Vive la France (no?)

El año pasado, en este día, de la gloria nacional francesa, yo decía, aproximadamente (he abreviado porque me alargué demasiado) lo siguiente:

Mis medusas:

Y yo sigo, y sigo y sigo sacando bolsas llenas del bachillerato de mis hijos (para reciclar).¡La cultura a la basura! y mi colección de cajitas llenas de nada que adornaban aquella estantería dedicada a los objetos inútiles , y mis partituras (ésas las conservo, vive Dios) y mis libros llenos de polvo,perdonen, es que haberlo, haylo, que se acumula con los años, aunque se vaya quitando y tirando ropa en la que ya jamás entraré porque con los años una pasa de una talla a otra con una facilidad pasmosa y dándome cuenta de que en cada motita de polvo y en cada esquinita de la casa y en cada pedacito de papel, aunque lo vayas a reciclar, hay un poco de mi vida que se va.

Pero no entiendo nada, oigan.(Aquí hacía referencia a la política gallega, hoy puedo hablar de la catalana)

Desmantelando la casa para llevar a cabo obras de conservación. Las casas hay que cuidarlas porque se rompen, y mirando hacia el futuro, aunque sea imperfecto.

Mi mar sigue perfecto,por lo menos a primera vista. Mi mar es como yo: tenemos un aspecto magnífico. Él está lleno de medusas y yo de mis propias contradicciones, mis miedos y mis histerias, junto con mis historias. ¡Mis medusas, oh oh oh! ¡mis medusas!

Bien mirado, mi día de hoy no difiere demasiado del del año pasado, sólo que ahora ya habito en la casa "nueva", aunque todavía me queden cajas de libros para reordenar.

Y si el año pasado no entendía la política gallega, este año no entiendo la política de Catalunya. Sólo sé que el día de Todos los Santos nos tocará votar nuevo president.

Bé. Uns quants dies després vaig començar a fer el bloc bilingüe, per tant, us mereixeu la traducció:

Les meves medusses:

I jo continuo i continuo, traient bosses plenes del batxillerat dels meus fills (la cultura a les escombraries - que en català no rima) i la meva col·lecció de capsetes plenes de no res que feien bonic en aquella prestatgeria plena d'objectes inútils, i les meves partitures. Aquestes les conservo, com hi ha Déu, i els meus llibres plens de pols (aquí no puc fer el mateix joc de paraules que en castellà, així que haureu de llegir la versió castellana, sorry), és que de pols n'hi ha, i encara que la tregui, se n'acumula altra vegada, què voleu?

Continuo llençant aquella roba de fa anys, aquelles peces on no entraré mai més, perquè una, amb els anys, canvia de talla amb una facilitat que treu l'alè!

Continuo adonant-me que en cada volva de pols i en cada raconet de casa i en cada feix de paper - encara que l'hagis de reciclar- hi ha un trosset de la meva vida que s'escapa.

Però no entenc res, escolteu! (aquí feia referència a la política gallega, però ara no ve al cas, ara el que no entenc és la política de casa nostra)

Desmantellant la casa per fer-hi obres de conservació (les cases s'han de cuidar perquè es trenquen) i mirant cap al futur, encara que sigui un futur imperfecte.

El mar continua perfecte,al menys a primera vista. El meu mar és com jo: té un aspecte magnífic però està ple de medusses i jo de les meves pròpies contradiccions, les meves pors, les meves històries i les meves histèries. Les meves medusses, oh! oh! les meves medusses!

Ben mirat, aquest any no difereix massa del passat, només que ara ja habito la casa "nova", però encara tinc caixes de llibres per reordenar, buf buf!

I l'any passat no entenia la política gallega. Aquest any no entenc res del que passa a casa nostra, maremeva, Senyor! només sé que per Tots Sants haurem de votar president nou.