Entrades
Com que no tinc ganes de parlar del Montilla, (ahir el vaig veure a "Tinc una pregunta per vostè")... com que no tinc ganes de parlar de la pujada de preus (ja ens ho anem trobant al mercat cada dia, i més encara a mesura que ens anem acostant al Nadal) ... com que no tinc ganes de parlar de l'Artur Mas (i els seus vells/nous projectes per Catalunya)... com que no tinc ganes de parlar de l'educació (lluita diària, que, per cert, a La Tertúlia continua obert el tema, si ho voleu)... com que no tinc ganes d'explicar-vos que cada vegada que vaig a Barcelona la trobo més i més sorollosa (buf, buf,buf)... com que no en tinc ganes, dic, doncs no us explicaré res. O si.
El meu amic Pere de Saragatona ha escrit un bon post magnífic, no puc menys que fer-ne referència, ell ens condueix a un article molt interessant sobre l'obra que s'està representant al Romea, "El senyor Perramon", de Josep Mª de Sagarra.
La pregunta que a mi em suggereix, en aquest cas, seria:
Creieu que segons quines obres literàries cal que siguin convertides en obres de teatre? No en tenen prou, amb ser una bona obra literària? Què en penseu?
I més preguntes, d'aquelles sense resposta:
*Podrem, algun dia, parlar en català sense problemes als jutjats?
*S'ajuntararn els partits polítics sense tirar-se els plats pel cap a l'hora de fer funcionar el nostre país endavant i no endarrere?
*Per què amb el tema dels trens no tornen a fitxar la Mercè Sala, persona que va fer que les coses anessin força bé en el seu moment?
i encara més...
*Pagarà en Monràs les obres del Tramuntana per fer-se perdonar per la Berta? eh? eh? eh?
i si voleu, el de sempre:
*On anem?
*D'on venim?
i ja callo, que si no, després em llegiu en diagonal i això no pot ser!
20 comentaris:
Ondia, Mariana, vas forta!!
El senyor Perramon no he anat a veure-la, encara. Si "La Plaça del Diamant".
A part que a mi em va agradar força, jo no sé si això és una "maniobra" d'Educació per fer que, ja que el jovent llegeix poc, com a mínim les obres els entrin pels ulls.
Divendres passat, al Nacional, havia força "canalla". Potser un quart de l'aforament.
I sempre és més fàcil que "t'ho expliquin", que no llegir-ho... I més una obra com aquesta que no és d'acció trepidant i ritme frenètic...
No sempre es valora prou l'estil, la trama, la qualitat del text, i menys segons a quines edats... Jo vaig trobar un "rollo" Fuenteovejuna... Però em va enganxar el Quixot!
En fi! Paro que ho estic fent llarg...
A la resta de preguntes... No segueixo VentdelPla.
Els polítics continuaran fent el que vulguin...
I la resta...
Petonets dolços, nina, :¬)***
jajaja que bo fotre pel mig Vent del plà! ja que hi som...fem-ho bé! ^^
Jo demanaria que ja n'hi ha prou de que la Mònica sigui tant desgràciada, res li va bé!
Apart també, que al pas que van s'endescuidaran d'en David al Canadà, vaya vacances s'està fotent el tio!
Els altres temes em posen de mal humor i em faria escriure un megapost però no tinc tems a fer-ho.. ja m'agradaria e!
Mira que no deixar-nos parlar en català...quina urticària!
Petonets!
Estimat Corto Maltés, a mi em fa l'efecte que de tant voler-los facilitar les coses, a la gent, no la deixem pensar ni desenvolupar la imaginació.
Per altra banda, també entenc que aquells bojos pel teatre o pel cinema (vull dir els directors i els actors, ep!) quan troben quelcom que els crida l'atenció ho vulguin teatralitzar o cinematografiar (ostres, no sé si existeix, la parauleta). Si ho fan bé, cap problema, encantats tots. Però si l'obra esdevé una llauna... en fi, però, jo no hi entenc. A mi o m'agrada o no m'agrada i punt. Hi ha obres literàries, però, que jo no tocaria. Un exemple cinematogràfic: "Els ponts de Madison". A qui se li va ocórrer que la Meryl Streep podia fer una bona protagonista? Jo, quan vaig llegir el llibre, me la imaginava d'una altra manera, ves... en Clint Eastwod tampoc no em donava la talla, tot i que la pel·li no em va desagradar. però jo... hauria preferit que no se'n fes una pel·li. Se m'entén, oi, el que vull dir?
i callooooooooooooo... recullo els petonets dolços i els hi afegeixo una miqueta de llimona perquè resultin més picantons.
Ostres, Mar, em sembla que ens hem creuat, jo era al teu "recoin" i tu al meu :D
Us deixa parlar en català, el "kefe"? ÔÔ
què tal l'examen?
ptonetssss
Ets una amiga, Arare :-)
Dit això, afegiré que jo trobo del tot innecessari teatralitzar una obra que es pot llegir perfectament. I pot haver alguna excepció? Segurament, però no se m'acut ara.
-A la pregunta dels jutjats: No
-Quant als partits polítics: Tampoc
-Respecte els trens: Amb la deesaparició dels polítics n'hi hauria prou perquè funcionessin.
-Monràs pot, però primer cal que la Berta es faci sòcia de la Marcel·la.
-On anem? No voldria desanimar aquells que encara no ho saben, així que no seré jo qui ho xarri.
- Venim del nord, venim del sud, de terra endins...
Uf, aquests memes, què difícils!
Tu si que ets un bon amic! que no em llegeixes en diagonal! ;)
no era un meme, era un post (amb algun "fallu" tècnic degut al tecleig compulsiu de l'Arare)... aquesta Arare s'ho ha de fer mirar, això... no es pot ser tan tabalot!
