Entrades
Take this waltz (García Lorca-Leonard Cohen)
Baixava cada matí - havia canviat d'escola- acomodava els nens, treia el cotxe -enorme, per mi, enorme- intentant no donar cap cop a la columna de l'aparcament. Ni un copet, ni un! Mai, en aquells dos anys abans d'anar-me'n a viure amb el Capità.
Deixàvem el petit a la guarderia,a tres quarts de vuit del matí, pobret, amb tota la pena del meu cor. Enfilàvem cap a l'escola, a tres quarts d'hora si sortíem abans de les vuit. Una hora llarga el dia que anàvem una mica justets. Els nens m'acompanyaven a la meva aula i quan era hora, marxaven cap a les seves respectives. Estàvem molt units i tu havies marxat al més enllà. Les meves llàgrimes, llavors,brollaven al compàs de Cohen i el seu vals, amb lletra de García Lorca, i que també canta Ana Belén al seu àlbum "Lorquiana".
Bajaba cada mañana - había cambiado de escuela- acomodaba a los niños, sacaba el coche - enorme, para mi, ¡enorme!- intentando no golpear la columna. ¡Ni un golpecito en aquellos dos años antes de irme a vivir con el Capitán!
Dejábamos al peque en la guardería, a las ocho menos cuarto, pobrecito,con toda la pena de mi corazón. Conducía hacia la escuela, a tres cuartos de hora si salíamos antes de las ocho. Una hora larga el día que nos dormíamos. Los niños me acompañaban a mi aula, se quedaban conmigo hasta que era la hora y entonces se iban a las suyas respectivas. Estábamos muy unidos y tú te habías ido al más allá. Entonces mis lágrimas brotaban al compás de Cohen y su vals, con lletra de García Lorca y que también canta Ana Belén en su álbum "Lorquiana".
Baixava cada matí - havia canviat d'escola- acomodava els nens, treia el cotxe -enorme, per mi, enorme- intentant no donar cap cop a la columna de l'aparcament. Ni un copet, ni un! Mai, en aquells dos anys abans d'anar-me'n a viure amb el Capità.
Deixàvem el petit a la guarderia,a tres quarts de vuit del matí, pobret, amb tota la pena del meu cor. Enfilàvem cap a l'escola, a tres quarts d'hora si sortíem abans de les vuit. Una hora llarga el dia que anàvem una mica justets. Els nens m'acompanyaven a la meva aula i quan era hora, marxaven cap a les seves respectives. Estàvem molt units i tu havies marxat al més enllà. Les meves llàgrimes, llavors,brollaven al compàs de Cohen i el seu vals, amb lletra de García Lorca, i que també canta Ana Belén al seu àlbum "Lorquiana".
Bajaba cada mañana - había cambiado de escuela- acomodaba a los niños, sacaba el coche - enorme, para mi, ¡enorme!- intentando no golpear la columna. ¡Ni un golpecito en aquellos dos años antes de irme a vivir con el Capitán!
Dejábamos al peque en la guardería, a las ocho menos cuarto, pobrecito,con toda la pena de mi corazón. Conducía hacia la escuela, a tres cuartos de hora si salíamos antes de las ocho. Una hora larga el día que nos dormíamos. Los niños me acompañaban a mi aula, se quedaban conmigo hasta que era la hora y entonces se iban a las suyas respectivas. Estábamos muy unidos y tú te habías ido al más allá. Entonces mis lágrimas brotaban al compás de Cohen y su vals, con lletra de García Lorca y que también canta Ana Belén en su álbum "Lorquiana".
16 comentaris:
Ostres! Quina sorpresa! Vaig descobrir Leonard Cohen el 1972 arrab dek seu primer àlbum "Songs of Leonard Cohen" i és de l'únic cantant que tinc tota la seva obra i fins i tot un llibre de poesies. Em faig càrrec que -pel context- per tu té un mal gust de boca, però per mi no.
Ei, Albert! Nonono, res de mal gust de boca, és un record, només un record. Una mica trist,si vols, però era "hora de tirar endavant". Jo crec que tinc cada episodi de la meva vida lligat a una música... petonets a ritme de vals!
