30 d’agost, 2006

¡Clos-tras!

No puedo entender que los ministros lo sean de algo de lo que -aparentemente- no tienen ni idea. ¿Un médico ministro de industria? buf buf. Por qué no escojen a los ministros según las profesiones de cada cual? Se me antoja como si pusieran a una psicopedagoga - por ejemplo- como ministra de economía. Sin que yo tenga nada contra las psicopedagogas, ojo.Sólo pienso en los temas de los que entiendo y los que no. Si me pusieran al frente de un ministerio de economía les podría hundir el país en un par de horas, jejeje...
Ay, no sé, a lo mejor es que no me entero de la película. Y es que soy un poco tontita para estas cosas.
No puc entendre que els ministres ho siguin d'alguna cosa de la qual - aparentment- no en tenen ni idea. Un metge ministre d'indústria? buf buf! Per què no escullen els ministres segons les professions de casdascú? Em fa l'efecte que és com si posessin una psicopedagoga - per exemple- com a ministra d'economia. Sense desmerèixer les psicopedagogues, ep! Només penso en els temes dels quals jo entenc i en els que no. Si m'hi posen a mi puc enfonsar el país en un parell d'hores, hehehehe...
Ai, no sé, potser és que no "m'entero" de la pel·lícula. I és que jo sóc una mica tonteta per aquestes coses .

45 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Comprenc la lògica del teu argument i jo també ho creia així, però ser ministre de x no vol dir ser expert x perquè se suposa que en el ministeri de x ja hi ha els experts en x. Del ministre s'espera sensibilitat política -hi afegim humana?- per a resoldre conflictes o treure noves iniciatives. Un exemple ràpid ¿Creus que cal ser metge per a reduir les llistes d'espera? T'asseguro que si a mi em donen els mitjans també les redueixo.

liter-a-tres 3 ha dit...

no sé, no sé... a mi tampoc m'acaba de convèncer que, sense entendre res de la matèria, es puguin fer propostes coherents.
A més, no m'ha semblat gaire adient aquest moviment de fitxes polítiques. O hauría de dir canvi de cromos?

Una abraçada a tots dos, arare i albert: què us sembla si els recomanessim una mica de la Dansa del Paó???
Ja que la ballem, ballem-la bé!

Hanna B ha dit...

molt d'acord, arare!!! albert, però si el ministre no n'entèn, se suposa que li podran colar golarros per tot arreu, aquests altres entesos que potser tenen tendències o temptacions o suborns o ves a saber si senzillament són incompetents també... ai ai aiiii la política...
(que bé, ja et puc comentar, des de la feina!!)

Vert! ha dit...

A veure! Inocenteta del meu cor. ¿Es que poder algu es pensa que aquesta eleccio te alguna cosa a veure amb les capacitats especials del Sr. Clos per la gestió de l'industria del pais? Evidentment no. Es una decisió absolutament política i per interessos de partit. La professionalitat (o sigui... la seva professió) es absolutament irrellevant.

JM ha dit...

Esto tiene toda la pinta de una típica patada hacia arriba.

Por cierto, ¿qué expresión se usa en catalán? (es por curiosidad)

bellosoli ha dit...

Estic d'acord, Arare. Hi ha massa ministres en ministeris que no entenen, massa consellers en conselleries que desconeixen, i massa regidors que no estan formats per la feina que fan. La Tura, per exemple, metgessa crec, no deixa de parlar de les velocitats a les carreteres i tal. No crec que a medicina els hi ensenyin a calcular una carretera. Si sabés la velocitat de calcul d'una autopista potser ho veuria diferent. De fet a Alemanya ho veuen diferent i hi ha molts menys accidents de trànsit! clar, que no recauden tants diners en multes...

Potser el problema és que hi ha massa metges per tot arreu i s'han de posar tots a la política, perquè déu n'hi dó la de metges que hi ha. Per això la conselleria de sanitat sempre està ben coberta, o sigui coberta per un metge com ha de ser. La d'obres públiques, per contra, no crec que mai hagi estat coberta per un enginyer de camins. Són coses de la política, que es basa molt més en la demagògia que en la professionalitat.

