quines tres peces has escollit, nina!! Sols et faltava el "Bolero"... Les seves coreografies, encisen, enganxen (almenys a mi), per la força, la plasticitat, la posada en escena... Ara segurament diré un sacrilegi o un anatema o... però els tutús em carreguen un xic...
Béjart, és molt més proper...
Un petonet de bon dia :¬)
PS. Ahir vaig anar a veure al Drexler... Ell sol amb la guitarra. A Sabadell... UN CONCERTÀS!!
Esperava aquest post. He vingut pensant que l'hauríes fet. Sobren les paraules? Avui quasi que ho accepto...
Ha mort Candel? Quina setmana de pèrdues de persones potents, tant artísticament com personalment. Sigui com sigui, em sembla que tots han deixat una marca important després de una vida prou llarga i completa.
Hola Deric, estem de mala pata, si, aquesta setmana tres persones emblemàtiques, eh? en fi... T'agrada el ballet de Béjart? Jo em vaig reconciliar amb el món sencer el dia que vaig veure el Bolero, i et parlo d'anys! després l'he seguit sempre que ha vingut a Barcelona, fa dos anys vaig veure "Barbara et Brel" (crec que es deia així) i va sortir ell a l'escenari i ens va obsequiar amb una part del nou ballet que estava preparant, va parlar ell mateix, va ser una passada, buf buf buf...
Albert, jo feia dansa clàssica i pensva "això no és, això no és"... fins que vaig veure Béjart i vaig buscar un altre tipus de dansa, vaig decobrir la dansa contemporània i vaig flipar! després vaig fer un curs de dansa creativa, també, i encara vaig flipar més... son amores distintos, res a veure amb el ballet blanc de tutú! (que malgrat tot també té la seva bellesa)
Barbollaire, els tutús, com dic, també em carreguen a mi, però de tant en tant, un "llac dels cignes" o "Sylvia" o similar, encara m'agrada veure-ho. No he posat el Bolero perquè és tan típic que segur que ja ho posa algú altre. A més, el Bolero el va posar Saragatona, ara no recordo si a La Tertúlia, si a Transformacions o si a can Saragatona mateix, i no fa gaire, que el va posar!
Sobre Candel...em sap greu, sembla que els 80 anys és el límit, eh? Candel 82, Béjart ara no recordo, crec que 80 rodons... a Candel li havia llegit "Els altres catalans" i "Donde la ciudad pierde su nombre" fa una colla d'anys. Era una persona molt agradable, el primer que va literaturitzar allò dels "Xarnegos" i que va parlar clar i català de la immigració a Catalunya.
Quin rollo et foto, eh? ja paro. Un petonet de xocolata desfeta.
Si, Frac, tu ja ho sabies, que Béjart representava alguna cosa important per mi. No li podia fallar :)
Quant a Fernando Fernán Gómez, era un gran actor, suposo que també una gran persona,diuen que un bon escriptor, encara que no li vaig llegir mai res, però no deixava de ser un maleducat, em sap gréu, però no perquè estigui mort baixaré del burro. Descansi en pau, també, el pobre...
11 comentaris:
sembla que estem de mala pata!
Jo, és que la dansa, no hi arribo....
quines tres peces has escollit, nina!!
Sols et faltava el "Bolero"...
Les seves coreografies, encisen, enganxen (almenys a mi), per la força, la plasticitat, la posada en escena...
Ara segurament diré un sacrilegi o un anatema o... però els tutús em carreguen un xic...
Béjart, és molt més proper...
Un petonet de bon dia :¬)
PS. Ahir vaig anar a veure al Drexler... Ell sol amb la guitarra. A Sabadell... UN CONCERTÀS!!
Per cert... ens ha deixat en Candel...
Es que, com diuen a les Castelles, "no hay dos sin tres".
Esperava aquest post. He vingut pensant que l'hauríes fet.
Sobren les paraules? Avui quasi que ho accepto...
Ha mort Candel?
Quina setmana de pèrdues de persones potents, tant artísticament com personalment. Sigui com sigui, em sembla que tots han deixat una marca important després de una vida prou llarga i completa.
Una abraçada
Hola Deric, estem de mala pata, si, aquesta setmana tres persones emblemàtiques, eh? en fi...
T'agrada el ballet de Béjart? Jo em vaig reconciliar amb el món sencer el dia que vaig veure el Bolero, i et parlo d'anys! després l'he seguit sempre que ha vingut a Barcelona, fa dos anys vaig veure "Barbara et Brel" (crec que es deia així) i va sortir ell a l'escenari i ens va obsequiar amb una part del nou ballet que estava preparant, va parlar ell mateix, va ser una passada, buf buf buf...
una abraçada, bon cap de setmana!
Albert, jo feia dansa clàssica i pensva "això no és, això no és"... fins que vaig veure Béjart i vaig buscar un altre tipus de dansa, vaig decobrir la dansa contemporània i vaig flipar! després vaig fer un curs de dansa creativa, també, i encara vaig flipar més... son amores distintos, res a veure amb el ballet blanc de tutú! (que malgrat tot també té la seva bellesa)
petonetsssss
Barbollaire, els tutús, com dic, també em carreguen a mi, però de tant en tant, un "llac dels cignes" o "Sylvia" o similar, encara m'agrada veure-ho. No he posat el Bolero perquè és tan típic que segur que ja ho posa algú altre. A més, el Bolero el va posar Saragatona, ara no recordo si a La Tertúlia, si a Transformacions o si a can Saragatona mateix, i no fa gaire, que el va posar!
Sobre Candel...em sap greu, sembla que els 80 anys és el límit, eh? Candel 82, Béjart ara no recordo, crec que 80 rodons... a Candel li havia llegit "Els altres catalans" i "Donde la ciudad pierde su nombre" fa una colla d'anys. Era una persona molt agradable, el primer que va literaturitzar allò dels "Xarnegos" i que va parlar clar i català de la immigració a Catalunya.
Quin rollo et foto, eh? ja paro. Un petonet de xocolata desfeta.
Si, Monalitza, és com quan cauen avions (glups, que ceniza sóc)... feliç cap de setmana, reina mora.
Si, Frac, tu ja ho sabies, que Béjart representava alguna cosa important per mi. No li podia fallar :)
Quant a Fernando Fernán Gómez, era un gran actor, suposo que també una gran persona,diuen que un bon escriptor, encara que no li vaig llegir mai res, però no deixava de ser un maleducat, em sap gréu, però no perquè estigui mort baixaré del burro. Descansi en pau, també, el pobre...
Una abraçada, Frac, Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada