01 de juny, 2006

Política guay, si señor!

Que bonic, la Terribas i en Zapatero al jardí de la Moncloa... li podien haver deixat una rebequeta, a ella, quin fred em feia venir en alguns moments!
Que bonic quan ell digué allò de Montilla i el català!
Que bonic és tot, com ens estimen i que bé que tenen cura de nosaltres!
El cel és toooooooooooot blau! Els ocellets piulen, els gats miolen i tot va bé! Ole, ole, ole!


Que bonito fue ver a la Terribas y a Zapatero en los jardines de la Moncloa.. le podían haber dejado una rebequita a ella, pobrecita, que en algunos momentos ¡hasta me daba frío a mi!

¡Que bonito fue cuando él le dijo a ella aquello de Montilla y el catalán!

¡Qué bonito todo, cuánto nos quieren!

El cielo es muuuuuuuuuuuuuuuy azuuuuuuuuul, los pajaritos cantan, los gatitos mauuuullan y todo va bieeeeeen!!! ¡Ole,ole,ole!

18 comentaris:

júlia ha dit...

Bon rotllo, Arare, què més vols? Llàstima que de l'amor i la fraternitat universal de vegades es passa a... en fi, l'esperança s'ha de mantenir, caram.

bellosoli ha dit...

doncs em sap greu però ahir no vai poder veure l'entrevista de na Terribas. De totes formes a mi el que m'agrada de la "Terribles" és la canya que els hi sap donar als polítics. Quedi per la història l'entrevista al Mas i la pregunta: "vostè, quan va anar a parlar amb Zapatero, n'era conscient que estava donant l'esquena al parlament de Catalunya?" i en Mas, cara blanca: "co.. com diu?¿?¿¿" Jejejeje, impagable!

aladern ha dit...

I què esperaves, doncs, de l'aprenent de Pinotxo?
Saben que la majoria s'ho empassa tot, i els pocs que no ens creiem res a ells tan els fot.

jcp ha dit...

vaig veure un fragment i trobo que la Terribles es va lluir força com a periodista, em va sorprendre com gosava discrepar obertament d'algunes respostes, és clar que el Zappa està per la feina i també quedava la mar de bé, però va arribar un moment que era massa tard perquè no em semblés xerrameca de lo mateix, i zap!
La veritat, els polítics guanyen amb la Terribles, a tots els posa...

Carquinyol ha dit...

Jo vaig trobar a faltar que recites alguns versos amb català, si, com en Josep Maria...

Trenzas ha dit...

Yo no vi la entrevista, pero me la puedo imaginar :DD
Es que esto es Jauja, el país donde todo está al alcance y todo es posible; si crees en los cuentos de hadas, claro está.
¿O lo que es verdad son los cuentos de hadas..?
A estas alturas, yo ya no distingo una cosa de otra.
Por cierto; estabas muy guapa limpiando barcos :DD
Uns quants petonets

pere ha dit...

Llàstima que al final la Terribas no li preguntés res del Barça -quina decepció va tenir en Z.- i va haver de preguntar-se ell mateix. Ai, la Mònica, que de vegades no sap quines són realment les preguntes d'interès general.

JEPI ha dit...

Els hi donare galetetes:-) estas Molt acida eh? no ho vaig veure pero normalment la Terribes es dura ...te nassos per preguntar i es permet opinar a mi magrada
Hola Arale , fa dies que no em dius res Jo tambe estic amb poca vela al blog ,si que son temporades soposso , ara jo estic cansaaat per la feina ja ho deus haber vist pero no m oblido dels amics
un pto

Antoni des de Sant Pol ha dit...

Era tot molt romàntic, oi?

Albert de la Hoz ha dit...

aladern distingeix el públic entre els que pensen com ell (nosaltres) i els que no (els altres) està a un pas de la intolerància.
carquinyol escriu AMB català molt bé.

Carquinyol ha dit...

Coi... és que un és humà i a vegades fica la pota (molt ficada per cert...)

sniff sniff...

Arare_ ha dit...

