09 d’octubre, 2006

Murphy's law

Estic predestinada. Fa dos mesos que he de canviar la gometa del parabrises del darrere del meu cotxe, perquè en lloc de netejar, el que fa, és embrutar. No us ha passat mai? (abans no passava- diu ella explicant batalletes)
Bé, doncs quan hi pensava anar, sorgia algun impediment que feia que no ho anés a canviar. I avui, que he d'anar a Barcelona, que no tinc excusa possible perquè m'hi porti ningú i donat que els trens de rodalies cada dia s'assemblen més a una cafetera que a una altra cosa - amb l'agravant que la cafetera ni tan sols fa cafè- he d'agafar el cotxe vulgui o no vulgui. I ara, amb presses, he d'anar a canviar la p...iiiiiiiiip gometa del parabrises. Llamp de llamp!
Doncs això. Pel demés, no hi ha cap novedad al front (ni tan sols al meu, que hi ha les dues arruguetes habituals i no n'ha sortit cap més -de moment-)
Estoy predestinada. Hace dos meses que tengo que cambiar la gomita del limpia del cristal de atrás de mi coche porque en lugar de limpiar, lo que hace es ensuciar. ¿No os ha pasado nunca? (antes no pasaban estas cosas - dice ella explicando batallitas)
Bien, pues cuando pensaba ir a cambiarlo, surgía algo que me lo impedía. Y no lo he hecho. Y hoy que tengo que ir a Barcelona, que no tengo excusa posible para que me lleve nadie y dado que los trenes de cercanísa cada día se parecen más a cafeteras - con el agravante de que ni siquiera hacen café- tengo que coger el coche quiera o no quiera. Y ahora, con todas las prisas del mundo, tengo que ir a cambiar la ppppppppiiiiiiip gomita del limpiaparabrisas. ¡Rayos y truenos!
Pues eso. Por lo demás, sin novedad en "la" frente (sólo mis dos arruguillas habituales. Demomento no han salido más, todo se andará)
Ayyyyyyyy, Murphy de mis amoresssssssss ¿Qué haría yo sin ti?

17 comentaris:

Sergio ha dit...

Gracias por recordármelo, yo también tengo que cambiar la "PIIIII" gomita. Al menos ya logré cambiar los delanteros, pero no les quedaban de los traseros, a ver si me acuerdo, que en nada empiezan las lluvias, sobre todo si no lo he comprado, ya se sabe.

Chiara Boston ha dit...

Esas son cosas de planificadores, de gente que vive en el mundo real y hace cosas prácticas. Yo últimamente ando tan volada que ni siquiera reparé en los tres volantes publicitarios que quedaron en mi parabrisas por días y días. Cuando empezó a llover, los limpiaparabrisas se encargaron de repartir, de manera perfectamente uniforme y disciplinada, los miles de pedacitos de papel mojado.
Pero no te aflijas, mujer. Con estirar un poquito el cogote de izquiera a derecha, de arriba a abajo, solucionas fácilmente el problema...y evitas arruguitas de cuello gracias a la gimnasia.

Todo se soluciona en esta vida!!! Volvé sana y salva, estamos?

Besitos

Anònim ha dit...

Arare¿ oio!!! wuwuwuwuwu

jo crec que no he vist MAI uns parabrises que netegin... MAI...

Anònim ha dit...

Y da gracias que es en el cristal de atrás, que si fuera la de la luna delantera... Un saludito, Arare. Acabo de enterarme por el blog de Llanos de este tuyo. Y entré.
¡Ah! y si ves que tal, cambia de coche. Imagínate... todo nuevo, hasta las gomas de los limpiaparabrisas...
¿Qué tal el barco?

Albert ha dit...

Em sembla que t'he vist avui per Barcelona. He corregut darrera teu per dir-te hola, però has girat i has entrat en un portal i m'ha fet vergonya pujarles escales darrera teu.

En fi.

Potser un altre dia tindré més sort.

Espero que t'hagi anat tot bé per la ciutat.

