? (ja, ja sé que no m'ho direu)... jo tinc molt clar a qui no votaré.
Però no tinc gens clar a qui li he de donar el meu vot de confiança.
Si és que no puc confiar en ningú, carai, que tothom va a la seva!!!! i, lamentablement, la seva és... agafar la poltrona i no deixar-la mai més. I al poble - com deia La Trinca, al poble que el donin pel ... shubidubiuà-uà-uàaaaaaaaa! que ja té les conferències de Sant Vicenç de Paúl.
La Bolsa cae. Arggggggg!
Pánico generalizado.
La gente habla del crack del 29, como si entendiera algo. ¡Cuidado, yo también soy gente!
Joan Hortalà y el profesor Fabià Estapé - que entienden del asunto- hablan de una crisis de unos tres meses.
Jamás he leído el Financial Times ni creo que lo haga nunca, sin embargo, los de las tertulias radiofónicas hablan del Financial Times como si ... bueno, quizá si, ellos lo leen (faltaría más, sino, no podrían hablar del tema con esa soltura)
¿Qué pasa? ¿Que la gente no consume? ¡MENTIRA! La gente consumimos más que nunca, de otro modo el sistema capitalista se vendría abajo y estamos todos metidos hasta los bigotes, en el sistema capitalista. Nos han enseñado que venimos a este mundo a consumir.
¿Qué haríamos, los pobres mortales si no pudiéramos comprar? ¿Qué, si no pudiésemos acumular y acumular?
¿Qué, si no pudiésemos cambiar el coche cada 3 o 4 años?
¿Qué si los productos de moda durasen cuatro o cinco temporadas como antes? pobres de nosotros, nos veríamos pasados de moda y ese es un pecado que la sociedad no tolera.
Tranquilicémonos. (¿Tranquilizarnos?)
Los productos de primera necesidad no paran de subir
¿Cuánto vale una barra de pan?
El café de media mañana, que el año pasado costaba un euro diez, ya vale un euro cincuenta.
pero los sueldos no suben. ¿Qué haremos?... pues aguantar, como unos jabatos, que para eso hemos venido a este mundo a sufrir y a aguantar. Y no pasar´´a nada.
¿O si?
¿A quién votaréis? Seguro que no me lo queréis decir, que os veo! yo tengo muy claro a quien no votaré, pero no a quien votaré. Siempre me acaba pasando lo mismo y es que no puedo confiar en quienes sólo quieren la poltrona para no soltarla... lo de la canción que cantaba La Trinca no lo pongo porque en castellano no sé como traducirla y porque los de La Trinca también cambiaron de chaqueta hace mucho tiempo.
A Dios rogando y...
20 comentaris:
Primens!!
Saps que? Se m'ha borrat el que t'havia escrit. I creu-me que era una parrafada... ANDasñdkñdpkscn!
En resum et deia que només m'en queda un, dilluns que bé i és fàcil! :D
I que si alguna cosa he après aquest "semestre" és que vivim en la cultura de la moda. On tot és efímer, tot caduca. Fins i tot les relacions (amistoses, familiars,... Totes!)
Que tú tries quina moda es porta. Simplement l'has de crear i t'han de seguir. Si algú es possés retalls de roba fets per ell o roba dels seus pares o avis i algú "cool" el seguís allò es convertiria en moda i la gent deixaría de comprar pq "ja no seria moda..."
Malauradament totes dues sabem que això és impossible! I més després d'haver passat pel Bread & Butter... Jo he arribat a la conclusió de que hauria d'haver estudiat disseny de moda. No sé cosir però tampoc sabia escrire, no? ^^'
Bueno, jo no abandono la meva càmara per res del món! :)
He penjat més pics! Ara que tinc més temps... I tinc projectes per explicar-te :P
Petunets!^^*
PD: the fet un mix dels apunts q si vosl un dia texplico millor Jajaja!
la virtualitat ens fa la punyeta, moltes vegades, llàstima!
Que et vagi molt bé l'examen, guapa! segur que t'hi va!
la cultura de la moda... gñññ... jo aquest any estic vestint "de fondo de armario". Què em diria un estilista? "horror y pavor", oi que si? i lo contenteta que vaig jo? i lo còmoda? ah, això no té preu (però jo no creo moda. Si ho fa l'esquelètica aquella de la Beckam, segur que si que en crea. però tant se me'n fot!)
Si haguéssis estudiat disseny de moda ens miraries a tots per damunt de l'espatlla, hehehe, prefereixo que vagis amb la camera al damunt, periodista!
petonets, reina mora, fins ben aviat.
Jajajaja! No crec que arribi a mirar ningú per damunt de l'espatlla, "yo y mi complejo de inferioridad" no me lo permitirian xD
Fondo d'armari està molt bé jo tinc coses de quan feia la ESO i tothom pregunta d'on és xD
Tú has vist el que es porta? És tot dels 60, 70, 80... o futurista! A falta de pan...
