Aquest matí el mar m'ha cridat. Compartim -ho:
No ho diguis a ningú.
Suau carícia de sorra,
sol a la cara,
Sóc tota foc.
Calfred.
Dits que acaricien,
que trenquen l’aigua,
Textura d’amant inexplorat.
La ment se m’omple d’un oblit fred.
Em lliuro a l’aigua que m’absorbeix.
Sal a la pell, gust de blau.
Les ones em bressolen en un sospir de plata.
el mar i jo som amants!(ssshhhhhhht, no ho comentis)
No se lo digas a nadie.
Suave caricia de arena,
sol en la cara.
Ardo entera.
Escalofrío.
Dedos que acarician ,
rompen el agua.
Textura de amante inexplorado.
Mi mente se llena de olvido frío.
Me entrego al agua que me absorbe.
Sal en la piel, sabor azul.
Arrullo de olas en suspiro de plata.
el mar y yo somos amantes (sssssssshhhhhht, no lo comentes)
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
17 comentaris:
No s'ho diré a ningú, però em temo que el teu capità o és mariner d'aigua dolça o se n'adonarà!
Em temo que ja se n'ha adonat... però diu que no li fa res, mentre quedi entre nosaltres ;)
M'encanta! Un petó, poetessa :)
sapore di sale
sapore di mare
sapore di te
(Gino Paoli)
Crec que no hi ha res que es pugui comparar amb el plaer de deixar-te anar al mar. :)
Hola Arare, soy tu amiga del otro lado del oceano, me encantó ese poema, tambien soy amante del mar (bueno no te pongas celosa, creo que hay para todas jajaja) la verdad es que crecí a la orilla de la playa, de todos modos te felicito, esta muy lindo!
SIRENA
Ara vinc a la mar, junt al misteri.
Ara que ja és la platja nua i tendra
meua només, sense terrestres passos.
(La mar reconeixent-me com a filla...)
Dient mar a la mar, jo li dic mare
sense llavis ni veu, i estenc els braços
a l’aire fronterer en el silenci
del món que ja no és meu, clos al deliri.
Dona de carn ací, dona de terra.
Ai ciutats de corall i flors marines,
món de l’aigua perdut sens reencontre,
companyes fluvials, no retrobades!
Ací estic. Escolteu-me. Ja sóc sola.
Vinc una altra vegada plena d’ecos
a dir-vos la paraula... Ja sóc sola.
Ja no obrirà mai més porta l’exili?
Si poguésseu saber-ho! Al pleniluni
tot és mar dins de mi, tot marinada,
tremolant en les venes on sou vida.
Mar cridant i cantant, plorant, creixent-me.
I a la líquida porta està el silenci.
Murs vivents per a mi d’aigua tancada.
Ja no puc tornar més. ¿On sou, amigues?
¿On és la flor dels vostres cants nascuda?
Sóc criatura d’aigua en l’enyorança
i a penes tinc de mar els ulls i els somnis.
Germanes mudes ja sota les ones,
¿sóc sola ací, sola en la mar per sempre...?
(Maria BENEYTO)
Esteu molt poètics i ormàntics, avui... he, he. A veure si et quedes embarassada del mar, ep, i tens una sireneta o sirenet, tant nedar i tot això que expliques, al tanto.
No se lo diré a nadie.
A pesar de que nadie se vistió de mar
Pues si el mar es tu amante...
"La mar" es la mia.:)
Porque la mar es mujer.
De ahí su peligro
De ahí su atractivo.
arare, Primer t'ho vaig dir en italià, després en valencià i ara en castellà, en el castellà d'un nicaragüenc que admiro
¡Si lo terreno acaba, en suma,
cielo e infierno,
y nuestras vidas son la espuma
de un mar eterno!
(Rubén Darío)
La idea que les vides són bromera m'agrada. No parlaves fa poc de la flor? Doncs la bromera dura menys.
júlia, ja he vist que has tirat mà de la valencianeta eh!
buf buf buf...
A tothom:
Jo no pretenia fer un poema, que només són paraules que van sortir així. Quina vergonya em fa que us penseu que "això" és un poema!
A todos:
Yo no pretendía hacer un poema, ni mucho menos! sólo son palabras que salieron así. ¡Casi me da vergüenza que penséis que "eso" es un poema!
Albert, gràcies, la cançó és d'aquelles que es recorden tota la vida i els poemes, tots dos, són magnífics.
Laia Babel, con tu discreción cuento ;)
he he he, Julia, em sembla que ho tenim "xungo" ;)
Vaya, Vert, ahora nos vamos a pelear por un quítame allá esas olas? tchts tchts...
Mariageles, yo no soy poeta!!! sólo son palabras, mujer, pero gracias!
Bé, jaka, hi ha d'altres plaers que també "molen", però, eh? :)
eps, bitxo, a tu també t'agrada nedar? ;)
M'encanta nedar en el mar, sobretot de nit i amb lluna plena... ;)
El teu amant és una marevella. A veure si ja me'l han presentat? Crec que si. Comparti'm-lo?
I és clar que el compartim, Rosa Maria! Sóc molt generosa, jo, hehehe...
També en comparteixo un altre, que a fe dels déus que m'estima amb bogeria: Murphy!
Bitxo, també he nedat alguna nit de lluna plena i moltes nits sense lluna, però no hi havia tantes medusses com ara, buf buf buf, quina por!
Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»
Publica un comentari a l'entrada