Entrades
... que no ha puesto la bandera que toca. ¡Mandan huevos!
Hace años, cuando te picaba una medusa, te quemabas con un petardo o te partías la crisma patinando a lo bestia por la calle, la culpa era tuya por gilipollas. Ahora no. Ahora, si te pica una medusa, ya lo hemos dicho. Si te quemas haciendo un mal uso de un petardo, la cuestión es encontrar algún culpable, ya sea el fabricante de dicho petardo, que debería ir acompañado de un libro de instrucciones aconsejando, por ejemplo, que no lo enciendas con los genitales (un suponer) ya sea el vendedor. La historia está en encontrar quien cargue con nuestra gilipollez.
Y si te pegas un morrazo patinando, tú, que eres muy hábil patinando, no tienes ninguna culpa.La culpa puede llegar a ser de Zapatero.¡Eh, cuidado! No estoy hablando de que "el firme" esté en mal estado, eh? hablo en "condiciones normales".
Aunque, ¿existe, hoy en día, la normalidad ? ¿Se puede utilizar esta palabra o alguien se me va a echar encima por ser políticamente incorrecta?
(mamá, miedo)
Si em pica una medusa, la culpa és de l'Administració, que no ha posat la bandera que tocava. Quines penques!
Fa anys, quan et picava una medusa, et cremaves amb un petard o et parties la crisma si patinaves fent el bèstia pel carrer, la culpa era teva per imbècil. Ara ja no. Ara, si et pica una medusa, ja ho hem dit. Si et cremes fent un mal ús d'un petard la culpa és del fabricant o de qui te l'ha venut, que haurien d'haver-te venut el petard junt amb un llibre d'instruccions que t'advertís -per exemple- que no l'encenguéssis amb els genitals, no fos cas que... és igual,la qüestió és poder encolomar-li la culpa a algú!
Si et fots de lloros amb els patins, la culpa podria acabar sent de Zapatero.Ep! Que no parlo que "el ferm" estigui en mal estat, eh? parlo d'un terra en un estat normal.
Tot i que, ara que hi penso, existeix, avui dia, la normalitat? Es pot fer servir? Algú se'm tirarà al damunt amb ungles i dents perquè utilitzo un llenguatge políticament incorrecte?
(mama, por)
Tenia tres fotos guais que il·lustraven el meu post i que me les he treballat amb l'Adobe Photoshop, però Murphy no fa vacances i avui les fotos no volen pujar, tchts,tchts...
22 comentaris:
Sempre és culpa dels altres, per no saber que som, com tu dius, gilipolles.
vaja, doncs jo quan em foto un pinyo sempre penso: "seré kapullo! seré patos!!!" i em fot una ràbia!!!
Quan les imatges no et pugin prova amb un altre navegador. A mi de vegades no em pugen amb el firefox i aleshores les pujo amb l'explorer, o al revés.
Malauradament, així anem. Tenim el papa 'estat' i la 'mama 'administració pública' que ens han de resoldre tots els problemes i prevenir de tots els perills. Això fa fins i tot que tornin a circular, i sembla que els han fet de forma seriosa, publicacions sobre què cal fer en cas de tenir calor: beure aigua, posar-se a l'ombra, no córrer massa, i altres obvietats. A l'escola i amb els infants la cosa ja ha arribat a límits surrealistes, però també amb la gent gran. L'administració es defensa nomenant responsables, el cas és que hi hagi algun cap de turc, quan més avall millor, fins al punt que quan a un centre excursionista es programa una excursió de jubilats ha de constar un responsable i ha d'haver fet un curset de monitoratge, per posar un exemple qualsevol, ja que en podria trobar centenars. Les festes majors les ha de pagar l'ajuntament, després ens queixem si posa condicions. Quan erem més pobres ens subvencionàvem l'oci i tot era més popular i sentit, crec. O és que em faig vella i ja m'enyoro del passat, qui sap.
Els espanyols, catalans inclosos eh!, som un espècimen molt curiós. No ens costa gaire queixar-nos dels polítics, en aquest blog a la vora de la mar, he llegit moltes vegades alusions als polítics d'una manera totalment generalitzada com si fossin persones d'un altra planeta; tanmateix, les coses solen quedar aixì, en un exabrupte. Mentre que altres llocs, la gent no s'omple tant la boca criticant-los, però quan convé fan una protesta formal. Aquí som, en general, incapaços -per sort cada vegades més- de fer la protesta formal. Clar que també algú em dirà: "pel que serveix" i així motivem la nostra mandra o apatia.
Albert, de tota manera convindràs amb mi que quan critoco els poilítics, sempre en salvo algun (sense noms i cognoms, però sempre dic que no m'agrada ficar-ho tot dins el mateix sac)... i a més, la majoria de vegades, la culpa és d'ells, hehehehe!
petonets des de la vora del mar, però calorosos!
Julia, què t'he de dir a tu que no sàpigues, des del teu punt de vista de mestra encara en veus més, de coses d'aquestes!
Manel, no sempre, però en moltes ocasions, si.Un petó.
Bellosoli, ho tindré en compte, això de les fotos!
Uun somriure per tots
oichs!
critoco=critico (les pressessssssssssss)
arare, Francament no anava per tu perquè tu sols posar la crítica en un context i jo em referia o refereixo a frases del tipus "que els polítics van a la seva". Evidentment cal criticar-los i opino la llibertat d'expressió és consubstancial a la democràcia, però també hem de ser crítics en nosaltres mateixos a l'hora d'opinar.
arare, Francament no anava per tu perquè tu sols posar la crítica en un context i jo em referia o refereixo a frases del tipus "que els polítics van a la seva". Evidentment cal criticar-los i opino la llibertat d'expressió és consubstancial a la democràcia, però també hem de ser crítics en nosaltres mateixos a l'hora d'opinar.