Ui! Albert, em sembla que tot això és tan controvertit que no hi ha "els uns i els altres" sinó que tot plegat és una mica caòtic, em fa l'efecte que tots estem una mica confosos (al menys jo ho estic, tu no?)

Carquinyol, suposo que això ho deu fer en la intimitat, he he he...

Antoni, tan romàntic com quan ens pugen al tren i ens fan la serenata acordeonística :)

Jepi, maco, feia dies que no venies (jo m'acuso de passar poc pel teu bloc, però és que em fa`mandra entrar al msn, de veritat!) de tota manera, prometo anar-hi ben aviat!

Pere,tens raó, per una vegada que podia parlar del Barça amb tranquil·litat! tchts, tchts...

Trenzas, acabaremos creyendo todos, en los cuentos de hadas, ya verás! més petonets per tu, guapa.

jcp, però nen, tu a qui miraves, eh? eh? eh? que jo intentava escoltar el Zapatero, tot i que a casa meva n'armaven una de bona, que teníem dos fills amb les nòvies i quan venen ells allò és una olla de grills (malgrat l'aldarull casolà, ho vam captar gairebé tot)

Aladern, a ells sempre se'ls en fot tot, és allò que diem, només van tots a que ningú els prengui la poltrona, peti qui peti!

Bellosoli, penso que la terribas sempre està a l'altura, excepte amb els del PP, que com que tenen més cara que esquena, "me la intimiden" (o això em sembla a mi)

Julia: bon rollo, si, però no sé jo fins a quin punt... en fi, mantindrem l'esperança, per descomptat (que ja sabem que és l'últim que es perd)

Bé, doncs mentrestant, m'he fet un fart de cantar!

Tra-larà-laràaaaaaaaa

Arare_ ha dit...

Carquinyol, tranquil, que jo la fico moltes vegades... de fet vaig començar a fer el blog bilingüe i ara ja semblo l'Eugenio (el famós contador d'acudits dels anys setanta... si ets molt jove potser ni el recordis) que començava els seus acudits dient "El saben aquell que diu que... i llavors continuava en castellà!

Per cert, un detall del Zapatero va ser que al castellà li digués castellà i no espanyol!!!

Anònim ha dit...

Si que me' nrecordo de l'Eugenio, si, sempre vestit de negre amb el seu whisky.

Normal que Zapatero li digués castellà a l'espanyol, ell és fidel a "su España plural"

júlia ha dit...

Recordeu que la política és la ciència d'allò que és possible, ep. No demanem peres a l'om ni barrets al 'sabateru'. La Terribes a mi no m'acaba de fer el pes, trobo a faltar els estils antics, tranquils, tradicionals i punyents sense que es noti, d'entrevistar. Dec tornar-me conservadora amb els anys perquè, contemplant els líders que ens representen, fins i tot penso allò tan vell de l'acudit 'que me quede como estoy'.

jcp ha dit...

ei, que jo el Sapater ja me'l conec i no m'ha d'explicar res de nou, com vols que no em fixés en la Terribles? Estic d'acord amb la Júlia, que avui es porta molt això de ser descarat, descortès, caradura, però és clar s'emporten el protagonisme de l'entrevista, excepte quan es tracta del PP, que sempre atreuen més l'atenció amb les pallassades que diuen, convençuts que en el circ democràtic són els artistes principals. Però, el que deia, el plantejament és per pixar-se de riure: el president vist com un rei a palau, com un Mitterand tot poderós, i l'entrevistadora agosarada que s'endinsa als jardins de la moncloa, afavorida pel marc versallesc. Ella, ascendeix a la glòria de les grans ocasions professionals, ell continua fent cara de jovenet que li va gros el càrrec. El salt que fa la Terribles és de gegant, mentre que el Sapater només fa un passet de formiga en la seva política d'imatge del tarannà. Amb tots els respectes. Pitjor era el JM que feia aquella cara de doble del xarlot, que no tenia imatge ni per fer de porter de les Cortes.

Anònim ha dit...

Great site lots of usefull infomation here.
»

Anònim ha dit...

Hallo I absolutely adore your site. You have beautiful graphics I have ever seen.
»