Entrades
Seria bonic tenir només records bons. Seria bonic preservar els nostres fills d'allò que els fa patir. Seria bonic que sempre llisquéssin suaument per la vida, seria bonic... i com n'és, de dur, haver d'acceptar que de vegades toca patir... ja ho deia un amic meu, amb tota la raó: fills petits, problemes petits, fills grans, problemes grans. Ànim, fill, d'aquesta també te'n sortiràs.Sóc al teu costat.Sería bonito tener sólo recuerdos buenos. Sería bonito preservar a nuestros hijos de lo que les hace sufrir. Sería bonito que siempre nos deslizáramos suavemente por la vida, sería bonito... ¡ y qué duro es tener que aceptar que a veces toca sufrir... ya lo odecía un amigo mío, con toda la razón: hijos pequeños, problemas pequeños. Hijos mayores, problemas grandes. ¡Animo, hijo, saldrás también de ésta. Estoy a tu lado.
18 comentaris:
Si que seria bonic si... llàstima que no tot sigui tant idíl.lic.
Ets tota una marona, un petó per tots!
Amb l'ajuda d'una mare com tu, n'estic convençut que se'n sortirà!
Arare! divinas tus palabras! se nota el dolor de verlo sufrir... Espero que no sea nada irreparable... ánimos desde acá también!
Petonets!
No et pots imaginar com t'entenc avui......
Petons
Un abrazo muy grande desde el sur, deseando todo vuelva a la normalidad y vuestra felicidad sea plena.
Meli
Nada, te mando un abrazo, amiga...y me quedo con mis problemas aún pequeños que ya te estaré pidiendo consejo pronto, mucho más pronto de lo que quisiera. Espero que salga el sol.
És clar que se'n sortirà amb la teva ajuda
No se el problema, però com també passo un tema delicat amb el meu gran, entenc com et sents.
Els teus ànims son vitals, n'estic segura.
Jo envio una forta abraçada per tu.
Un dels pitjors moments de la vida és quan t'adones que no pots fer per evitar que els fills pateixin, s'equivoquin... Al capdavall, la seva vida és només seva i la seva història ben diferent de la nostra.
T’entenc perfectament, jo també pateixo l’angoixa constant de ser mare, però sempre tinc l’esperança que tot es va arreglant i superant. Ànims Arare !!!
Per cert ahir el Bloguer no funciona.
Una abraçada,
Arare, m’ha dit la jaka que vas visitar el meu bloc però que no em vas poder deixar cap comentari, gràcies guapa !!!
Muuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Patir es estimar , pero s´ha de patir amb mesura ;-)
Un besazo enooooorme y un abrazo muy fuerte vale? Tampoco sé que pasa... pero ánimo, muuuuuuuuuuuuuas!!
Gracias: a todos.
Montse.
Como dice el refrán: de pequeños están para comérselos y de mayor te arrepientes de no haberlo hecho.
ser madre es hermoso pero difícil.
Lo fácil es hacerlos.
Y, por cierto, muy bueno tu comentario en el blog de Serna.
Besos reina mora
És cert el que dius, però per sort la vida és irregular, vull dir que no tot es repeteix.
la típica foto dels petitons a la neu! els meus pares també en tenen d'aquestes de quan naltros erem petitets. Saps? tenir uns bons pares sempre ens dóna la seguretat a mi i als meus germans de tenir sempre un recolzament i una ajuda molt important en moments complicats. Clar que hi ha coses que només hom pot solucionar i que ningú no pot ajudar, però els pares i germans sempre són allà per animar.
N'estic segur que, sigui el que sigui el que ocupa o preocupa al teu fill, ell sap molt be que pot comptar amb tu. Ànims!!!
Ell te la sort de tenir una mare meravellosa que esta amb ell , però perquè tinguis mes força nosaltres tambe estem amb tu , molts petons per tots dos Arare
:)***
Publica un comentari a l'entrada