Entrades
- Mira niña- me decía ella, muy seria, con aquella seriedad que da la sabiduría de la anciana- todos los hombres son iguales, que parece que los haya parido la misma madre.
Y yo no me lo creía.
Y sé que no es así, que no todos los hombres son iguales. Que unos son más iguales que otros. Que todavía puedes encontrar alguno que te mire a los ojos y no a las... o al... bueno, que lo haga disimuladamente, con prudencia, con aquel "savoir faire" que nos gusta tanto - no nos engañemos-
Sé que esos, que son menos iguales que los otros, existen. Y doy fe. Esos son los "más mejores".
- Mira nena- em deia ella, tota seriosa, amb la seriositat que dóna la saviesa d'una velleta- tots els homes són iguals, que sembla que els hagi parit la mateixa mare.
I jo no m'ho creia.
I sé que no és així, que no tots són iguals. Que els uns són més iguals que els altres. Que encara te'n pots trobar algun que et mir als ulls i no als... o al... bé... o com a mínim si ho fa, que ho faci dissimuladament, amb prudència, amb aquell "savoir faire" que ja ens va bé - no ens enganyem-
Sé que aquests, els que són menys iguals que els altres, existeixen. I en dono fe. Aquests són els "més millors".
25 comentaris:
Cierto! Existimos!
jo també estic segura de que existeixen, jo he trobat un "més millor"! i que duri! espero que totes en trobeu un, n'hi ha, només cal tenir paciència per buscar-los! petonets
Sobre el que sóc, des del punt de vista de la meva conducta, prefereixo que siguin els altres que em jutgin.
Te lo digo en serio: -¡No todos los hombres somos iguales!.
Creeme.
Namasté: no me cabe la menor duda. Con una pizquita de humor intentaba hacer saber a la viejecita (que en paz descanse) que, por suerte, EXISTÍS. Un petonet!
Albert, Albert, els meus amics sou tots dels "más mejores"
;)
petonet!
Jo també, Esther, jo també l'he trobat. I n'hi ha més (per sort)muaks!
jejeje, Vertito, com ens piquem, eh?
;)*
Està claríssim que tu ets un dels més millors!
el que es tracta és del savoir faire que molts pocs tenen. Perquè no ens enganyem, si a una dona no se la mira als ulls sinó als altres atributs doncs per a ella s'esdevé un brut, però si se la mira únicament als ulls aleshores la dona pensa "i per què només em mira als ulls aquest? que passa, que no sóc prou per ell?"
Sigui com sigui els que en saben en saben, i els que no doncs ens hem d'aguantar!
Au, va, Bellosoli, que tu també en saps!
;)
a més, ja t'ho he dit: a nosaltres ens agrada que sigueu subtils. I la subtilesa també es pot aprendre!
nusé, nusé Arare, que em sembla que el bellosoli posa el dit a la llaga, que si et miren: malament, que si no et miren: malament.
Perque són diferents, noia, són diferents.
Dissimulen, però són diferents.
Et vaig mirar els ulls, arare,... i també la resta, però ara només recordo bé els ulls i la cara... ens hem de tornar a trobar, encara que no sigui a l'illa roja...
Xurri, potser si que som diferents... et vive la diference! veritat? un petonet!
Pere, no cal que sigui a l'illa roja :) no en dubtis, ens tornarem a trobar! I així ens podrem tornar a mirar als ulls i a la resta, he he he
Petonet!
Quina sort, d'haver-ne trobat... Avui mateix m'he cansat de mirar per la finestra perquè ja no sabia on més mirar. Ja ho diu en bellosoli, afortunats els que en saben!
Albert, no entenc... no sabies on més mirar? Tots els homes que jo conec són dels que m'agraden. Quan en trobo un que no m'agrada - un d'aquells que deia la velleta- me n'aparto immediatament. Així doncs, potser n'hi ha més dels que sembla... com deia, el que ens agrada a nosaltres és la subtilesa. I d'això, vosaltres, quan voleu, en sabeu un niu (el que passa és que de vegades ho dissimuleu una mica, he he he)
Petonet!
Bitxo, de lliures no ho sé, si en queden, en qualsevol cas, si en trobes un, no el deixis anar, no fos cas! ;)
Petonet.
Ai, senyors i senyores, els homes són així, sí, què hi farem, n'hi ha que dissimulen, però són diferents, un altre bestiar, ni millor ni pitjor, però diferent. MIrin, aquell, no sé si es deia Diogenes, buscava un home amb una llanterna. Un home humà. Ai, n'he vistes moltes que el volien tendre i tot això i se n'han anat amb un d'una mica animalot arrabassades per la virilitat a flor de pell (com m'explico, avui). Tots i totes som contradictoris-ories, i lligats, encara, al component biològic. Les senyores fem l'animal per les cries, encara. I en fi, no em vull posar falusòfica, que no és lo meu. Siguin autèntics i mirin el que calgui i tampoc no cal dissimular, la natura és la natura. Al Molino en venien molts dels que a casa feien com que no miraven i allà bavejaven, la societat fa aquestes quisofrènies, ves.
Per cert, una servidora que té tanta experiència de la vida, li ha de dir que n'he conegut de molt subtils i tendres i totes aquestes coses que eren uns malparits. En fi, que tot és relatiu i variable i fins que no t'has menjat un sac de sal amb algú no en saps l'entrellat... ai, la vida, món de mones i micos, aquest. Ma perdoni el rotllo.
Jejeje... Mala eres, Arare. ¡Qué aburrido sería sin todos fueran iguales! ¿verdad? ;-)
Un beso,
Llanos.
ummm segurament no són tots iguals, per sort. em sospito que els més millors ja han estat seleccionats i ara nomès queden els més pitjors (aiiii)
nosaltres tampoc som totes iguals, faltaria! jo no vull ser com l'ana botella, per dir alguna que em ve al cap noseperquè ara...
Es curiosa la fijación de los hombres hacia vuestros mamarios apéndices. En particular yo soy muy devoto pero siempre de las familiares
¿Por que será??
Se feliz
Hauria jurat que avui havia contestat la senyora Vedette i la Llanos, però s'ho deu haver empassat la virtualitat.
Llanos, mala no. Sólo un poco traviesa ;)
Senyora Vedette, té tota la raó: n'hi ha que emparant-se en la subtilesa, poden arribar a ser uns malparits.
hanna, per sort no ets com la botella! que encara hi ha classes! (digo!)
zifnab, yo cuando era joven no lo entendía, eso de los apéndices. Ahora tampoco. Pero c'est la vie y la naturaleza, claro! que por algo somos mamíferos (supongo)...
Me referiré a uno de los pocos comentarios que comprendo por razones idiomáticas: el de zifnab. Es que el hombre nunca supera la teta...pasa de una a la otra...
Y claro, algunos lo disimulan muy bien, como dice Montse. La piden con auténtico arte...Arte que nos encanta!
Besitos y petonets...
jajajaja la verdad es que mi mamá dice " no hija, no todos los hombre son iguales, algunos son peores que otros"
pero bueno volviendo al punto, creo que lo que nos falta es sincerarnos e ir al punto, no es que los rituales no sean sabrosos, es que de repente y de tanto ritual gastado, se le va perdiendo el gusto al amor, y nos perdemos en un mar de cosas que son hermosas pero que no tienen sentido ni significado.
Los hombres creo, deben aprender que nosotras queremos que sean sinceros, y que no nos rompan el corazón con ideas que solamente nacen en su boca, y no son ciertas.
Publica un comentari a l'entrada