10 de juny, 2006

Vergonya mundial/Vergüenza mundial

Hace unos días, un blogger amigo,Antoni,de Memòria restringida, del cual tenéis el enlace a la derecha, escribía en su blog acerca de este tema. Está en catalán pero algunos de vosotros lo puede entender. Acaban de hacer el comentario en Catalunya Ràdio: las marcas comerciales pagan millones de euros para que los jugadores del mundial luzcan sus camisetas, ropa y demás complementos deportivos y no son capaces de pagar un sueldo digno a las personas que trabajan para ellos y que para comprar un quilo y medio de pollo necesitan el sueldo de cuatro meses. Lamentable, ¿no?
Fa uns dies, un blocaire amic, l'Antoni, de Memòria restringida, del qual teniu l'enllaç a la dreta, escrivia al seu bloc sobre aquest tema. Acaban de fer el comentari a Catalunya Ràdio: les marques comercials paguen milions d'euros pequè els jugadors del mundial llueixin -per fe-ne propaganda, evidentment- les seves samarretes, roba i altres complements esportius i en canvi no són capaços de pagar un sou just a les persones que treballen per ells i que per comprar un quilo i mig de pollastre necessiten el sou de quatre mesos. Lamentable, oi?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

precisament, les multinacionals busquen els indrets on la mà d'obra és més barata. Quan troben una fàbrica d'infants treballadors deuen dir, mira que bé! Xollo! Compro! Aleshores deuen enredar-los vilment amb qualsevol recurs de mal pagador, i comença el negoci. Sens dubte un buit legal internacional, un de tants, que ens estan portant a la ruina, també a nosaltres, perquè estic segur que pagarem el preu just d'una manera o altra. La naturalesa és sàvia.

Montse ha dit...

Si, suposo que algun dia ho pagarem... qé trist, tot plegat!

miquel ha dit...

Vols dir que és cert que necessitin 4 mesos per un quilo i mig de pollastre? Bé, sigui com sigui és veritat que existeix aquesta explotació i que nosaltres la fomentem cada vegada que comprem aquests productes. Encara que el boicot que podríem fer és relativament efectiu perquè d'una manera o una altra moltíssimes empreses en major o menor grau exploten els treballadors. Encara estem molt lluny de la conciènciació general del 1r món i molt més d'una legislació universal efectiva sobre aquest tema. En el cas oposat hi ha qui compra a un top manta una bossa, per exemple, amb el pensament simplement que li surt molt més barata o que ajuda a viure una persona que té dificultats importants per menjar; al mateix temps, però, està perjudicant el veí de la botiga de la cantonada que es guanya la vida amb el mateix producte però seguin un altre sistema. Tot plegat resulta difícil d'axplicar i de solucionar.

Sobre el tema de les multinacionals, les marques i l'explotació, aquí hi ha una primera aproximació parcial:

http://www.markenfirmen.com/presse/jornada.htm

o aquí:

http://www.20minutos.es/noticia/124449/0/zara/portugal/ninos/

o aquí:

http://victorhugoduran.blogspot.com/2006/03/denuncian-inhumana-explotacin-de-nios.html

En fi, interminable.

Montse ha dit...

Pere, a mi també m'ha estranyat això del sou de quatre mesos, suposo que es deuen haver equivocat,ho han dit al programa que fa en Xavier Solà els dissabtes i els diumenges (El suplement) però sigui com sigui, aquestes persones que treballen per les grans marques esportives guanyen uns sous de misèria. Sembla que la marca que pitjor paga els seus treballadors és Fila.

Tal com li vaig dir en el seu dia a l'Antoni quan en va parlar al seu bloc, repeteixo ara i aquí que tots som prou contradictoris i que a mi no se m'acudeix pas què hem de fer, sinó intentar ser conscient que aquestes coses passen, de manera que - en tot el que estigui al nostre abast- intentem evitar-ho.

És com quan diuen que els pagesos han llençat una pila de tones de fruita o de verdures o que els pescadors han llençat al mar un munt de quilos de peix perquè no els surt a compte (i llavors ve quan penso la quantitat de gent que podria menjar, amb tot allò que es llença "perquè no surt a compte")...

Tot plegat, em sento com aquell nen que intentava buidar el mar amb una petxina i anava fent viatges a la sorra amb la petxina plena d'aigua...

El que subleva és que tots pensem el mateix però no tenim cap mena de "poder".
buf buf, que complicat, tot plegat, no?

Vico ha dit...

Hola Arare, bien sabido es la asquerosa corrupción y "desmadre" (como dicen los mexicanos) de la Copa Mundia, La Fifa, Las Multinacionales que lucran con el deporte, los deportistas, las organizaciones y sus alrededores. PUAJ!!!!!!
No gasto ni un milésimo de electricidad para mirar un partido del mundial, es más para mi ni existe! y aunque siga existiendo al menos soy FELIZ de no colaborar para alimentar la m...a esa. El futbol es otra cosa! El futbol es el de los pibes del barrio jugando con una pelota de trapo. O de los obreros que se juntan en el almuerzo a patear una pelotita. O el de los pibes que recien empiezan a formarse como jugadores profesionales...depués PUAJJJJJJJ...
Araré...abrazos desde un WEHO movidito.(no ha temblado solo que estamos de Gay Pride jajaja)

Anònim ha dit...

Francament, com diuen els "comentaristes", segur que poca cosa hi podem fer. Però val la pena fer l'esforç de denunciar i anar sumant actituds i gestos. Jo mateix, aquest any he decidit que a mi no em comptaran entre l'audiència del campionat del mon de futbol... però sé que em costarà mantenir aquesta actitud quan torni a jugar el Barça.
Gràcies per la referència i petons, Arare!

efvilha ha dit...

Olá!
Primeiro, perdoa-me pelo idioma. O Espanhol, só o sei ler e compreender. Fiquei intrigado com a outra variante lingüística, tão diferente. Ainda bem que havia a tradução. Encanta-me a diversidade e a sonoridade das línguas.
Quanto ao teu comentário. Realmente é doloroso ver tanto dinheiro ser pago a título de publicidade e, na maioria das vezes, as Empresas pagam mal aos seus trabalhadores. O pior de tudo: nós, os consumidores, ao comprar os produtos de tais Empresas, contribuímos para que tenham tanto dinheiro para gastar com publicidade. Isso não é um paradoxo. É um insulto ao consumidor.
Felicidades!
Um cordial e virtual abraço, a ti, e aos teus amigos.
http://sonetosesonatas.blogspot.com
Evaristo