... pero ya no lo es.
Habéis probado a leer a Lorca mientras escucháis a Rachmaninov?...
Ho heu provat? Ì què espereu?
TEMBLOR
En mi memoria turbia
con un recuerdo de plata,
piedra de rocío.
En el campo sin monte,
una laguna clara,
manantial apagado.
Federico García Lorca.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
12 comentaris:
Completamente genial!
un beso
Hola Arare, em posaries música a aquest sonet que et dedico?
Sóc l'Argentviu (J. Mèlich) del fòrum de la Monalissa.
De llums i de colors perduts
La meva llum se l’endugué un oratge
solcant viaranys ben lluny del meu encalç.
I ara rabejo aquest esguard descalç
inútilment, amb colors del teu paisatge.
He rebut la frescor d’aquest missatge.
Caleidoscopi subtil a temps de vals,
espiral de foscor, tot color falç
perquè els meus ulls ja no entenen el llenguatge.
Canta’m colors, fes-me’n la melodia
i encara sentiré el tacte subtil
de quant besava la policromia
d’un cos de bat a bat que s’oferia.
Ahir ufanós, avui trist i senil.
Als ulls, només records d’una follia
petons
J. Mèlich
a mi no me gustan los blogs.
visito este porque, ya lo sabes, eres mi hiperactiva preferida. ( y porque me dejas).
me gustaban más (cosas de antiguos viejos) lo de las listas de correo, allí donde los temas duraban hasta que se acababan y no como aquí que un tema solo puede durar un dia.
yo todavía sigo con modest cuixart, con lo de que a mi me gustaria tenerla un poco mas larga y un poco mas gruesa, con que tu premiado relato sobre la homosexualidad está resuelto en un espacio demasiado pequeño y conque , entre otras cosas, no entiendo lo que queria decir mi querido lorca en ese poema.
pero,...?, por qué digo yo estas cosas?; será que no tengo nada mejor que hacer?.
por cierto: el catalán de elmelich, en ese poema es expléndido. no hay quien lo entienda, pero mola porque enseña.
situate un beso donde mas te guste.
Dona, m'agrada el poema, m'agrada la música però diga'm "profà", no hi veig la relació!
Carolina, supongo que te refieres a Lorca :)
y a Rachmaninov...
si: son geniales. Ambos.
(por cierto, no me acordé más de enviarte un paisaje, espero que todavía esté a tiempo)
Un abrazo!
Ei Argentviu, què tal? Benvingut al meu bloc. I tant, que t'hi posaré música... deixa'm llegir-me'l ben llegit, primer, d'acord?
I moltíssimes gràcies per la dedicatòria, és un bonic regal :)
petonets!
Estimat gat-clar,
ja saps que jo sóc com sóc i no com a molts us agradaria que fos... o sigui: més calmadeta, més bona minyona, més... tranquil·la? (no me pidas imposibles, cariño mío)
En este blog te vi por vez primera, en este blog, te di la vida entera, (ay, no, eso es otra cosa, jejeje)
nada, gatito. Que cuando puedo me gusta escribir cada día, pero que me parece muy bien que sigas con Modest Cuixart: fue un genio de la belleza, como tantos... lo que es normal es que no a todos nos guste lo mismo, ¿no? ya no digo de pintura, sino de tot, tot i tot.
Y sin embargo, te quiero, muam! (pero si ya lo sabes, ostias, ¿por qué me provocas, mal bicho?)
;)
Deric, és que no hi ha relació!
ÔÔ
No n'hi ha. Només que de vegades m'agrada llegir poemes i escoltar músiques. I a Lorca m'agrada llegir-lo mentre escolto Rachmaninov.
Digue'm rareta ;)
muammmm, wapu!
es que......., sabes que pasa?:
si?
pues cuentamelo.
muam.
ja t'ho miraré :P
Arare,
Has captat el meu lissatge, el vals és esplèndid.
Sempre he admirat la grandesa de les coses sencilles.
Els nocturns i la majoria de peces de piano de Chopin, l'Imagine de Lennon o el Ne me quites pas de Brel, per posar alguns exemples de sencillesa excelsa.
Del meu llibre "Eros hi era" (evidentment, de poesia eròtica ) t'adjunto aquest nocturn a veure si t'agrada.Naturalment, el vaig escriure amb Chopin de fons (Noct. no. 21)
Nocturn n.3
Sentim Chopin,
a fora plou,
vine,
què volem més?
Al món...ja hi tornarem demà.
J. Mèlich
Molt bona combinació. La música no la coneixia i t'agraeixo la proposta. Lorca, senzillament és genial. Ja sé que no té mèrit dir-ho, perquè ho sap tothom i reconec que no sóc un gran lector de poesia, tot i que sí que m'agrada molt sentir-la recitar, però Lorca és un cas a banda, ja que sap arribar amb molta facilitat.
Publica un comentari a l'entrada