17 de juliol, 2006

Vivencias y lecturas

Hoy he estado en mi querida y sucia Barcelona. Tenía que llevar un informe médico al equipo que operó a mi papá el año pasado. Veremos qué nos depara el destino en forma de llamada telefónica de dicho equipo. Hay que esperar.
Él, desde que lo tengo cerquita de mi y desde que mi mamá lo cuida como si en ello le fuera la vida - que yo creo que así es- ha mejorado algo su estado de ánimo. Llevarlo a nadar cada día - y hacer de monitora de natación, yo, que aprendí casi de bebé porque él me enseñó- le ha dado un poquito de color y las ganas de vivir han reaparecido. Más o menos. Más menos que más, pero algo es algo.
Cuando voy a Barcelona hay muchas cosas que me llaman a gritos, eso ya lo sabéis, más de una vez os lo he contado: a veces es ropa, pero de esa se puede prescindir, porque tengo el armario lleno de nada que ponerme.
Otras veces - hoy, por ejemplo- lo que me llamó a grito pelado fueron algunos libros, a saber:
- Ensayo sobre la ceguera, de Saramago. No soy una entusiasta de Saramago, nunca lo he sido, pero este libro me ha sido recomendado con tanto fervor por alguien a quien quiero mucho, que no tengo más remedio que leerlo, aunque sólo sea para poder opinar.
- El profesor, de Frank Mc Court. Si soy una entusiasta de Mc Court. Leí Las cenizas de Ángela y Lo es y aunque sufrí con la lectura, que parece mentira que a alguien le puedan suceder tantas desgracias seguidas, al final hay un deje de esperanza y me resultaron relativamente fluidos, que era lo que yo buscaba. Ya sabéis que una no es una intelectual de alto rango.
Además, tengo que darle mi opinión a Pere (en català) que unos días atrás se preguntaba si tenía que leer este libro o no. Pere, ja t'ho diré, ok?.
- Los girasoles ciegos, de Alberto Méndez. Sólo porque está entre los más vendidos, dudé si comprarlo o no comprarlo. Pero también me lo ha recomendado alguien a quien quiero mucho (es otra persona, no es la misma de antes). La vi tan entusiasmada que me lo tenía que comprar.
Como que estaba en "Abacus" me di una vueltecita por la parte , digamos, "profesional" y me he re-comprado:
- La comunicació verbal en el marc escolar, de Mª Rosa Solé i Planas, libro que había perdido y que me apetecía mucho volver a tener. La pérdida se dio - seguramente- con la mudanza. Y como tengo mis libros perfectamente clasificados, sé que no está en las cajas que quedan para ordenar.
¿Os ha sucedido alguna vez que compréis un libro y resulte que ya lo teníais? A mi me ha pasado con algunos (no sé si es despiste, falta de memoria o despilfarro directamente, ¡ay!)
Barcelona está sucia y llena de gris. Y de guiris. Y de calor. El calor lo invade todo y cuando pasas por debajo de los balcones te caen gruesas gotas de los aparatos de aire acondicionado. Es un horror.
Pero es mi Barcelona.
Tengo pendiente una cerveza con un amigo. Espero tener tiempo para ello la próxima vez que vaya, hoy tenía demasiados encargos que hacer y demasiado calor. Y los libros me llamaban, ya sabéis, a gritos.
Oichs, qué bien! He desmontado la tapa del ordenador y le he quitado el polvo ´con un pincelito. No queráis saber lo sucio que estaba, pobrecito. Creo que tenía el ventilador medio tapado de mier.. .de polvo. Y desde que lo he limpiado no se me ha vuelto a reiniciar solito. Menos mal. No sabía yo si tenía un virus o si la fuente de alimentación empezaba a hacerme la pirula, buf buf buf... parece que todo va bien. Ya veremos.
Y creo que ya me callo. Hoy no voy a hacer souflé. Con una ensalada y algo de fruta vamos que chutamos, ¿no? con tanto calor...
Música que tenía hasta ahora:

28 comentaris:

Anònim ha dit...

Arare, el llibre de Saramago “Ensayo de la ceguera” em va agradar molt, crec que a tu també t’agradarà.
A mi també em “toca” passat demà anar a la “Capital” ja tremolo de la calor... :(

Albert ha dit...

La meva dona es llegeix tot el de Saramago, però a mi em costa més, però "Ensayo de la ceguera" em va agradar a mi, no sé si és un elogi pel llibre o no.

bellosoli ha dit...