Però el fet Clos té un aspecte possitiu: ens el traiem de sobre. Perquè l'home, independentment del seu partit polític, té una tela considerable! i com més lluny millor. Jo li hauria donat el ministèri d'afers exteriors. Això si, no em deixarà mai de semblar un menyspreu el que un alcalde deixi l'alcaldia per la que l'han votat per anar-se'n a un ministeri. Tan inferior és ser alcalde de la teva ciutat? A més que em sembla un timo. Ningú no ha votat al menda que posin ara com a alcalde! Si l'alcalde vol marxar que convoqui eleccions!

deric ha dit...

No, no ets tonteta, jo tampoc ho he acabat d'entendre mai. Però això mateix passa a nivell local. Nosaltres també tenim un metge com alcalde.
El que no entenc és si al Clos li val la pena marxar de ministre per tants pocs mesos.

Arare_ ha dit...

El que a mi em molesta no és que sigui metge, sinó que sigui ministre d'indústria, sent metge. En fin...

Bellosoli, si haguessin d'agafar un enginyer de camins per fer la feina de la Tura als imitadors de "Minoria absoluta" els fallaria un personatge! que no ho entens? ;)

jm, literalmente, patada hacia arriba = cop de peu enlaire :) (Ignoro la traducción de la expresión como frase hecha pero estoy rodeada de gente que sabe mucho más que yo y estoy segura de que saldrá en algún momento. Tú sigue leyendo los comentarios - que suelen ser mucho mejores que los posts) Bienvenido a mi blog, espero que vuelvas a menudo.

Arare_ ha dit...

Deric, el primer comentari de l'anterior comentari anava dirigit a tu :) (i gràcies per no considerar-me tonteta, hehehe)

Arare_ ha dit...

Ai Vert, que me temo que tens raó! glups glups glups, qué asco de país, tchts... (besucos)

Arare_ ha dit...

Ole ole hannab, que puguis tornar a posar comentaris al meu blog és un honor! UNa abraçada, bonica! (amb la coma al seu lloc, o sigui, la bonica ets tu, no l'abraçada, encara que també pot ser una abraçada bonica per tu, bonica)
quin lio!

Arare_ ha dit...

liter-a-tres, vamos todos a bailar la dansa del paó (o sea la danza del pavo), esta gente se cree que somos unos pavos. Muchos de ellos, sin embargo, alguna vez terminan bailando (el rock de la cárcel) bueno, eso quiere decir que la democracia - a veces- también funciona.
Petonets a les literates de literatres, inclosa la tercera.

Arare_ ha dit...

Albert, tens molta raó en moltes coses. Per reduir les llistes d'espera hi hauria d'haver molts metges que ara ocupen llocs polítics, fent la seva feina de metge (I supose). Per reduir les esperres mèdiques, hi hauria d'haver un on gestor que gestionés - valgui la redundància- els afers dels hospitals que no tinguin a veure amb la medicina. Per reduir les llistes d'espera hi hauria d'haver un vigilant que vigilés el vigilant que vigila.
En poques paraules:
per reduir les llistes d'espera s'haurien d'optimitzar recursos, cosa que, per interessos "d'aquí, d'allà, dels uns i dels altres" no es fa.

Lo dicho: ¡PAÍS!

Arare_ ha dit...

Fe de "rates"-->

esperres = esperes

on gestor = bon gestor

bellosoli ha dit...

be, si, i jo que me n'alegro que tinguem uns polítics tan xungos i imitables perquè així 'minoria absoluta', programa del que en sóc adicte, té més suc! De totes maneres... no se si preferiria de tant en tant algun polític menys imitable però més eficient fent la seva feina. Al cap i a la fi, el personatge que més m'agrada del minoria és el nen repelent, i aquest no es dedica pas a la política!

Ricard ha dit...

Jo tampoc entenc res i en aquests moviments de fitxes d'escacs del PSC encara menys.

manel ha dit...

Arribo tard i potser està tot dit. A veure. Tal com ho veig jo. Una cartera ministerial és un final "brillant" a la seva carrera política. I amb data de comiat. Com a molt tard, d'aqui a dos anys. I poc mal pot fer al ministeri perquè els equips ja estan fets. Amb jugo un pèsol, que diria el Puyal, a que no canvia cap Director General. I ja posats, em jugo un altre a que no serà l'unic ministre català. Comença amb M i acaba amb L. Va un sopar?

marcaliope ha dit...

Me sumo a la opinión de Arare.

Sin embargo, me permito contradeciros en cuanto al eterno, histórico y aparentemente irresoluble problema de las listas de espera.

