Entrades
Dos amics meus hi van anar, si jo hagués volgut (i pogut), hi hauria anat. Un altre dia serà. Tinc un parell de fotos que em van enviar per fer-me dentetes. Gràcies, Andreu i Fresu .
Si: estic millor (de vegades faig com l'au Fenix, resorgeixo de les meves pròpies cendres).
Gràcies a tots, per tot.
The Who actuaban el sábado en Zaragoza. (¿Recordais Quadrophenia? a mi me impactó mucho) Dos amigos mios estuvieron, si yo hubiera querido (sobre todo si hubiera podido) habría ido con ellos. Otra vez será. Tengo un par de fotos que me mandaron para ponerme verde de envidia cochina. Gracias, Andreu y Fresu.
Gràcies a tots, per tot.
The Who actuaban el sábado en Zaragoza. (¿Recordais Quadrophenia? a mi me impactó mucho) Dos amigos mios estuvieron, si yo hubiera querido (sobre todo si hubiera podido) habría ido con ellos. Otra vez será. Tengo un par de fotos que me mandaron para ponerme verde de envidia cochina. Gracias, Andreu y Fresu.
Si: estoy mejor (a veces creo que soy como el ave Fenix, que resurge de sus propias cenizas)
Gracias a todos, por todo.
25 comentaris:
dels the who n'he sentit a parlar però no et sabria dir cap caçó, no és la meva generació (tot i que per contra m'encanten els the doors...) Suposo que també te a veure amb les influències. Si hagués conegut algú que li molessin the who a la meva adolescència potser ara a també tindria els seus discos. Sigui com sigui és un pal anar fins a saragossa per veure un concert!!!
The Doors tambéeeeeeeee!!!!
ep! Jo no he dit que tingués els seus discos! sinó que m'agradaven i que Quadrophenia em va impressionar! Ben mirat, jo sóc més Pinkfloyera i Supertrampera, Genesisera i com no... Direstraitera!
aiaiiii... quan deia que també tindria els seus discos em referia al fet que tinc tots els discos de the doors. D'en Pinkfloyd en conec alguna, genesis ja no, jo vaig conèixer en phill collins com a solista i direstraier també en soc! però tots aquests tres darrers tenen un nexe en comú: els conec perquè al meu germà gran li agradaven molt i, per tant, sempre he tingut discos seus per casa. Si es que els nens petits som molt influenciables!
Increible concert...brutal!!!, no hi han paraules per descriure-ho, tot i que Mr.Townshend no ens va poder trencar la reevindicació de mostrar-li la nostre senyera amb el "why not Barcelona".
Crec que tenim el mateix caracter "austero", surenyo, i per que no, punk.
Agraït pel concert i per les disculpes de Townshend i promesa de passar el proper any per BCN.
No es pot demanar més.
I hope I die before I get old too, Mr.Townshend!!!
(P.D.:gracies, xata, per fer la resenya al teu bloq d'una banda que amb 61 i 62 anys de Pete i Roger, tocan molt millor i amb una energia i esperit més jove que qualsevol banda que tingui la meitad de carrera que els THE WHO)
LONG LIVE ROCK 'N ROLL!!!
Bueno, fresu, bueeeeeeno! Ya lo sé, que fue increíble, brutal y que no hay palabras, pero ja saps que jo no em patejo Blanes-Saragossa/Concert/Saragossa-Blanes. Primer, no podia perquè el tema del meu pare em té col·lapsada. I segon... ostres, que us ho vau dissenyar fatal, tio! Que és com aquests que fan la regata Mare Nostrum, que surten de Barcelona, donen la volta a Ses Illes i tornen sense prendre una trista caldereta ni parar per comprar una miserable ensaïmada!
Pete i Roger tindran l'edat que sigui, però estan més bé que mai! (Igual que Mark Knopfler, que està iaio però molaaaaaaa)
Ep! que us he linkat la vostra pàgina web! que a tu els Who t'han fet perdre la perspectiva, noi! I Snorfy què? eh? eh? eh? eh? què en farem, de Snorfy? tchts,tchts, encara us hauré de fer de cantant, tralaralaraaaaaaaaaa
;)
Desitjo que estiguis mès animadeta,
Los pateles hay de varios sabores, coge el quieras y aqui tens el cava ben fresquet.
Un petonas.
Ja voldrien tots aquests acomodats (lease: Sting, Phill Collins, Mark Knopfler, Eric Clapton...) tenir la meitad de collons i actitud rebeld que en té Mr. Townshend...
Hi ha moltes coses que em fan perdre, pero la perspectiva sempre té 4 lletres (R-O-C-K) i encara la mantinc.
(P.D.:no s'hi val cambiar sopar per CD)
Gràcies Cel! Pastís de xocolata, ben negra!
petonets rockeros (que és el que toca en aquest post)
Fresu, la pregunta era
Què en farem, dels Snorfy?
no te me vayas por los cerros de Úbeda!