Sí que és bruta Barcelona. És el mal de totes les grans ciutats em temo. Tot i que a casa nostra també passa amb les petites... Si et consola et diré que una ciutat tan majestosa com París és encara més bruta. I el metro és encara més calorós, asfixiant i pudorenc que el de Barna! si, costa de creure però és que els Parisins fan trampa: cap metro té aire acondicionat, i així clar, fot un tuf insuportable!

Jo fa temps que no sento la temptació de cap llibre. Em va a èpoques. Ara estic parat tot per culpa de "la sombra del viento" que se m'ha atragantat força. Estava esperant acab ar-me'l per fer un post fotent-lo a caldo (cosa que poder no seria massa popular tenint en compte el gran èxit del llibre, però que coi! per això estan els blogs! per dir el que es pensa!)

Gaudeix de la natació amb el teu pare. Segur que el fas molt feliç! Ànims i forcetes!!!

Anònim ha dit...

A mí sí me gusta bastante Saramago. He leído bastantes cosas de él. Quizás mi preferido (de los leídos) sea "El año de la muerte de Ricardo Reis", aunque el más impactante (para mí) ha sido sin duda "El ensayo sobre la ceguera". Me pareció... tremendo. Me gustará saber tu opinión.
En cuanto a lo de comprar libros repes ¡ja! soy una experta ;-)
Por cierto, Arare, ¿has leído a Tomas Mann?
Un beso,
Llanos.

miquel ha dit...

Ja saps que espero la teva opinió, Arare, però no tinguis pressa, que mentrestatant vaig llegint, encara que poc. Si et serveix de consol, jo també compro llibres repetits inadvertidament: la part positiva és que puc regalar alguna cosa que m'ha agradat (normalment).
Algun dia començaré a llegir Saramago.
Ningú no pot negar la brutícia de Barcelona, sobretot de la seva superfície, però molt menys que fa uns quants anys. Les façanes, per exemple, no tenen res a veure amb el deplorable estat en què es trobaven quan jo tenia 17 anys i em van caure a sobre aquells moles grises que em van trencar la imatge idealitzada de la capital somiada.
M'alegra que el teu pare hagi recobrat una mica el somriure :-): Els miracles femenins: l'esposa, la filla i l'aigua.

Anònim ha dit...

Vigila amb les cerveses; no saps mai a on et poden portar...

... i no ploris, que ja saps que si no vinc, és perquè ara no puc.

Un petó de complicitat per a tu també.

Albert ha dit...

Hi ha ciutats més petites, com Bilbao, més netes, però no sé de cap que sigui més gran i també més neta.
Ara l'Ajuntament vol regalar cendrers per a què no es llencin les puntes de cigarreta al carrer. Serà interessant saber quin percentatge de fumadors faran bondat.

Hanna B ha dit...

aix, barcelona està fastigoseta a l'estiu, les fulles dels arbres pel terra barrejades amb la brutícia i aquesta asfíxia, ecs! una mica de pluja ho acabaria d'empastifar tot, però almenys refrescaria...
també m'han recomanat molt aquest llibre d'en saramago, gent de fiar i tot. és a la llista de pendents...
llegir a la fresca a l'estiu és un gran plaer (si es troba, la fresca aquesta ;))
me n'alegro molt que el teu pare vagi recuperant els ànims. petonets.

jaume ha dit...

Una amanida i fruita???? On vas a parar!! Un no pot menjar el primer que troba per sortir del pas. El sopar és, de totes les menjades, la més lúdica i saborosa, sobretot ara a l'estiu i cal esforçar-s'hi. Jo sempre sopo com si es tractes del darrer sopar, i allargo la sobretaula tan com puc.

Vert ha dit...

Per a mi, també s'acosta l'epoca de lectura. I ja tinc ganes. Imagino que el primer problema sera per quin començar, com sempre. M'apunto el Saramago, malgrat que no m'atrau l'autor.

I respecte la teva ciutat gris, m'has fet recordar la canço d'en Joan Isaac. La triu pel meu proper post.
Pestonets!

Anònim ha dit...

Saramago es uno de mis iconos. Pero puestos a sugerir, me quedo con La balsa de piedra. Ahí lo descubrí.

Anònim ha dit...

Hola, arribo de la platja de la bruta Barcelona i he dir que estava prou neta, considerant que és la tarda, que hi va molta gent i que per la sorra trobes estranys objectes i burilles de tabac de tant en tant. Vaig tenir mala entrada amb Saramago, dos llibres seus em queien de les mans, el que mencioneu no l'he llegit. Dels que parles vull remarcar 'Los girasoles ciegos' que és un conjunt molt bo de narracions a l'entorn de la guerra civil. Quan va sortir va passar desapercebut, però després la gent en va anar parlant, jo el vaig agafar a bola, fa molt de temps, a la biblioteca, després, un dissabte, a la Vanguardia, Gregoria MOran el va lloar força i després ja s'ha reeditat un munt de vegades. Ja em direu el què.