Entre la foto, tus palabras, la canción y el tormentón que veo desde mi ventana, me dan ganas de llorar por esta vida tan agridulce. Llorar de tristeza y de felicidad.
Aquí estoy yo también, sin saber el porqué de las nubes que agrisaron últimamente tu cielo. Pero espero estés mejor...
Muchos besos y gracias por colocar mi blog entre los tuyos.
No em voldria equivocar, però crec que la lletra del vals de Cohen és de García Lorca, 'Pequeño vals vienés'. Crec que Cohen és admirador del poeta i aquí li fa un homenatge. Un gran cantant que ha fet de la necessitat virtut, adaptant la seva veu actual, molt diferent de la que tenia de jove, a les cançons noves.
Un petó matiner de diumenge.
Cierto como la vida misma. Ara recordo que fa uns mesos, quan vam fer el trasllat a la casa "nova", em vaig trobar uns CD's d'Anna Belen, que tenia completament oblidats, "Lorquiana", es diuen. I els vaig escoltar. Efectivament, aquest vals és un poema de García Lorca, pero la música és de Leonard Cohen. Gràcies, Júlia, per recordar-m'ho. Vaig a arreglar el "entuerto" al post.
Un petonet, quin record més dens - m'ha transportat. Una abraçada, marinereta.
per a mi aquesta cançó està estretament relacionada amb el meu pare. no saps com li arriba a agradar. Ara vaig a explicar-li això d'en Lorca, em sembla que no ho sabia i li agradarà
ha vingut un follet i ha esborrat el meu comentari d'aquest mati. No recordo be que deia pero acabava dient que taves ensisadora a la foto. Ah! i que un petonet... també.
Hola Xurri, reina mora, ja veus que t'he fet cas i ja no se'm mengen els números, jejeje..
Mery Cherry, a mi també m'encanta, aquest vals!!! (m'agrada tant ballar com cantar, en una altra vida devia haver estat ballarina i cantant, jajaja)
Vert, me mosquea que me encontréis más guapa en las fotos en las que se me ve de espaldas que cuando me veis de cara, eh? me mosquea, me mosquea! (o acaso te refieres a la foto del vals? ahí ya te dejo decirlo... mi pareja de baile es un primo mío que espero que no se enfade del todo cuando se vea, he desenfocado un poco con el photoshop)
Hola, primera vez por aqui, lindo tu blog y me gusta leerte, regresare pronto.
Muaaaa.
A tots els amants de Cohen i Garcia Lorca els he de dir que una filla de Cohen es diu Lorca...
arare, m'alegro haver-te interpretat malament i que no tinguis cap mal gust de boca.
Muy cerca,
Llanos.
Sembla que ningú se n'escapa de tenir moments massa durs a la seva vida. Però també, pel que es veu, es pot tirar endavant. Enhorabona per les forces!
En Cohen no l'he sentit massa, però m'agrada la seva veu tan greu i forta... però ara està retirat a un temple budista, oi? és curiós les voltes que cal donar per trobar el teu lloc...
Bellosoli: la vida dóna tantíssimes voltes que et pot semblar que sempre estàs en un "carrousel"! T'aconsello que l'escoltis, el Cohen, aquest iaio té una veu potent i característica, però el millor són les lletres i les músiques, com sempre sol passar amb els - més o menys- cantautors.
Llanos, muy cerca!!
Albert,no sabia això de la filla, jo sempre dic que amb tu cada dia aprenc coses noves. Gràcies.
Cinque, bienvenido a mi blog, espero volver a verte por aquí. UN beso.
arare, a la Júlia li dec -o li devem- que la font de la cançó és García Lorca, però a internet he trobat un bon treball sobre això. No es pot dir que la lletra de la cançó de Cohen sigui de Garcia Lorca perquè no és una traducció, però sí que s'hi basa. Qui tingui curiositat que vagi a:
http://www.uwo.ca/english/canadianpoetry/cpjrn/vol33/diehl-jones.htm
Publica un comentari a l'entrada