Entrades
Quina deu ser la diferència entre un bon atac de ràbia i un bon atac d'histèria? Està clar que la ràbia seria més un sinònim de la ira i la histèria vindria donada per una mena de rampell momentani, catatònic, una mena de buidatge del que hom porta dins, potser m'estic deixant endur per una paranoia absurda...
La cosa és que avui serà un dia dur. Que al meu poble comença el XXXVI (si, exacte, 36) Concurs Internacional de Focs Artificials (perdó d'Artifici) de la Costa Brava. Això vol dir que a les set de la tarda cap cotxe no pot circular pel centre del poble, això vol dir que si hom i don treballa en un altre poble o en un indret una mica allunyat de casa seva, s'haurà de fer fotre o anar en bici o en moto - que aquests s'escaquegen una mica més- i si no, ha de tenir previst que des d'avui i al llarg de set dies, a les set hi ha "toc de queda" de vehicles. Això vol dir que se'ns omple el poble de gent - sobre tot el dissabte i el diumenge- gent que menja, que beu (sobre tot que beu) que fa pipi, que fa caca, que embruta la sorra de la platja, que... ah! perdó: d'això en diuen turisme. Sorry.
Ondia... però si jo només volia parlar de la diferència entre un parell de paraules, buf buf buf, com m'enrotllo!
¿Cuál debe ser la diferencia entre un buen ataque de rabia y un buen ataque de histeria? Tengo bastante claro que la rabia sería más un sinónimo de la ira mientras que la histeria vendría dada por una especie de arranque momentáneo, catatónico, un vaciarse de lo que uno lleva dentro, ahora quizá me estoy dejando llevar por cierta paranoia absurda...
La cosa es que hoy va a ser un día duro. Que en mi pueblo empieza el XXXVI (si, eso: 36) Concurso Internacional de Fuegos Artificiales (perdón, de Artificio) de la Costa Brava. Ello quiere decir que a las siete de la tarde ningún coche puede ya circular por el centro del pueblo, eso quiere decir que si uno (o una) trabaja algo lejos de su domicilio, se fastidia o va en moto o en bici (esos se escaquean un poco) o tiene que tener previsto que desde hoy y a lo largo de siete días, a las siete de la tarde llega el "toque de queda" para los vehículos. Ello quiere decir -también- que se nos llena el pueblo de gente - sobre todo el sábado y el domingo- gente que come, que bebe (sobre todo que bebe) que hace pis, que hace sus caquitas, que ensucia la arena de la playa, que... oichs! perdón! A eso lo llaman turismo. Sorry, sorry...
Hala, pero si yo solamente quería hablar de un par de diferencias... buf buf buf, ¡cómo me enrollo!
16 comentaris:
Primer un s'ha de conéixer i si és propens als atac de ràbia i amb aquesta calor que fa; que pari un moment, agafi aire i miri l'horitzó. A l'histèric no li puc dir res.
Solució final: contemplar els focs.
A tarragona el concurs de focs d'artifici és a primers de juliol. A mi m'agrada força però ja fa quatre anys que pel que sigui me'l perdo. També és una setmana de tenir la ciutat a petar de forasters que saturen el trànsit. Però be, Tarragona és més gran que Blanes i pot absorvir-ho millor. Ara, si normalment és quasi impossible aparcar, pels focs és impossible del tot. Totes les voreres són plenes de cotxes. Antigament hi vèiem la B de barna a la matrícula i sabíem que els pixapins havien vingut a gaudir dels focs (també ens envaeixen per setmana santa, els hi mola la processó)ara, però, amb la uniforme E només veiem milers de cotxes saturadors. Només et puc dir que paciència i a gaurir-ne, que són ben macos. I per a que ho vegis et poso l'enllaç d'un post d'un col·lega meu que va fer un vídeo dels, crec, guanyadors de l'edició d'enguany del concurs de focs de tarragona:
http://vacaburra.blogspot.com/2006/07/y-el-ganador-es.html
sóc propensa als atacs de ràbia, i més amb la calor que propaga molt bé la intolerància...