Anònim ha dit...

M'acosto al teu mar per tornar-te els petons que deixes al meu univers privat. Jo també m'alegro que el teu pare estigui més animat :)

Montse ha dit...

Hola Julia, Ja et diré el què, doncs, de moment m'he posat amb el de Saramago (no m'agada que no puntuï, ho trobo una originalitat tonta) però el tema m'està atrapant.

Montse ha dit...

Bitxo, ja m'he convertit en assidua lectora teva. Aquí, en públic, també t'envio petonets. El meu pare a poc a poc, va tornant a ser "una mica" el que era fa uns mesos, tot i amb les seves xacres.

Montse ha dit...

Manel, si m'agrada el que estic llegint, et faré cas. però jo vaig començar a llegir L'home duplicat i no vaig passar de la segona pàgina. De vegades, però, agafem els llibres en el moment que no toca i després ens fa mandra tornar-los a agafar.

Montse ha dit...

Vert, la cançó de Joan isaac "Barcelona, ciutat gris" (que hauria de ser grisa, perquè gris és un adjectiu de dues terminacions) a mi també m'agrada molt! En aquest àlbum de J.I. hi ha, també, "Maria" i un vals molt bonic. És un bon disc!

Montse ha dit...

Ondia, Jaume, com es nota que no deus tenir problemes amb el pes, tu! (bé, jo tampoc) Però ja deus saber que diuen que s'ha de sopar lleugeret per descansar millor!
Quant a la sobretaula, estic d'acord amb tu. Una bona conversa a la terrassa, amb la "fresqueta" de la nit, pot ser molt interessant. Bé, conversa o "el que calgui".

Montse ha dit...

Hanna b, la fresca és difícil de trobar, però en aquesta hora, si no tens mosquits al balcó o a la terrassa, la lectura és una de les altres possibilitats ;)

Montse ha dit...

Sort, Albert, que ni tu ni jo fumem, he he he (bé, jo en alguna ocasió em salto les normes, glups... i em fumo una cigarreta d'estranquis)
Agafo cada globus que no vegis! he he he (no li diguis a ningú)

Montse ha dit...

Aquell que no diu el seu nom: tranquil, fer una cerveseta amb un amic (o amb una amiga, ep!) és una de les millors coses que s'ha inventat!
Ja sé que vas enfeinat, però m'alegra que de tant en tant "trepitgis" aquest blog, que ja saps que t'estima força.
:)
Endavant i sort!

Montse ha dit...

Pere: que tu també caiguis en els mateixos errors que jo gairebé és un honor!
Quan llegeixi "El profesor" et prometo comentari detallat (però no em posis nota, eh? que sempre fa una mica de "yuyu" fer-li una ressenya d'un llibre a un expert)
Un petonet!

Montse ha dit...

Llanos, de Mann leí "La muerte en Venecia" hace un montón de años, después de ver la magnífica película, ay, ¿era de Thomas Mann, verdad?, espero no equivocarme, ahora. Tengo pendiente también "La montaña mágica". Pero tengo tantas cosas pendientes que necesito un par de vidas para ello!

Por cierto, no me dijiste nada de "Mejillones para cenar", ¿qué te pareció?

Montse ha dit...

Bellosoli, és el que passa quan t'han recomanat "tant" una obra. A mi "L'ombra del vent" em va agradar molt, però deu fer quatre anys que la vaig llegir (l'any que va sortir, potser són menys, potser són més, ara no ho sé). Si no t'agrada, et recomano que la deixis descansar i et posis amb una altra.
Petonets!!

Montse ha dit...

Albert, Jaka, doncs ja us diré si m'ha agradat. De moment ja us dic que el tema m'està tarapant i només porto vint pàgines!
Un petonet.

Anònim ha dit...

Sí, "La muerte en Venecia" es de Thomas Mann :-). "La montaña mágica" es, desde mi punto de vista, una obra excelente. En cuanto a los mejillones, ¡je! sigue en cola. Pero le llegará su turno ;-) y ya te contaré. ¡Se me amontona la faena!! Ays...

Otro beso,
Llanos.

Anònim ha dit...

espero que te guste, companya, y no te ciegue tan densa lectura!!!

petonets, nets, nets!

Anònim ha dit...

Interesting website with a lot of resources and detailed explanations.
»