Entrades
Moltes gràcies pels comentaris del post anterior - que no està tancat a noves aportacions, que consti en acta- només que llegint els comentaris al tema amistat a Liter-a-tres i després de llegir el de la Júlia, ha entrat un nou component - del qual n'hem parlat tots veladament o directa, quan parlem del possible deteriorament de la relació amical quan hi barregem el sexe ,que provindria, segons gairebé tots, del component eròtic que comporta qualsevol relació- els gelos. Sempre diem, perquè ho hem après, que la gelosia és nefasta en qualsevol relació. Jo sempre m'he preguntat si la gelosia no és l'equivalent a l'enveja en les relacions a dos. No solament de parella. M'explico. Qui no ha viscut aquella situació en la qual una parella surt amb una altra habitualment, perquè són amics, i un bon dia la segona parella diu que no pot acudir a la cita perquè ha de sortir amb una altra parella - compromís o no, que d'aquestes relacions en tenim tots i qui digui que no, menteix- i la primera parella s'enfada moltíssim? (gelos? enveja? por de perdre l'amistat dels amics de sempre? incomprensió? ves-a-saber-què?)
UN altre exemple: una persona queda sempre amb una altra per anar a estudiar, al cine, a l'òpera, de viatge o a passejar pel carrer i veure aparadors. Un bon dia, la segona persona diu que no hi pot anar perquè ha quedat amb una tercera persona, per anar on sigui, per fer el que sigui. La reacció de la primera és: "ja no vol anar amb mi" "S'haurà enfadat?" "Què té aquesta altra persona que no tingui jo, que sóc l'amic/ga de tota la vida"?. Pregunto: Gelos? enveja? por de...
He posat dos exemples comuns, però no excloc aquí els gelos d'una tercera persona en la parella ni el dels germans ni els de treball, ni qualsevol tipus de gelos que se us acudeixin.
Què en penseu, dels gelos en qualsevol tipus de relació? Els gelos són una manera de manifestar la nostra inseguretat?
buf buf, el tema dóna per moltíssim!
I el del post anterior no està tancat, ehh? (és que se m'acumula la feina)
La pregunta (así en general) es ¿Qué opináis de los celos en cualquier tipo de relación? ¿Son los celos una forma de manifestar nuestra inseguridad? y añado que el post anterior no está cerrado a vuestras opiniones, sólo que se me acumula el trabajo, buf buf!!
Los ejemplos que doy en catalán son éstos: una pareja sale con otra pareja habitualmente. Un buen día, la segunda pareja decide que va a salir con otros amigos, por compromiso o por lo que sea. Con lo cual, la primera pareja se enfada y no asume que la segunda pareja tiene derecho a hacer lo que quiera. (¿Celos? ¿Envidia? ¿Miedo a perder una amistad? ¿Incomprensión?
Otro ejemplo: una persona queda siempre con otra para estudiar, ir al cine, a la ópera, de viaje, a pasear por la calle o a ver escaparates. UN día, la segunda persona no puede acudir porque sencillamente, ha quedado con alguien o porque no tiene ganas o por... la primera persona es capaz de enfadarse muchísimo y pensar que el otro se ha enfadado, culparse por algo que no sabe si ha hecho o no ha hecho... en fin, la persona que es "dejada" por la otra, lo pasa francamente mal. ¿Son celos? ¿Es envidia?
¿Creeis que los celos son una manifestación de la propia inseguridad? (por parte del que los sufre, quiero decir)...
14 comentaris:
Com tu fas una mena de continuació del teu post anterior, jo també escric a guisa del meu comentari anterior.
A l'anterior faig un esment a la possessivitat sense entrar en detalls, però ara dic que la possessivitat és malaltissa i, segurament, l'originant de la gelosia que ja és una psicopatia. La magnífica pel.lícula ÉL, de Buñuel, és una demostració.
La gelosia no s'ha de confondre en l'ofensa que significa que la parella trenqui el pacte, el pacte de la fidelitat que fa la parella forta.
Una altra cosa seria si parlem de l'afer d'un dia, una nit boja, etc. Se suposa que això, la part ofesa ho pot perdonar...
els gelos són dolents es miri com es miri perquè no deixen gaudir del moment. Si no estan fonamentats aleshores et menges el tarro per res, i si ho estan... la hòstia te l'endús igual sols que fins arribar al dia de la gran llet t'has estat podrint per dins.
Hola, Arare,
qui és aquest Pere que ens està introduint aquests comentaris críptics sobre el Pensador? Ep! menys brometa...
