24 d’octubre, 2006

EL BOOK DEL XAT



Aprofito per complir una promesa que li vaig fer a Onix.

Aquí us envio diverses fotos del Xat quan era petit. Acabaré (si Blogger em deixa) amb una foto del Xat actual. Què passa? Tots creixem (amunt i endavant) i ningú no se'n salva, ni els gats, ai!

El nostre fill Jordi - el veterinari- amb el gatet quan el Capità l'acabava de dur a casa perquè li va fer pena, que va estar a punt d'atropellar-lo amb el cotxe (uixx)...

En esta primera foto,nuestro hijo Jordi, el veterinario, con el gatito cuando aún no tenía ni nombre. El Capitán lo acababa de recoger de la calle porque le dio penita, casi lo atropella con el coche, pobrete...




Xat estudiant la situació des d'un dels seus punts preferits: la cadena de música. Gat melòman!

Xat estudia la situación desde uno de sus puntos preferidos: la cadena de música. ¡Gato melómano!



Xat amb un CD de John Lennon. En sap, el punyetero, d'escollir la música!





Con un CD de John Lennon. Sabe latín, el puñetero.










Foto nº 4.- Xat jugant amb la llana (sap fer tots els papers de l'auca, el molt coquetuelo)

Xat jugando con la lana (sabe hacer todos los papeles, el muy coquetuelo)

I bé, em sembla que per avui, Blogger ja ha estat prou generós. Un altre dia més, si em deixa.

Y bien, me parece que por hoy Blogger ya Ha* sido suficientemente generoso. Otro día más, si me deja.

argggggggggggggggg! Gracias, Llanossssssss (no puedo soportar las faltas de ortografía, ¿cómo se me escapó esa hacheeeeee?)

;)

10 comentaris:

bellosoli ha dit...

ooooooooohhhh! q mooooooooooooono! jejejeje! no crec q sigui a l'únic a qui se li ha caigut la bava! (be, a tu de ben segur q encara et cau, jejejee!) Si q es fan grans els punyeteros! grans i grassos com els meus! tan petitons que eren... però ara se'ls pot atxutxar més!!! si no ets al·lèrgic com jo i t'has de reprimir...

Sergio ha dit...

Pero qué monada!!

Txell ha dit...

Uohhhhhhhhhhh!!!!!!!!!! és una preciositat!
Vols que t'expliqui un secret? A mi abans em feien molt de respecte i des de que va arribar la Trufa a casa els toco a tots.
http://photos1.blogger.com/blogger/2641/2275/1600/Trufeta.0.jpg
No em diguis que no és guapa!!!

Anònim ha dit...

Moltes gràcies Arare per el reportatge d’en X at , es una preciositat!!! per molts anys en puguis gaudir ,a mi m’agraden molt els gats , be tots els animals m’encanten ,i tambe recullo tot lo que trobo per el carrer ;) un Hurra per el Càpita!!!!!
Jo en tenia un igualet que el teu ,però tinc una veïna "encantadora" , que es dedica a enverinar tots els gats , fort, eh?
El cas es que no se l’agafa amb les mans a la massa ,i tampoc se, fins a quin punt li farien alguna cosa si es pogués demostrar ,
Altre cop moltes gràcies preciosa :)*****

Montse ha dit...

onix, quin mal cor, enverinar animalons! buf buf... dons res, m'alegra que hagis gaudit de la visió del meu Xat.


txell, guapíssssima
:)

Sergio, pero tú no lo llegaste a conocer?

Jbauer, cuando era pequeñito parecía más peluche que ahora. Ara ja sembla un gat-gat! ;)

Bellosoli es al·lèrgic als gats? oichsssssssss!!!

Modgi ha dit...

Davant d'això només puc exclamar: oh, qué gata sorpresa!

PD El meu meme era Lou Reed.

Dan ha dit...

Apa que no us deu fer ballar al seu ritme aquest Xat! Qui se li deu resistir?

Sergio ha dit...

Sí arare, pero yo lo recuerdo mucho más grande!! Supongo que habrá crecido jeje... Es que cuando son tan pequeñitos... son la leche.

Montse ha dit...

Modgi, efectivamente, ha sido una gatísima sorpresa. Y que después de un post como este me sigas leyendo, todavía más (debes pensar "vaya friki") pst, el Xat, eh? no pas jo!

Dan, és una monada (bé, una gatada). I un tirano! Se li resisteix tothom menys jo. O sigui, ja saps qui és "la tonta" de casa meva :/

Sergio, ya me parecía a mi... oye, que tú y yo parecemos el gato y el ratón (normalmente el msn no lo uso, no te has dado cuenta? mejor me envías un email, que luego me encuentro mensajes que no puedo responder, aixx) petonets, nen!

Albert ha dit...

Il gatto non fa per me, io preferisco una donna.