els focs d'artifici m'agradaven, ara ja em saturen i tot..
i als turistes també els veig així, com gent que ve bàsicament a embrutar (i al damunt per quatre duros...)
aiiiiiii... ens cal una mica d'ombra a la fresca :)
Me parece que me quedo con la propuesta de liter-a-tres: lo que me ha gustado más es lo del combinado con alcohol (pra ahogar la rabia, tanto si es hormonal como si no)
Los fuegos son ,realmente, preciosos. Pero cuando llevas 36 años viéndolos(casi) cada año, ya te saturan un poco. Y "antes" úna los podía ver de cerca (se ve que antes no quemaban) que ahora con tanta gente, hay que poner más medidas de seguridad, porque antes, si te quemabas era porque eras un imprudente, sin embargo ahora si te quemas la culpa suele ser del Ayuntamiento.
Bellosoli, iré a ver ese video, aunque ya te digo, después de tantos años viuendo los fuegos, ya no me hacen ni "fue" ni "fa"
Albert de la Hoz, el calor hoy es (in) sopportable, así que me voy a ver si "saco" a mi papá de su ensimismamiento cotidiano para llevármelo a nadar un poco, aunque (ahí también se notan los efectos veraniegos) últimamente la piscina, donde no hay medusas, está rebosante de pequeños futbolistas acuáticos que "hacen las delicias" de los viejitos del recinto... ay! qué poco se acuerdan ellos de cuando incitaban a sus propios nietos a hacer lo mismo, tcths... esa memoria...
petonets calorosament histèrics per tothom i també per tot don, cómo no!
Arare, jo he vist tota la meva vida els focs. A Tarragona són tot un esdeveniment. Entre els de Santa Tecla i el concurs n'he vist tota la vida, des de que era un recen nascut i els meus pares m'hi duien (amb un bon ensurt una vegada del que tinc marca física). I si, quan se n'ha vist tants i s'ha crescut veient-ne costa sorprendre's. A mi, per exemple, el piromusical de Barcelona per la Mercè, que tan s'esforça TV3 a retrasmetre en directe, com si fos una gran cosa, em sembla d'un nivell baixissim. O l'altre dia, que vaig anar a l'Estartit i feien un piromusical també. Els meus colegues d'allà flipaven i es meravellaven quan, a mi, em va semblar uns focs del més vulgars, tant que calia posar música per dissimular-ho, com al de Barna.
Tot i així, de tant en tant hi ha algun que sorpren. I al concurs, almenys al de Tarragona, ja siguin els xinessos, els Australians o, com sembla ser, aquest any els Alemanys, sempre treuen alguna cosa interessant.
I si no doncs ja saps, a casa prenent un gelat tranquilament, que també està be!
La culpa es de los chinos por haber inventado la pólvora, aunque fuera casualmente y lo que estuvieran buscando fuera la piedra filosofal o el elixir de la eterna juventud.
Soporto bastante bien una sesión o dos, pero lo que no soporto de ninguna forma, son las tracas o los cohetes que te sorprenden en medio de la noche porque el equipo favorito de alguien ha marcado un gol. Ahí ya sí que me descontrolo. La histeria acude a galope tendido a mi sistema nervioso y bloquea el límbico, impidiéndome ser feliz.
Creo que voy a pedir daños y perjuicios a alguien. En cuanto las encuestas nos aclaren a que gobierno hay que pedirsélo :DD
Petonets carregats de paciencia, amiga
Estic molt d’acord amb el que diu Bellosoli (potser perquè soc Tarragonina? ) aquí els espectacles pirotècnics son una passada de bonics, de vegades potser si que per Santa Tecla es passen una mica sobre tot amb les explosions massa fortes ja que algun habitatge de la Plaça de la Font ha sofert alguns danys i també perquè mobilitzen una quantitat de gent que quasi es fa impossible veure’ls be... aquest any durant el concurs han hagut d’habilitar unes tanques perquè la gent no s’atanses a la barana del Balcó ( del Mediterrani)... en fi... Eventos !!!
