Entrades
"La voz debe ser libre. Dejar salir libremente nuestra voz es ejercer el derecho a ser, a estar.
Cuando "abrimos la garganta" ejercemos nuestra libertad, decimos adiós a las cadenas que nos atan al miedo, a la desvalorización, a la angustia. Es fluir en lugar de encerrarse.
La voz, cuando es totalizadora, se convierte en un ejercicio de libertad.
(...) Nuestro derecho a ser, a estar, es también nuestro derecho a "sonar" libremente.
(...) Desarrollar la voz es un proceso de crecimiento a todos los niveles. Es un camino de autoconocimiento, de autoliberación y autoafirmación.
(...) La voz es energía hecha sonido. (...) es ir al fondo de nuestra esencia y expandirla hacia afuera, es llegar a la esencia de nuestra totalidad integrada y permitirle sonar.
(...) A la voz no hay que ponerle amarras que la sujeten, sino darle alas para que pueda volar."
Lidia García, fonoaudióloga (Universidad Nacional de Buenos Aires)
La música d'aquests dies : Duerme negrito http://www.filelodge.com/files/room20/531974/Mercedes%20Sosa%20-Duerme%20negrito.mp3
15 comentaris:
Hola Arare,
genial este articulo. Gracias por subirlo. He estado un poco complicada con mi mudanza y esas cosas, pero al fin he podido pasar a leer algunos blog. Aun no estoy instalada asi que no tengo mi PC funcionando.
Te mando un abrazo, cuidate.
La voz es importante, sin duda, y si no que se lo digan a esa preciosidad de canción que nos has puesto... Yo no sabría ni tararearla con mi garganta...jajajaja.
Gracias.
és la nana que li cantava al meu nen. gràcies
Com són aquestes argentines. Què vol dir que la veu ha de ser lliure??? I que la veu, quan és totalitzadora, es converteix en un exercici de llibertat??? M'he quedat atònit, sobretot després de llegir que l'autora és fonoaudiòloga. Què coi fa una fonoaudiòloga? Cridar?
Jaume: estem parlant de lliberar la veu per cantar, home, no em siguis provocador, a mi no m'agrada res que sigui totalitzador!
Manel: és una nana preciosa, jo també la cantava als meus fills, amb guitarra i tot (qué tiempos)
Namasté, si que es importante, la voz, si!
Rebienvenida, Charruita, nos vamos viendo/leyendo, vale?
doncs ja saps Arare! a cantar! (jo passo, els companys de pis en llençarien pel balcó!!!)
Avui m'han dit que per telèfon tinc una veu molt maca.
Es veu que quan em miren perdo molt...jajajaja.
em sembla admirable la gent que sap utilitzar bé la pròpia veu...
Rosa Maria, segur que això de la veu és veritat! (i em sembla que això altre que dius no ho és) Petonets, maca, ja estàs de vacances, oi que si?
Bellosoli, no n'hi ha per tant! (intenta treure el baríton que deus portar a dins, hehehehe)
Hola nimue, benvinguda al meu blog, t'he llegit en altres blocs, però diria que "aquí" directament no t'hi havia vist. Ja saps, torna quan et vingui de gust!
Petons a tots tres.
Bona nit Arare !!! Tot sovint passo pel teu blog , però soc una mica mandrosa al deixar missatges... m’agraden molt els teus post i avui al posar el “Negrito” m’has tocat una fibra molt sensible... Jo també la cantava amb guitarra hi tot, be, potser demà torno a agafar la guitarra i la canto... Potser així plourà!!!
Doncs jo tinc el complex "rosa maria" perquè també m'ha dit que tinc la veu maca i faig una fila que..., però vaja, no pretenc competir amb veus com la de Richard Burton, Juan Manuel Soriano o Jordi Boixaderas.
El post m'ha fet recordar les cançons de Raimon, aquelles que són com un crit, un crit des de la terra a l'univers, com quan deia DIGUEM NO.
També em fa pensar en una pintura que en diuen EL CRIT, una pintura que expressa la força del crit i és que en el crit la veu perd la seva finor, però a canvi, surt el "jo" real que portem/tenim/SOM!
Montse, m'agrada el teu nou perfil, guapa!
Mmmm.... ya estoy viendo que mi bloqueo emocional coincide con lo poco que canto - por no decir nada- ahora en casa. No quiero saber qué fué primero, si el huevo o la gallina, así que voy a empezar mis gorgoritos ahora mismo, en la ducha.
Coincidimos en música. Mercedes Sosa fué la bella voz de una América oprimida. Duerme negrito... me haces "volver a los 17", caramba!.
Un beso.
la cantaves més bé, segur
Y yo que creo que el lenguaje es la primera forma de exclavitud...?
En fin
Se feliz
kofee, yo empecé a trabajar con mi voz para desbloquearme emocionalmente y te juro por todos los dioses que ojalá lo hubiera descubierto antes...
Manel, només feia una mica més de soroll que tu :)
Pordios,pordios, Zifnab! Lenguaje = pensamiento!!! ¿Cómo puedes hablar de esclavitud, tú, que nos regalas hermosos textos a través de bellísimas palabras?
Publica un comentari a l'entrada