Un petonet.

Zifnab ha dit...

Pues si lo del pinchazo fue un infierno, no quiero pensar que tal me iria con los limpias

Se feliz

bellosoli ha dit...

les meves també embruten... però el pal q em fa canviar-les supera les ganes de netedat! per cert, el videoclip q he posat al meu bloc, a la barra de la dreta entre el meu perfil i els links, va una mica dedicat a tu! no per les imatges sinó per la lletra, crec que t'hi pots sentir en certa forma identificada!

Dan ha dit...

Pero això no es la llei de murphy. Això era mandra de cambiar-la fins que no hi ha mes remei.
Pobre Murphy, que se les carrega totes!

Anònim ha dit...

Arare, com anat Barcelona? Has canviat ja les gometes ?
Jo he tingut un dilluns sensacional ja t’ho faré saber !!!

Montse ha dit...

Gometes canviades, jaka. Por Barcelona, bien, demasiada gente, pero es lo que hay (me agobian) fes-m'ho saber, va! Besucos!

Dan, tienes razón: era pura mandra. Peròi no sabies allò de "Feina fuig, mandra no em deixis"?
;) I encolomar-li tot a Murphy va de conya per no sentir-se (tan)culpable
P-tons

Bellosoli, doncs vaig a veure el videoclip dedicat a mi (me hace ilu) gràcies, muammm

Montse ha dit...

Zifnaaaaab, pero si es mucho más fácil que cambiar la rueda, pordios pordiossssssssss

Besote.

Arare_bricolágica

Montse ha dit...

Albert! i per què no m'has dit res? Era al carrer Aribau o al carrer Numància? He entrat en dos llocs diferents, avui!
UN altre dia no et tallis, vale? Abraçada!

Montse ha dit...

Gelusilla, qué alegría volver a encontrarte! Creo que los caminos de la red son infinitos, pero siempre nos acaban llevando a los mismos sitios... yo me he encontrado una serie de gente a quien había conocido en el irc que han cambiado a blog. Es que las ciencias adelantan que...
:)

Bienvenida. Un gran abrazo y ya sabes, ésta es tu casa, reina mora!

Montse ha dit...

Peligro vermell, jo tampoc ;)
Benvingut al meu blog, passa i posa't còmode, si pots, ja aniràs veient que sóc un xic desordenada i potser més d'un cop hauràs d'apartar trastos per trobar el seient adequat o per llegir alguna cosa coherent!
Un petonet blau de benvinguda (hala, toma peloteo)

Montse ha dit...

Laurabaires, lo de los papelitos en el parabrisas sólo nos podía pasar o a ti o a mi, jajajaja! (si es que en el fondo nos parecemos un montón)
Si algo no entiende y quieres que te lo aclare dímelo, vale? es que en los comentarios empecé traduciéndolo todo, pero es muy cansado. Pero tú me lo dices, ok?

Un beso del Mediterráneo.

Montse ha dit...

Sergio, ya tardas! que conducir sin ver es un peligro. Bueno, por lo menos a mi me molesta muchísimo el agua en los cristales, buf buf...
petonets!

Jbauer, media hora para entrar por Glòries, viendo a un camionero a mi lado haciendo "burillas", a un ejecutivo leyendo el periódico mientras avanzábamos a pasito de tortuga y encajonada (dije -cajo-) entre el camión y a ratos un bus escolar sin niños - por suerte para ellos-
El pàrking ha sido tan caro que he hecho números para ver si la próxima vez me pido un préstamo para rescatar el coche.

Pero es que el tren cada día es "más peor"!!!!!!!!!!!!

Vert ha dit...

Pues yo no creo que sea cosa de Murphy. Era evidente que si no la cambias, un día u otro tendrías urgencia en hacerlo. Era una crónica anunciada. Más bien sería cosa de Garcia Marquez. No?
Y a mi me ocurre igual con el cambio de aceite. No encuentro el momento. El día que pierda el aceite me cambio de acera.