Mirad, pienso que para idear un plan de "ataque" es necesario saber de prioridades, por ej. no es lo mismo un cáncer descubierto ayer que un quiste sacro desde hace tres meses. ¿Estáis de acuerdo en el pronóstico?. Sin embargo un quiste sacro, que es benigno, puede inhabilitar para el puesto de trabajo y tampoco es cuestión de hacer esperar...

¿Entonces qué pasa? Las listas de espera se enfrentan a:

1- enfermedad/enfermo
2- rentabilidad (y sanidad jamás será rentable)

El que espera desespera y además genera grandes pérdidas económicas. Una TAC demorada es mal para el enfermo y mal para la Tesorería (pensad en una baja por una hernia discal...).

Así pues, el gestor debería ser alguien con un perfil en el que confluyeran esas dos visiones. Sólo economistas? ummm, operarían cinco quistes sacros en una mañana
porque rentabilizarían un quirófano, pero al del cáncer le es vital... ¿Consigo explicarme?

Dónde está el problema, entonces? Ah!, en intereses creados, en no llamar a las cosas por su nombre, en no luchar abiertamente (no sería políticamente correcto) contra el fraude que está ocurriendo con el tema de las bajas laborales, en desbordar a los servicios médicos de atención primaria, en servicios de urgencias insuficientes...etc...
En haber perdido la visión de conjunto del cuerpo humano (la hiperespecialización deshumaniza, pero eso es otro tema).

El que nunca ha estado en las trincheras puede sugerir pero para dar órdenes has de haber largado tiros, sino indispensable os aseguro que se nota la diferencia.

Una mente gestora? SÍ
Visión médica? SÍ
Y sobre todo MEJOR POLÍTICA.

Besos a todos

onix ha dit...

Penso exactament el mateix que tu arare però en aquest cas i aprop com l'hem tingut vist el seu tarannà potser millor , que no exerceixi la medicina ,si li dona per ser cirurgià a ritme de Carlinhos Brown......:)*

júlia ha dit...

Per ser ministre del que sigui no fa falta ser del gremi. Encara més, quan hi han posat algú del gremi molt coherent ha acostumat a no durar massa. Diuen que cal ser gestor i buscar un bon equip, per tant caldrien moltes qualitats gestores i de visió de conjunt, per a la vida diària ja hi ha els inefables funcionaris que són els qui manen, com reflectia aquella sèrie 'Sí, ministre' i això que allò era Anglaterra. Tu, Arare, podries ser ministra perfectament, del que fos, perquè intentaries actuar amb coherència i cercar la gent adient. Però no crec que t'anomenin, abans cal un llarg camí de polítiques de passadís, partidismes i influències. Amb els anys t'adones que 'a dalt' no hi són els que valen sinó els més hàbils i 'llestos', els espavilats. Sí, a més, tenen una mica de classe i una ètica mínima, anem fent. Si no...

Arare_ ha dit...

Bellosoli, el nen repelent és molt divertit, és cert! però a mi m'encanten els personatges de Franco i de Macià (Hola guapeeee!)UN petonet.

Ricard, si fossin moviments d'escacsja faria temps que ens haurien fet escac i mat!Salutacions cordials.

Manel, va el sopar! Si perds, me'l pagues tu i si perdo em convides, ok? ;*

Consigues explicarte perfectamente, Mar, un poco va por ahí cuando digo lo de optimizar recursos. ¿Por qué no se ponen de acuerdo con las mutuas privadas? Bueno, eso a veces yalo hacen, para ir más rápidos, pero no siempre. Hay mucha "prueba doble". A mi padre le hicieron dos TAC del tórax y a nadie se le ocurrió hacerle uno de la cabeza hasta que no tuvo un ataque. No sé yo...
Gracias por tu extensa aportación.Un beso!

Arare_ ha dit...

Ai Onix! No me imagino operando a ritmo de Carlinhos Brown, como no sea para operar unos morros estilo Carmen de Mairena, que "no ve d'aquí" y si se le va la tijera no passa res, que encara en queden! (soc una mica bèstia, no?) Una abraçada!

JUlieta, no em vulguis tant mal de cap, que jo sóc una persona a qui no li agraden els compromisos, ja me'n surten prous a la vida com per buscar-me'n d'altres!
Un dia faré un post sobre les molèsties de ser un personatge famós, sigui del gremi que sigui. Bé, sobre la meva particular visió, vull dir!
UN petó.

Albert de la Hoz ha dit...

