11 d’agost, 2006

El pecé, las lecturas

Amb tot el que està passant a casa ni he pensat a parlar-vos sobre el meu pecé. Ja porto una setmana escrivint des del pc del Capità, perquè el meu em va dir prou. Quatre anyets de vida per un ordinador jo trobo que és molt poc, no? El fill informàtic que tinc em diu que encara gràcies. També em diu que puc salvar els discs durs. De fet tinc tota la informació que m'interessa en un disc dur d'aquests que s'han inventat ara, petitons i que van amb un USB. Bé, quan dic la informació vull dir els meus escrits i algunes pelis i algunes músiques. Suposo que el que perdré seràn totes les pàgines que tenia a "favoritos", que eren un munt. Això si que em sap greu, perquè en tenia moltes de molt bones, col·leccionades a base de "perdre" temps per la xarxa, però en aquest món informàtic, ja se sap. Bé, doncs, us informo oficialment que no tinc correu (el ya.com el vaig eliminar fa quinze dies) ara tiro de gmail des de la web (gran invent) però quan torni a configurar-ho tot (quan me'n compri un altre, vull dir) ja us informaré del de telefonica, que ens vam passar de ya.com a telefonica per allò de la tarifa plana i tal. O sigui que un pecé a mi em dura quatre anys escassos i un teclat molt menys, que se m'esborren les tecles - fins i tot se m'erosionen, si,si, tal com ho llegiu- i encara que me les sé de memòria, és molt incòmode escriure sense lletres.
Vaig acabar Ensayo sobre la ceguera, em va agradar molt, però no és un llibre imprescindible. Vull dir... vull dir que continuo sense ser "saramaguista", excepte si parlem de poesia. Ara estic - a estones, perquè estic moltes hores a l'hospital- començant "El profesor"... ja us diré què. De moment em sembla una mica "refregit" dels dos anteriors. Ja us aniré dient, perquè tampoc és que tingui el cap gaire clar i potser l'estat d'ànim més baix també fa que no estigui prou concentrada.
Com sempre, gràcies a tots i a totes per ser aquí, al món virtual... tan real!
Con todo lo que está pasando en casa ni siquiera pensé en hablaros de mi pecé. Ya llevo una semana escribiendo desde el del Capitán, porque el mío dijo basta. Cuatro añitos de vida para un ordenador me parecen muy pocos, ¿no? Mi hijo informático me dice que aún gracias. También me dice que salvaremos los dos discos duros. De hecho tengo toda la información que me interesa guardada en un disco duro de esos que han inventado, pequeñitos, externos, que funcionan con un USB. Bueno, cuando digo que tengo la información guardada me refiero a mis escritos, algunas músicas - no todas- y algunas pelis. Supongo que lo que perderé será la configuración del I.E. y las páginas que tenía guardadas en "favoritos". Me sabe mal porque han sido muchas las horas "navegadas" para coleccionar esas páginas, pero en el mundo informático ya se sabe. Bien, os informo oficialmente, pues, de que no tengo pc, no tengo el correo ya.com, que nos hemos cambiado a telefonica por aquello de la tarifa plana y eso, pero que el correo que ahora mismo me funciona es el de gmail, que lo miro a través de web (gran invento). Cuando me compre otro, volveremos a configurar y así hasta que vuelva a decir basta (o sea, un pecé a mi me dura cuatro años, aproximadamente y un teclado mucho menos, que se me borran las teclas, incluso se me erosionan, si,si, tal como lo leéis y aunque me las sé de memoria, es muy incómodo escribir sin letras)
Terminé "Ensayo sobre la ceguera". Me gustó mucho pero no es un libro imprescindible para mi. Con ello quiero decir que sigo sin ser "saramaguista". Excepto si hablamos de la parte poética,claro. Ya os dije que la poesía de Saramago me gusta mucho. He empezado "El profesor". Teniendo en cuenta mi estado de ánimo y mi falta de concentración, no puedo hablar mucho, pero me temo que está resultando ser una especie de "refrito" de los dos anteriores, de todas maneras ya os diré cuando lo termine.
Como siempre, gracias a todas y a todos por estar ahí, en ese mundo virtual, tan real!

14 comentaris:

júlia ha dit...

Una nova abraçada, ànim, encara que jo no és que tingui l'ànim molt enlairat. Ja vaig dir el que em semblava Saramago, però tot són gustos.

bellosoli ha dit...

els ordinadors ja es sap, tenen una vida curta, tipus hamster. Però be, així en tindràs un de nou molt més ràpid i ho acabaràs agraïnt!

Ànims!

manel ha dit...

Per a mi no és dels més rodons, però a mi m'agraden tots els seus llibres (els que he llegit). Petons

katrin ha dit...

Todos los nombres es molt bonic.
Tens feina..

Arare_ ha dit...

katrin, benvinguda al meu blog, alguna vegada he anat pel teu i m'encanta el teu estil tan concís i puntual. M'agraden les síntesis que em transmeten tantes coses amb tan poques paraules. Faré "els deures" que proposes, però potser no de seguida, tot depèn de les hores que tingui avui per escriure.Actualment solen ser poques. Un petó.

Arare_ ha dit...

Manel, ja sé que tu si que ets saramaguista. Ahir a la nit la nòvia del meu fill Jordi em va portar "Todos los nombres", però primer vull acabar "El profesor", que és de Frank Mc Court. Una abraçada.

Arare_ ha dit...

Bellosoli, em burxen perquè em compri un portàtil, però a mi m'agraden més els de sobre taula. Què faria jo amb un teclat erosionat i sense lletres que no puc canviar? a la Mati, més o menys, li passa el mateix que a mi.
Petonets de Girona cap a Tarragona.

Arare_ ha dit...

Júlia, t'he de trucar, parlarem. Una abraçada.

manel ha dit...

amb la teva energia, et desaconsello els portàtils. si de cas, els ex IBM ara LENOVO, tenen un teclat molt sòlid. No hi ha ironia, eh?

Vert! ha dit...

Doncs seguim al costat. Es gratificant veure com aquesta colla fisicament desconeguda fa pinya quan cal. L'ironia d'en Manel no es ironia? Com es diu? "prevencion de riesgos"? jajaja.
Petonet

marcaliope ha dit...

Hola Arare, ¿mejor?.

Ahora que concentras tu tiempo esperando, te aconsejo un libro. Probablemente lo hayas leído, pero por si no: EL amor la soledad, de André Comte-Sponville.

Un beso y mis ánimos. De todo se sale más fortalecido, y tu vales.

Mar

Arare_ ha dit...

No lo he leido, me lo apunto. Muchas gracias, mar.

Arare_ ha dit...

Vert, no siguis dolentot!

Arare_ ha dit...

Manel, el teclat serà sòlid. I el pecé tindrà més capacitat de la que necessito (això m'ho diuen sempre i després són quatre anyets de misèria)

Ironies tu? que va!