Sobre la gelosia, és molt humana, de vegades té un fonament, d'altres no. Si l'acceptem i no va més enllà, com tantes coses, té un passi. Si´es converteix en obsessió, en possessió, en el síndrome d'otelo, doncs malament, molt malament, perquè és motiu de crims i disbarats. De fet és absurda, perquè si el teu amor se'n va amb una altra doncs ja està fet, no hi pots fer res. Però, perquè qui et fa el salt ho fa d'amagat i dona peu a sospites i mals rotllos? Doncs perquè el secret té morbo i perquè hi ha qui ho vol 'tot'. Potser sí que es basa en una certa inseguretat, però és que la inseguretat també és una feblesa prou humana. És com l'enveja, inevitable, en moltes ocasions, relacionada tamé amb la gelosia, però que hem de controlar per poder conviure. Celos de la mar y el viento, que tormento... deia aquella cançó sobre la reina Juana la Loca, paradigma de la bogeria amorosa històrica.
És un perill ... i el que pateix eixa malaltia no viu ni deixa viure.
(y yo no tengo barco .... arrgggg)
Los celos son una de las gilipolleces de nuestro carácter que hay que sufrir porque no son modulables, racionalizables ni evitables. Son manifestaciones puras de nuestro lado oscuro, lo peor y más inutil, tóxico y nocivo. Pueril y dañino. Uf.
a mi se me ocurre pensar que cuando en una relación entre dos personas surgen sentimientos de amor, cariño o afecto, automáticamente aparece el celo.
y es natural.
celo respecto de las cosas o de las personas se puede tener de muchos tipos.
es cuando el amor, el cariño, el afecto, se convierten en un malentendido "derecho de propiedad", cuando un celo y otro celo y otro celo se suman de manera perversa dando lugar a los celos. (ellos sabrán que se prometieron o qué sentimientos alimentaron).
y yo pienso que sí, que dejar de ser el preferido jode. (pero solo hay que pensar en que nosotros tambien hacemos lo mismo). solo se le puede desear buena suerte a quien se va. (lo contrario es un infierno).
en catalán viene a ser lo mismo, solo que en vez de en masculino plural, en femenino singular.
besos sin compromiso
Gatoclaro, lo único que no entiendo es lo del catlán (vols dir que canviem celos por gelosia?)
UNn beso absolutamente comprometido, amigo mío.
Bravo, Xurri! Estem totalment d'acord. Una mica de coco i mel ;)
Escriptorum, tu no tienes barco, mecachisenlamar (y yo no tengo oboe, aunque tengo piano, pero como si no lo tuviese) Petonets!
jbauer, el meu aniversari és el dia 11 d'octubre (YA) (argggggggggggg)
Júlia, he borrado ese comentario absurdo y anónimo. Sólo conservo los anónimos que no insultan o difaman a nadie, yo. Tranquila. Y a mi no me ha firmado, pero te aseguro que no es el Pere que conocemos. Por el Pere que conocemos me dejaría cortar la mano (uf)
Liter-a-tres, però jo sóc un altre tipus de bruixa, ehhhhhhhhhhhh?
;)
Jbauer, me alegra que estés mejorando con relación a los celos. Creo que los celos en el amor son producto de la falta de confianza en uno mismo respecto a la relación con su pareja.
Sin embargo, los otros tipos de celos son traidores pero a veces no tienen nada que ver con la falta de confianza, sino quizá en una forma absurda de entender las relaciones personales con los demás... es mi opinión, reina mora.
Bellosoli, d'acord (torno a repetir, com és que ets tan madur, a la teva edat?) buf buf! si fossis noia et presentaria un dels meus fills solters, hehehe! o si fossiu gays, és clar, que no és el cas.
Per descomptat, albert, l'ofensa que se li fa a la parella no és cosa de broma. Però no crec que sigui quelcom imperdonable, en el cas què es tracti d'un joc (la nit boja, de que parles) en canvi, la relació sempre acaba malament quan es tracta d'un enamorament en tota regla. Llavors... llavors no crec que hi hagi solució i els gelos per part de l'ofès ja no són gelos, sinó dolor directamet proporcional a la falta d'estimació per part del que s'ha enamorat d'un altre.
Ep! parlo sense haver-ho experimentat en carn pròpia, per tant, puc estar del tot equivocada!
coco i mel... ejem, tu vas sembrant micròfons ocults??? U qué???
xurri, micròfons ocults? nooo, xq?
Estic d'acord arare, per això la gelosia és una psicopatia. Quan està fonementada, alehores ja no és gelosia, sinó dolor.
Gràcies, arare, ja saps que no caldrà. No he arribat a llegir el comentari, però n'he vist un de semblant a casa de al bitxo, amb un altre nom que ara tampoc hi és. Pura porqueria malaltissa.
Publica un comentari a l'entrada