16 d’octubre, 2006

Dos cositas/Dues cosetes

Una)

He abierto un nuevo blog, donde iré colgando mi diario sobre el Camino de Santiago. A quien no lo haya leído y le apetezca hacerlo,allí está a su enterita disposición para leer y opinar, si lo desea.

He obert un nou blog on aniré "penjant" el meu diari sobre el Camí de Santiago. A qui no l'hagi llegit i li vingui de gust, ja ho sap, és allà a la seva disposició per llegir i opinar si ho desitja.

Dos)
Terminé de leer Literati. Lo que me ha parecido lo tenéis en el post de Liter-a-tres llamado Literati.
Doncs això , a veure qui s'anima a dir-hi la seva (allà o aquí , és igual) va, jakaaaaaaa ;)

8 comentaris:

bellosoli ha dit...

molt be! així tindrem Arare per partida doble!

Albert ha dit...

D'on treus tanta energia per a escriure tant? Sembla que l'únic que fas sigui escriure. Ja menges?

Montse ha dit...

Si, Bellosoli, però que no us empatxeu, hehehe!

Albert, jo visc d'amor i d'aigual fresca, no em cal menjar!
;)

MIB ha dit...

acá vengo en el castellano-argentino que me acompaña... aunque me encanta aprender el catalán... leerlo en principio... algún día llegaré más lejos!

Me quedo atónita con tu producción literaria!!! Cuánto por leer! tantos blogs... estuve de paseo por todos ellos... los tuyos propios... pero tengo que sentarme a leer y disfrutar!
Eres una viajera nata! me encanta!

un beso! o mejor un petó!

MIB!

Trenzas ha dit...

Lo que no sé es de donde sacas tanto tiempo :(
Pues me parece una gran idea eso de contarnos el Camino.
Ya he estado leyendo las primeras aventurillas :DDD
Es algo que también tengo pendiente. Me gustaría mucho poder hacerlo algún día.
En fin, de momento me conformo con compartir el tuyo. Y te lo agradezco.
Uns quants petonets

Anònim ha dit...

Ja he passat per "Literati" !!!

******

Montse ha dit...

ok, jaka, gràcies, ja ho he vist i he respost :)

Trenzas, espero que te guste el camino leído, tanto como para caminarlo.

mib, bienvenida a todos mis blogs. Un "pató" ;)

esto...
si, ahora tengo mucho tiempo, mucho más tiempo que hace tiempo :)

Por suerte, porque lo necesitaba para escribir...

Montse ha dit...

Vaja, Carla, m'he emocionat i tot amb la foto dedicada al meu pare (i al teu)...

Molt bé el viatge a Cuba! (jo no hi vull anar, em sembla que ho passaria fatal, veient el que s'hi ha de veure)

Anda que no vas disfrutar x Mallorcaaaaaaaaaa!!!

Veamos, tú eres mi sobrina? mi prima segunda?

Karlunx es hija de una prima. Vale: Hija de mi prima, benvinguda al meu blog, torna quan vulguis, ja ho saps, a disposar!

Ah! i tus padres no son "tan" raros (por llevar 25 añitos de casados) ;)

¿O si?

petonets, guapíssima, a veure si ens veiem abans del proper dinar de cosins (siiiii, x Nadal!)