28 d’agost, 2006

Mig somni/medio sueño

Sally Olfield i el seu Mirrors sonaven en la llunyania. Els llaços del vuit, que era buit, s'allargaven i s'encongien al compàs de la música com si fossin d'un material elàstic i suau. I era buit. I era el buit. I llavors he obert els ulls. Quina emisora he posat, avui, per despertar-me? els meus ulls miops i endormiscats no ho han sabut mai, perquè ell ha estès la mà pel meu damunt - hmmm- i ha posat les notícies de les set. O sigui, que ni tan sols eren les vuit. Però era el buit, que ha deixat de ser-ho quan la seva mà, aquesta vegada inintencionadament, s'ha convertit, per uns instants, en carícia. Bon dia!
Si os lo cuento en castellano no es lo mismo, aun así, lo haré:
Sally Olfield y su Mirrors sonaban en la lejanía. Los lazos de un ocho vacío, se alargaban y se encogían al compás de la música como hechos de un material elástico y suave. Y era vacío.Y era el vacío. Y entonces he abierto los ojos. ¿Qué emisora he puesto, hoy, para despertarme? mis ojos miopes y adormecidos no lo han sabido nunca, prque él ha extendido la mano por encima de mi - hmmm- y ha puesto las noticias de las siete. O sea, que ni siquiera eran las ocho. pero era el vacío, que ha dejado de serlo cuando su mano, esta vez sin intención, se ha convertido, por unos instantes, en caricia. ¡Buenos días!

12 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Bon dia!
Jo també he escoltat les notícies de les set. Això d'escoltar és un dir. No recordo res. Quan sona el desvetllador, l'apago de seguida i enxufo Radio Barcelona.

manel ha dit...

Jo he escoltat les de les vuit, això si, il.lustrades amb dibuixos animats.

bellosoli ha dit...

Bon dia arare! doncs has tingut una agradable manera de despertar-te, ni que sigui a les set, si ha estat amb una carícia ni que sigui inconscient! M'encantava Mirrors de na Sally Oldfield. Sabies que aquesta cançó és un regal que li va fer el seu germà, en Mike Oldfield, un Nadal? ja veus quin regalet tan simple que podria semblar i la de pasta i fama que li ha suposat a na Sally!

Jo m'he llevat d'hora, també, però amb el so desagradable del despertador del mòbil per anar a treure el cotxe de la zona blava. Resulta que les màquines ja no estan precintades i vaig deduir que ja es torna a pagar. Però sembla que no perquè no m'accepta la pasta! hauré fet el 'primo' llevant-me tan d'hora per res? o l'estic fent ara navegant per internet i rebent una multa??? Tan poc com els hi costaria penjar un paperet a la màquina dient si ja es torna a pagar o no... desinformació al poder!

deric ha dit...

Bon dia!
No sé si és l'hora, si estic mig adormit, si tinc gana o ja n'estic tip d'estar a la feina o què, però no he entès res del teu post, només això: una carícia i un bon dia!

Zifnab ha dit...

:-D

Las pequeñas cosas...

Se feliz

Arare_ ha dit...

aix Deric, era una paranoia meva :)) (de vegades per llegir-me a mi has d'haver esmorzat, sóc una mica rareta, hehehhee)

Zifnab! exactamente. Pequeñas grandes cosas.

Ai Bellosoli, quina mandra, posar el despertador per anar a treure el cotxeeeee, només de pensar-hi em venen badalls!

Arare_ ha dit...

aix Deric, era una paranoia meva :)) (de vegades per llegir-me a mi has d'haver esmorzat, sóc una mica rareta, hehehhee)

Zifnab! exactamente. Pequeñas grandes cosas.

Ai Bellosoli, quina mandra, posar el despertador per anar a treure el cotxeeeee, només de pensar-hi em venen badalls!

Arare_ ha dit...

aix Deric, era una paranoia meva :)) (de vegades per llegir-me a mi has d'haver esmorzat, sóc una mica rareta, hehehhee)

Zifnab! exactamente. Pequeñas grandes cosas.

Ai Bellosoli, quina mandra, posar el despertador per anar a treure el cotxeeeee, només de pensar-hi em venen badalls!

Albert de la Hoz ha dit...

bellosoli, dius desinformació al poder, però les màquines de prop de casa diuen que no cal pagar fins el 31 d'agost.
Clar, jo parlo de l'Eixample. No sé si l'Ajuntament fa distincions segons el barri.

marcaliope ha dit...

que bien sonó:)

Albert de la Hoz ha dit...

mar es positiva, suena el despertador y, creo yo, lo toma como un aviso de que tiene un dia por delante, un trozo de vida por delante. Y así avanzamos, aprendemos y crecemos, vivimos!

Greta ha dit...

Ja no m'en recordava que tenies un blog, ni recordava on havia posat l'adreça i avi una amiga comuna me l'ha recordat.
O sigui que speo que a partir d'ara t'aniré llegint.
Petonets Arare i ánims, wapa.