El que diu Júlia que cal ser hàbil i llest per a arribar a ser ministre és exactament el mateix que amb la resta, és a dir, per ser gerent, general, bisbe, president del Barça o capità d'un transatlàntic.
Els polítics no són una espècie rara, sinó un simple reflex de nosaltres mateixos.
El "nostre" bisbe va dir a la darrera homília que l'Església és un misteri i que no se la pot jutjar com una institució humana (partit, empresa, club). I el cas curiós que després de dir aquesta rucada no he llegit enlloc cap crítica. Conclusió: jo tampoc sóc d'eixe món.

Arare_ ha dit...

Alobert, quanta raó tens! Si precisament l'Església és una institució humana! ja saps que jo tinc els meus dubtes de fe, no sóc apòstata com tu, però sempre he dit que d'existir un Déu, estic segura que hauria dimitit del seu propi club.
I això deu passar també amb la política, no? Hi deu haver polítics honrats (jo estic segura que n'hi ha, sempre ho he dit) però que han d'actuar segons el partit els mana. I aquí és on em perdo, perquè és on ja no entenc que un no pugui tenir les seves pròpies idees i dur-les a terme fins a la darrera consqüència. Què en penses? O potser m'estic embolicant, ara?

jaka ha dit...

Penso que a Barcelona mes d’un es deu alegrar de que marxi a Madrid. Oi?

deric ha dit...

;)

Albert de la Hoz ha dit...

La llei perfecte no existeix enlloc del món. Les més perfectes sempre són les no escrites. Dit això. L'obedència del diputat al partit es deu a què es voten llistes tancades i, per tant, dir que l'Hereu no l'hem votat per ser alcalde és una rucada car està a la llista, que Clos fos primer de llista té un valor, evidentment, però no absolut. Si Clos el fan ministre, esdeve absolutament legítim i democràtic el pas fet per Hereu perquè ha d'obeir al grup al qui pertany.
El problema que planteges de l'obedènci té avantatges i desavantatges. L'avantatge principal és que dona coherència al grup i evita indisciplines perquè en un partit se suposa que les decisions s'han pres democràticament i si no es fa cas, no resulta democràtic. Això és teoria clar, però la teoria es concreta en els estatuts interns, lleis. La desavantatge és que els diputats no es deuen a l'elector immediat, el del barri, però això ens porta molt lluny perquè ens trobaríem que un diputat de Sarrià del partit ABC estaria en contra d'un de Sant Martí del partit ABC.
S'admeten més jugades...

burinot ha dit...

Si creo que a poner ministros todavia no han aprendido, lo unico que hacen es poner personas que consideran de confianza en puestos importantes sin darse muchas veces cuenta que en el sitio en el que la an puesto lo unoco que pueden hacer es cagarla, por que uno puede ser buen politico pero no por eso entender de todos los temas.

manel ha dit...

Sóc un bocamoll. Por la boca muere el pez. Però va, si. Però no cal que esperem el proper anomenament, no? amb el teu raonament ja podem quedar demà. O el dia que ens donin permís les parelles. Petots (per a tots)

Vert! ha dit...

eeh! eehh!! manel i arare! Jo m'apunto a aquest sopar! (tranquis, no soc gelos i no em xivare)... i no accepto la juguesca perque penso com tu.

Albert de la Hoz ha dit...

a liter-a-tres 3,
Ara m'adono del que havies posat sobre la Dansa del Paó.
Com tu has vist, aquest dansa demana desimboltura, deixar-se anar, deixa que la natura i el vent ens marquin el rumb. No sé, no sé si és el que es vol.

Violant ha dit...

És trist que sempre es reparteixin el pastís entre els mateixos i juguin a pilota amb els càrrecs.
ës que no existeixen els polítics de debò?

Per cer Arare pots felicitar el Ramon al meu bloc.

Ramon ha dit...

Jo ja he felicitat el Ramon

Modgi ha dit...

Discrepo!De cap a rap. Tothom hauria de tenir dret a viure un fòrum de les cultures! És com anar a la Índia. Et canvia la vida. El que passa és que sou uns egoístes de merrrrci!

Modgi ha dit...

Se m'oblidava: Ja estàs fitxada. Records al Doctor Slump.

Arare_ ha dit...

