Pyr

Cap a l'any 1997 vaig començar a estudiar a la UOC. D'allà a xatejar amb aquell programa anomenat IRC (mIRC) , que molts encara tenim, tot i que no el fem servir, conservant-lo al nostre ordinador com si fos una mena de relíquia, hi va haver un pas. De virtualitat cultural a virtualitat d'oci. De conèixer companys i professors i xerrar als fòrums d'assignatures i fòrums comuns - on vaig conèixer la Júlia de "la panxa del bou"- a conèixer nous amics i amigues a través d'un mitjà que d'entrada a mi em semblava que no s'havia fet per mi, que sóc de lletres, que no serveixo per a la informàtica, que... que... que havia començat amb les noves tecnologies de la mà de la Game boy del meu fill petit, que ara ja és un noi de dinou anys!

- Busca't un nick

- Un què?

- Un sobrenom, un motiu, un pseudònim

- Ah! bé, em diré igual que el vaixell "Swing".

- Tingue'n dos, que sempre va bé.

- Bé, doncs l'altre nick serà "Arare". El dibuixet animat que li agrada tant al meu "nen".

Swing era Montse en estat pur. Arare era Montse amb ganes de jugar, de fer gresca, una Montse picarona i "seductora" que enamorava i s'enamorava de la gent (homes i dones) de la xarxa i que a molts, els va arribar a conèixer i hi va fer una bona amistat. En voleu un parell d'exemples? Vert (Xavier) Frog (Llanos) - he dit un parell. N'hi ha molts, molts més. Molts més.

Però no vull explicar tota la meva vida d'internauta, que qui més qui menys, arribat al punt d'escriure un blog, ja sap de què va.

Avui només vull tenir un record per a un dels amics més generosos que he tingut mai a través de la xarxa, que va eixoplugar a la seva casa d'Asturias a tot un grup de més de trenta persones i que, lamentablement, avui fa un any que ens va deixar per sempre.

Pyr (Ricardo), me hiciste reir tanto, tanto, me mandaste midis, me enseñaste a manejar el programa, me diste tu amistad, me acogiste, junto con mi capitán, en tu casa, ¿por qué te fuiste tan pronto? Estés donde estés, un gran beso desde mi mar, Ricardo.