Pues si,m es verdad. No hay una profesión preferida en Hispania que la de chivo expiatorio, así nos va.
eso si. Siempre que buscamos un culpable no solemos ser nosotros mismos y cuando lo somos (culpables) no existe ningún culpable más en el resto del mundo
Curiosa especie
Se feliz
La veritat es que mai ens agrada reconèixer les postres pròpies culpes, i preferim donar les culpes a un altra, i con això cada cop ens ho posen mes fàcil dons res continuem fem. I ja si el culpable es algú con el nostre fill encara ho mirem mes, per que clar no es possible que un nen es caigui al parc, o es caigui anant en bici la culpa segur es d’algun que no allisat proa ve el carrer ho hi havia alguna cosa al parc que estava mal posada i no del fet que els nens son nens i tenen accidents això es llei de vida. Julia tens tota la raó jo de vegades no tanc com volgués però, acostumo a fer de monitora de esplai i així de tractar en l’administració por que ens aprovin les sortides o he de parlar amb els pares per que el seu fill ha tornat a casa amb un blau a la cara. Dacort reconec que al final potser m’he pesat una mica.
La veritat es que mai ens agrada reconèixer les postres pròpies culpes, i preferim donar les culpes a un altra, i con això cada cop ens ho posen mes fàcil dons res continuem fem. I ja si el culpable es algú con el nostre fill encara ho mirem mes, per que clar no es possible que un nen es caigui al parc, o es caigui anant en bici la culpa segur es d’algun que no allisat proa ve el carrer ho hi havia alguna cosa al parc que estava mal posada i no del fet que els nens son nens i tenen accidents això es llei de vida. Julia tens tota la raó jo de vegades no tanc com volgués però, acostumo a fer de monitora de esplai i així de tractar en l’administració por que ens aprovin les sortides o he de parlar amb els pares per que el seu fill ha tornat a casa amb un blau a la cara. Dacort reconec que al final potser m’he pesat una mica.
El resultado de esa busqueda desenfrenada de chivoculpableresponsable, es la supernormativizacion de la vida diaria. Cada dia más normas, más leyes, más controles. Lo odiioo!
Defiendo la existencia de la Fatalidad!!!!
un pesto-net caluros.
Ep, borinot! m'has enviat el missatge doble! Reconèixer les pròpies culpes és el que costa més en aquest món (atenció, però: reconèixer-les cara als altres, perquè culparnos de coses de les quals potser no ens hauriem de culpar, d'això en sabem un niu, degut, probablement, a l'educació que hem rebut)
Hala, ja m'he posat a fer de psicoanalista!
aixxx...
un petonet!
Vert, chivoculpableresponsable, supernormativización, dipofilopersiflex (el bloc del sani) supercalifragilisticoespialidoso, dosoespialisticofragicalisuper!
petonet (o brut, com el cava)
Liter-a-tres, las tortugas comen plásticos porque creen que son medusas, las medusas no son comidas por las tortugas porque han desaparecido, después de haberse comido los plásticos. Luego las medusas nos pican a nosotros, luego la culpa, de quien es?
¡De Zapatero! Quina merda, tot plegat!
incauts descreguts, la culpa és de déu, que s'ha oblidat de nosaltres després que nosaltres llencéssim plàstics al mar... nosaltres som innocents i sinó que ens donin atenuants, que mai en falta d'això, i les tortugues no s'els mengen. Com som una mica despistats, també ho són els nostres representants, què hi voleu fer? No hi ha res a fer.
Els més joves no sabran de què va però la culpa és del manxaire, deien abans, la cosa és treta d'una obra, crec 'El ferrer de tall' i el manxaire és com si diguéssim l'aprenent de ferrer a qui tots carreguen les culpes 'els neulers'. De la mateixa manera que tenim tendència a generalitzar en parlar dels polítics, dels jueus, dels musulmans o dels homes, tenim tendència també a assumir estranyes culpes col·lectives, això de 'la culpa és de la societat' o 'tots hi tenim responsabilitat'. Es com allò de l'entre tots ho farem tot, que com va dir un dia aquell doctor Soler d'altres temps, entre tots no farem res. Suposo que tot plegat està influenciat per això del pecat original, feia temps que no anava a missa, l'altre dia vaig anar-hi perquè era un acte social i cada vegada em sobta mes la quantitat d'al·lusions a la culpa, al perdo dels pecats, a tingues pietat de nosaltres i tot això. Però... si jo no he fet res. La culpa col·lectiva porta a pensar que fent volar colomets aconseguirem la pau mundial i farem un món millor repicant cassoles tots a la una, així anem.
Molinera, totalment d'acord. Però els neulers actualment se'ls està emportant tots el mateix, passi el que passi, tant si ens piquen les meduses com si s'enfonsen les cases com si els catalans volem (o no) l'estatut. A eso iba, la medusa només és l'excusa.
jcp, al cap i a la fi tens raó. El culpable de tot plegat és Déu, si senyor!
Si es que nadie quiere asumir ningún tipo de responsabilidades, y eso es una falacia.
Nos estamos volviendo tontos_tas
¿O no?
Si señora! Tots/tes
;)
Here are some links that I believe will be interested
Hey what a great site keep up the work its excellent.
»
Publica un comentari a l'entrada