Estimada Arare, coincideixo en que no s'haurien de fer adaptacions... perquè, que jo recordi, cap de les que jo he vist, tenien la força de l'original...
Intentar resumir en 90, 120... o 240 minuts, un llibre és, si més no, agosarat.
Amb el perill de saltar-se coses, o fer canvis per que sigui més... "amable"?
Estic completament d'acord què l'Strip de la Meryl i en Istbud no eren la millor parella (però especialment ella...)
Però que consti que tu feies la pregunta del motiu per què es feien adaptacions...
Ara penso que no sigui també per poder dir a les reunions allò tan famós de:
"Ui, no, no he llegit el llibre, però he vist la pel.licula i molt bé, no?"
ja m'he tornat a "enrollar"... quin dia porto, nina, perdona.
Petonets tutti-frutti, no adaptats i en VO ;¬)***
Amb tantes preguntes, m'he marejat!
veí, com ets, eh? això és que et fa mandra contestar!!!!
:P
de tota manera, gràcies per passar!
Un dels llibres que millor ha sabut adaptar el cine, barbollaire, és "El nom de la rosa", veritat que si? i fa molt i molt temps (però molt molt molt) vaig llegir "Ls sandalias del pescador" i després vaig veure la pel·li i també em va semblar ben adaptada. Potser si la veiés ara ja no em semblaria tan bé, perquè et parlo de fa tants anys queeeee... però si que recordo haver-ho pensat en el seu dia. I si, me'n vaig a dormir!!!!!!! nanit, wapo :)***
Les adaptacions, en teatre o cinema, es poden fer bé o malament. De vegades espatllen l'original, de vegades volen ser massa fidels i són avorrides, de vegades milloren l'original, hi ha de tot a la vinya del Senyor.
Bon dia, sirena de los mares.
Moltes preguntes!!! Jo avui també he fet una altra, que per cert m'has contestat molt encertadament.
Un petó, Arare.
Júlia, és veritatt, de tot hi ha a la vinya del senyor... quin senyor?
d'això, Julieta, que ja vaig penjar el resum del xat d'educació, a veure si aneu a deixar algun commenttttt (apadrina a un blogero) ;)
estic acabant la teva novel·la. Ets gran, Júlia (i no em refereixo a l'edat)
Glorieta, els petons i abraçades que mai no hem arribat a donar no sé si són al fons del mar, matarile-rile-rile, el que sé és que ens hem d'afanyar a fer-los abans no sigui massa tard... així que, abraça i petoneja a cor que vols, perquè de temps tenim el que tenim :)
bon dia, maca, gràcies per passar de bon matí.
matarile-rileron- Xin-pom!
Hola Arare
En tractar-se de la meva estrena no opinaré (de moment) sobre temes massa seriots.
Referent a les obres del Tramuntana i al problema que se li ha vingut a sobre a la mestressa, alguna cosa em diu que serà el "jefe" de l'hotel, entenguis casa de barrets, (Pep Cruz- osti, és que no em sé els noms dels protas) el que podria acabar sufragant les obres de rehabilitació. Així quedaria bé amb el poble i, sobretot, amb la seva estimada. Espero que el sàpiga perdonar. Els homes ja ho som un xic sapastres.
Bé, Arare, havia de trencar el glaç amb un comentari d'aquests. De tota manera, no et pensis, que jo ja en tinc de ganes d'opinar sobre altres afers. Ja ho faré, ja.
Ah! Felicitats pel blog
Ei,ei,ei! quina sorpresa! em pensava que eres en Ramon de "Rosa dels vents" i ets un altre Ramon. Sigues molt benvingut, doncs, al meu bloc/blog. I al meu mar-mar. I opina, digues-hi la teva, que per això estem, per fer tertúlia!
Apa, passa i posa't còmode!
Un petonet de benvinguda i fins a sempre.
Ei,ei,ei! quina sorpresa! em pensava que eres en Ramon de "Rosa dels vents" i ets un altre Ramon. Sigues molt benvingut, doncs, al meu bloc/blog. I al meu mar-mar. I opina, digues-hi la teva, que per això estem, per fer tertúlia!
Apa, passa i posa't còmode!
Un petonet de benvinguda i fins a sempre.
per cert, se m'ha oblidat dir-te, Ramon, que visitis l'altre Ramon: t'encantarà!!!
El tens a la dreta, allà on hi ha els blocs que visito (a la part dels que estan en català) i es diu Rosa dels vents. El barbollaire em va dir com havia de posar enllaços directament "aquí" però el que ell no sap és com en sóc de maldestre, amb la informàtica...
de res ;)
Gràcies per la teva benvinguda, així, un, no se sent tan sol.
Per cert, he seguit el teu consell i he visitat del blog de Rosa dels Vents. Osti tu, quin nivell aquest Ramon.
La veritat és que estic constatant que tots plegats teniu uns blogs de categoria. Felicitats!!!
Ah, Arare, si tu et consideres maldestre amb la informàtica, t'asseguro que, jo, amb les noves tecnologies, no és que sigui un geni precisament. I això que hi he de treballar a diari.
Gràcies un cop més per l'hospitalitat.
Tinc tres respostes:
1. Als jutjats tens el dret de parlar en català a Catalunya. Fins i tot a l'Audiència Nacional de Madriz.
2. La Mercè Sala sempre m'ha semblat una persona lògica (en alguna cosa s'ha de notar la seva ascendència centreuropea).
3. Hi ha guions cinematògrafics que després s'han convertir en novel.les: "El tercer hombre", "Novecento"...
Publica un comentari a l'entrada