A Albert: Tens molta raó, Albert, i molta lògica. Del que jo em queixo és que, en general, la raó i la lògica només la fan servir quan els convé i pel que els convé. I depen de com, el partit mana i depen de què, si el que mana el partit no em convé, em canvio la jaqueta i aquí no ha passat res. Vull dir que no són coherents fins a les darreres conseqüències. Vull dir que juguen amb nosaltres com si fossim peons d'un joc d'escacs, o molt pitjor, com si fossim titelles. I això em subleva. Perquè la coherència del grup només la fan servir per la seva conveniència. Una abraçada.

Arare_ ha dit...

Burinot: a eso se le llama "amiguismo", pero alguns lo hacen de forma tan sutil que no se les nota. Otros, sin embargo, colocan a sus hermanos en un arranque de jeta que ni te cuento. Y lo "más peor" es que se quedan tan anchos!
Petonet.

Arare_ ha dit...

Manel i Vert: vale. Entre els dos em pagueu el sopar i després ja veurem què fem
;)

Arare_ ha dit...

Violant: un dia no gaire llunyà vaig fer un article al diari de Girona parlant d'això de la pilota. Em pensava que me'l tirarien pels morros però me'l van publicar. I això que - les coses com són- als pobles, els polítics, te'ls trobes pel carrer. N'hi ha alguns que no em fa res trobar-me'ls, però n'hi ha algun altre (ara no diré noms) que com més lluny millor!

Arare_ ha dit...

Violant, per cert: una abraçada, benvinguda de nou al meu blog!

Arare_ ha dit...

Per què he de felicitar en Ramon? Ha guanyat algun premi? El que faré, però, serà anar al seu propi blog a felicitar-lo. Has publicat els teus poemes, Ramon? Has complert anys? No serà el teu sant?????? sigui com sigui,
FELICITATS (ara aniré a ca teua)

Arare_ ha dit...

Modgi, el Dr. Slump et saluda. Has fet un bon fitxatge, no en dubtis: Aiooooooooo!
(qualsevol dia ens veiem i ens prenem un biberó de robotvita)

Albert de la Hoz ha dit...

arare, encara que jo resulti antipàtic he de dir el que penso. Tu faries com tots els altres si estiguessis en un partit. I no t'ho agafis d'una manera personal, el qui critica d'una manera més ferotge els polítics seria un polític ferotge.
En aquest post teu jo he escrit que els partits són un reflex de nosaltres mateixos, per tant, no necessito la música celestial que et feia la júlia, però queda bonic fer-ho, resulta elegant.
Tampoc em val que diguis que tu no serveixes per això. La cosa és que no t'hi has trobat. Jo tampoc.
Els que són coherents pleguen, com va plegar el Che, però el qui no ha tastat el poder no em pot dir que ell seria bo i ho faria bé. Abans d'escoltar aquesta música millor llegir un bon llibre.
I no t'enfadis arare, si t'ho agafes d'una manera personal és que no m'he sapigut explicar. Tampopc no s'hauria d'enfadar la júlia, ella fa el que és costum a la blogosfera i està bé perquè així la convivència és més maca. O sigui, accepteu aquests mots de realisme i no fem volar coloms perquè la natura humana no canvia.

Arare_ ha dit...

Albert, ni m'enfado ni res. T'escolto, o més ben dit, et llegeixo. M'imagino que el que vols dir seria una mica com quan els no entesos diem "Tal o qual jugador de futbol, amb el que guanya, no s'entén que sempre estigui lessionat i que no faci gols. Si a mi em paguéssin el que li paguen a ell faria gols fins i tot amb les dents" (això, tot i que no m'agrada el futbol, jo ho he dit més d'una vegada). Suposo que - salvant les distències- és una mica el mateix. Però jo no vull ser política ni ministra ni res d'això. Jo vull ser "lliure", no m'agraden els compromisos i fer-se polític vol dir comprometre's fins al coll.
També entenc que ha de ser molt difícil, fer política, perque et volen pals per tots costats. Si les persones ja no som mai bones per tothom... imagina't si a més, ets polític, buf buf buf... vaja, que no ha de ser fàcil!

I nono, no m'agradaria trobar-m'hi!
Una abraçada i gràcies per dir sempre el que penses, Albert.

Jepi cookiemonster ha dit...

Al menys sen va de aqui!!!!
ja era hora .
Es veritat que per ser ministre nomes cal ser un bon gestor , pero aquest ja ha demostrat el que es.
Hola Montse , ja he fet els deures
pasa quan puguis
ptonets