Quant al CD, jo el vull, jo el vull, jo el vull!
I el sopar... que el posi l'Andreu, no?
;)
Petó al teu gat (vaaaale i a tu)
Applause to THE WHO
hola guapíssima
només passo per acomiadar-me... demà marxo cap al priorat... (però torno a pujar un dia d'aquests perquè tinc una cita molt important) (un somriure)
no sé que dir del tema del teu pare (per tant, callo i només et dono una abraçada)
també vull donar-te les gràcies per la complicitat i per l'amistat (ja ens entenem, oi!)
i bé... cuida't força
buenuuu... ens veiem a la tornada
un petó
Quin morro tens, xata...jojojo
Que sàpigues, per si estàs malinformada, que en el CD no toco jo...segur que per aixó el vols.
Won't get fooled again!!!
També estàs exaltada aquests dies? Ja en som dues. Jo aquest cap de setmana vaig anar a Barcelona i no vaig trobar embusos i ja és dir molt! Esperem que canviïn els aires que ja comencen a enranciar-se. Sort i una forta abraçada!
Pel que fa als músics no són de la meva generació.
Un petó.
Violant, tinc "fama" d'aguantar tots els cops que van venint, però hi ha vegades que úna no sap per on sortir-se'n i explota.
The Who, igual que Doors i els que nomenava ahir, són els grups amb els què jo he passat nits d'aquelles de xerrera, arreglant el món i aquestes coses. Hi havia l'altre vessant: els cantautors, que també, però de manera menys diguem-ne exaltada. Hi ha músiques i músiques, moments i moments, ràbies i ràbies, tristors i tristors, i... com m'enrotllo!!!
Espero que l'exaltació doni pas a un estat d'aquells de pau i harmonia interior!
un petó
Fresu, i com és que no toques tu? eh? eh? eh? bé, igualment vull el CD, au!
I una cosa (que jo d'anglès ni flowers)
Qu'est ce que c'est això de "Won't get fooled again"?????
p-tonets
Mar, espero que passis unes bones vacances, dóna records a la Princesa Sense Nom (encara no tinc final, deumeu)
Desitjo que la cita sigui... (sshhhhhhhhhhhhhhhht) ja me l'explicaràs (ep! les parts privadilles no cal)
Un somriure i un petó.
Arare, paso para decirte que cuando puedas pases por mi home, Theo y yo te dejamos un regalito. Un abrazo, que todo este mejor´.
Bueno, ya habrá otras ocasiones, como dices tú...
(He tardado en entrar y he visto que andabas algo "baja" de ánimo y cansada... Eso no ¿eh?. No te dejamos. Lo siento, si fuese otro día si, pero es que hoy tengo un ramo de abrazos aquí a mi lado y tengo que soltarlo. Ahí vaaaaaaa).
Animo.
Ja veig que del Quadrophenia no vas sortir.
"Won't Get Fooled Again" ès un dels temes emblemàtics dels THE WHO, sortit del brillant album: Who's Next.
(P.D.:"No volem embogir de nou", sería la traducció, pero s'ha de llegir tota la lletra per entendre-la)
Aix, Fresu, que poc em coneixesssssssssssss
Jo no m'he sabut mai un títol d'una cançó de CAP banda, de CAP conjunt (alguna si, però en general... gairebé et diria que ni de The beatles)
Funciono de la següent manera:
Supertramp: l'àlbum que més em mola és "Brekfast in America" però no em preguntis NI UN títol.
Pynk floyd "Atom heart mother" (o argo "asín") (per resumir: el de la vaca). I el del prisma. Però no em preguntis NI UN títol!!! (mai dels mais)
La meva lucidesa no dona per tant. A mi m'agrada sentir-los. Genesis els vaig anar a sentir a Badalona, segurament entre l'any 73 i l'any 75 (però potser va ser més tard) no em preguntis què vaig sentir. Diria que era Genesis "In concert". I tampoc em preguntis si hi havia Peter Gabriel. No en tinc ni punyetera idea.
Oichs! Ho sento: és que no podia ser perfecta, nen!!!!
A més, et recordo que l'òpera m'entusiasma, aixxx
;)
Petonets!!!
Namasté, me quedo con todo el ramo de abrazos, que seguro que generas más (los besos y los abrazos nunca se gastan)
Mil gracias.
Voy p'allá, Charruita! muacks
Rectifico (com els sabis)
Desprès d'un toc per part del meu Germà Andreu, i tras informar-me, puc dir que la traducció correcte de "Won't Get Fooled Again" seria: "No aconseguiran enganyar-nos de nou"
Xcuses!
aixxx, fresu, va, que t'he posat una pàgina xula, al darrer post (no et queixis)
Ummmm! Els Who. Han trigat massa anys a venir per aquí. Encara recordo que a finals dels 70 vaig estar a punt d'anar a Tolosa en auto stop a veure'ls. Però tenen veritbales himnes generacionals.
Publica un comentari a l'entrada