Et faria un petrò, però potser m'engegues. Paciència, un altre dia en podem parlar més abastament, però penso que els ajuntaments que fomenten festes multitudinàries fan más mal que bé. Tot ha de tenir un punt d'equilibri, i ara sembla que l'éxit només s'aconsegueix batint rècords d'assistència.
Diria que la rabia es dirigida a algú i amb una causa justificada o no. L'histeria es generica i problema del que la pateix. O sea. Si el sentimiento tiene destinatario, es rabia. Sino, es histeria. (jo! menudo concepto acabo de inventarme).
Aun así yo soportaria los fuegos, si fuera en buena compañía.
La veritat, Bellosoli, és que els focs de Blanes són una petita gran meravella. A mi el que em fot és que es col·lapsi el poble. Però suposo que és la contrapartida. Em menjaré un geladet a la teva salut mentre miro els focs des de la terrassa amb uns quants amics.
Trenzas,yo tampoco entiendo la manía de celebrar goles con petardos, pero què hi farem? como bien dices, paciencia i anar-hi anant! petonets.
uis, jaka, no sabia que eres tarragonina. Us coneixeu, amb el nen? (el Bellosoli, que jo li dic que és el meu nen, perquè encara que no ho sigui, podria ser-ho i a més és guapíssim, paraula de "mare virtual")
El Balcó del Mediterrani és una preciositat, però ara fa molts anys que no hi he anat, serà qüestió de tornar-hi per refrescar la memòria tarragonina. Un petonet.
Manel, per què t'hauria d'engegar? Ja saps que jo sóc petronera! Les festes multitudinàries són per al jovent, jo ja no hi jugo! Prefereixo una bona copeta de cava o de vi bo, un tallet de coca (de la de pinyons) i departir amb els amics amb una musiqueta suau. És una bona manera de passar la nit. I després, festeta particular en parella (guauu) i és que em faig graaaaaaaaaaaaan (o ja ho sóc? glups!!)
Vertito: la meva ràbia de vegades té destinatari, però de vegdes no. S'accepta el concepte encara que no sigui al diccionari. Fa dos? anys estavem en bona companyia veient els focs a casa. O ja en fa tres? (no, l'any passat no, que era el de la revetlla, jo vull dir el dia del sopar amb el Víctor, l'Andreu...) que guai, eh? (per quan aquell dinar-o.sopar amb les famylis?)
hola Arare! torno per aquí, m'ha agradat llegir-te tots els articles nous de cop, però m'he quedat sobreemocionat, em fas riure i casi plorar, eh!
au ves! fuig del teu poble ara que pots!
Paciencia, Arare, ... je je je ... CANTA!!!
Ptonets
Estic segur que les teves ràbies o histèries sempre són molt passatgeres. Com en aquest cas. Ja se sap, als pobles turístics importants heu de pagar un preu ;-)
Xurri, tu te'n fots, però ahir a la tarda quan em vaig quedar sola vaig posar-me els meus karaokes i vaig cantar "a pleno pulmón" (que no plumón). Res a veure amb els pobres diables del "Cantamania", eh, nena? que no encerten una nota ni que els persegueixin!!! Tu te'n fots, però un dia faré la primera pela, jo, cantant! ;)
Un petonet.
Pere, efectivament, hi ha ràbies com aquesta que s'esvaeixen mentre crema la pólvora i deixa rastre de colors pel cel. El que em fot, però, és que els pobres ocellets del bosquet de sota casa fugen espaordits! Hi ha altres ràbies, però, més profundes, que aquestes no me les puc treure del damunt (ni tu tampoc, que jo ho sé) però ara no les especificarem, aquí, eh?
Un petó de colors.
jcp, m'encanta que hagis tornat, però vigila, no em llegeixis de cop, a veure si t'agafarà un cobriment, hehehe!
Gràcies, guapo, no sé si el fet que t'emocionis, riguis i ploris (vigila amb aquestes paradoxes, no sé si poden ser bones) deia que no sé si és un "piropo" o si m'ho de fer mirar per algú que hi entengui ;)
Un petó, no tardis tant a tornar!
Publica un comentari a l'entrada