Entrades
El viento del sur ha marchitado la rosa cuyas alabanzas cantaba el ruiseñor. ¿Hay que llorar por ella o por nosotros? Cuando la Muerte haya marchitado nuestras mejillas, otras rosas se abrirán.
Omar Khayyâm (siglo XI)
(Rubaiyat)
El vent del Sud ha marcit la rosa les alabances de la qual cantava el rossinyol. S'ha de plorar per ella o per nosaltres? Quan la Mort hagi marcit les nostres galtes, unes altres roses s'obriran.
Omar Khayyâm (segle XI)
(Rubaiyat)
La música fins avui / la músia hasta hoy:
Georges Moustaki: Ma solitude
6 comentaris:
Això que has escrit m'ha fet pensar amb John Donne que vas escriure més o menys que quan sentis campanes a morts, no preguntis per a qui toquen perquè et recorden que toquen per a tu.
BOn dia Albert! No conec John Donne, l'hauré de buscar. De tots els sentits que hi pugui haver a l'escrit, però, tot i que el que dius és ben cert, jo prefereixo quedar-me amb què quan mor una rosa, una altra es prepara per obrir-se... una mica allò que deia el Julio Iglesias (argggggggg) "la vida sigue igual", buf buf buf, acabo de menjar-me tota la poesia que pogués contenir, jejeje... petonets cansats!
Doncs Ernest Hemingway va usar els versos de Donne per donar títol a la novel.la "Por quien doblan las campanas" i que va ser una peli basada amb la Guerra d'Espanya protagonitzada per Gary Cooper. Recomano:
http://www.eduardoharotecglen.net/blog/archives/2005/03/por_quian_dobla.html
Ets un pou de ciència, Albert, per cert, la peli presentava uns espanyols força pintorescos,una mena de bandolers de Sierra Morena, encara que Cooper i Bergman estan molt bé.
Més que un pou de ciència, jo diria una antena curiosa. Els pous em fan basarda, mentre que ser el vigia d'un vaixell pirata em mola...
Esto no acaba nunca y, miedo me da!, empiezo a replantearme la teoría de la reencarnación. Cuando yo sea mi "bis" no recordaré mi primera esencia; claro que, igual en viajes astrales...
Me pido gato, de mi casa, desde luego!. Molts petonets!.
Publica un comentari a l'entrada