Es tornen a portar els colors aquelles dels xandalls que duia quan era petita, tot flourescents i llampants! Quin horror per la vista! Jajajaj
Un petunet!
Doncs si penso dir a qui votaré: esquerra!!!!!!! (sóc quasi militant, si no els votés malament aniriem). Un dia s'hauria de fer vaga de consum i aleshores si que hi hauria crack del 29!!! L'altre dia vaig sentir a dir a un catedràtic de no se què que espanya (i catalunya) es un país ric però de famílies pobres (o endeutades fins al coll)....
Si et fessis dissenyadora de moda et tindria ben fitxada, que treballo a la area de moda de la Gene, jejeje
Ostres, cafeambllet, malament aniríem, doncs, si no els votessis!
no,no,no, jo no em faria mai dissenyadora de moda! això la jessica, hehehe, jo no! jo prou feina tinc, pobre de mi!
Petonets per totes dues, per la cafeambllet i per la Jessica.
Com deien en un gag els despareguts Tip i Coll: "baja la bolsa, sube el pescado".
Ja també tinc clar a qui no votare´!
dius que no pots confiar en ningú i per dir qué li passarà al poble fas servir una frase de cançó de la trinca... i faig un salt de memòria, i... ai, la trinca! no són els milionaris aquests, que s'hi han fet amb crónicas marcianas, operacion triunfo i porqueries per l'estil...?
Es que no se respeta naaaaadaaaaa!!!
La culpa la teniu els que deixeu propines als cafès! Sort que jo no ho faig mai...
XD
Tens molta raó, Xurri, i més d'un cop hi he pensat. Ells, que cantaven allò de "i l'Otan, narinan,narinan,narinan" després, mite'ls, ves-los-hi al darrere! Es que no se respeta nada! estic d'acord amb tu al cent per cent.
Però monalitza, reina, que jo vaig prohibir expressament que en aquest bloc es deixessin propines de més de 50 cèntims! que no te'n recordes? eh? eh? eh?
És el moment d'invertir en borsa. Si em toquen els cecs ho faré. em recordes on ha dit que he de posar els diners el professor Estapé?
A mi només se m'acuden tres partits a qui podria votar, però la veritat...
A mi m'agrada pensar amb quan podria sobreviure... crec que si passés de certes coses, seria capaç d'estalviar i tot!
Hauré de comprar als cecs, Pere, m'has donat una idea :D
Violette, això ens passaria a tots... si sabéssim amb què podem sobreviure, que feliços podríem arribar a ser... oi? i fer una butifarra així de grossa al sistema!
per cert, Pere, el professor Estapé diu que no s'ha d'invertir en borsa, així de senzill! hehehe...
Votem a la Trinca??? (però a la dels anys 70, no a la d'ara!)
Ens estan escanyant per tots costats. Tot s'apuja i els salaris fan pena.
Quan veig al Rajoy amb l'slogan de "para llegar a final de mes" em venen arcades. Quin poca solta, ell i el seu cap del mustatxo. Per cert, el Tejero també en portava, no? És que tots són iguals.
I als d'esquerra, als quals m'hi sento més identificat, els demanaria que d'una vegada per totes esmolin ben bé les eines.
Els catalans en hem de trencar el cap per estalviar 1 euro, però n'hem de destinar un "futimé" a les espanyes.
Aviat ja no podrem dir aquella expressió tan catalana de "salut i peles".
Una abraçada
Vinga, Deric! fem-ho!
Una vegada que em va tocar ser en una mesa (em va tocar set vegades!) i ja no recordo què estavem votant,un senyor vellet estava entossudit a votar al rei. Li vaig explicar - com a presidenta de la mesa- que només podia votar amb una de les paperetes que trobaria damunt les taules o a dins la cabina aquella de la cortineta, però l'home es va posar farruc que volia votar el rei i que què havia de fer per votar el rei. Finalment li vaig dir que fes el que vulgués i quan vam fer el recompte, en una papereta de no sé quin partit, posava . Voto por el Rey. Evidentment, va ser un vot nul, però el vellet es va sortir amb la seva... en fi, una anècdota més.
Podem votar per La Trinca, si volem, o bé pel Brad Pitt, hehehe...
Ramon, a mi em venen arcades amb qualsevol membre del partit popular. Bé, no. menteixo: se'm salvaria Ruiz Gallardon. Deu ser per això, que l'han fotut al carrer... bé, no ben bé al carrer, però tu ja m'entens... els que són una mica seriosos, se'ls van traient del damunt, no saben ná!!!!
Fa uns dies, vaig llegir un article de Vicente Verdú on explicava que tot aquest capitalisme actual, basat en el consumisme, vé del maig del 68. "El prototipo burgués basaba su moral en tres virtudes capitales: el ahorro, la utilidad y la finalidad. Mayo del 68 y su máximo motor emocional refutaba cada uno de esos principios. Frente al ahorro y la contención sexual, propugnaba el gasto orgásmático; frente a la renuncia, el placer sin espera".
Publica un comentari a l'entrada