Entrades
No sé com posar paraules a la vida*, se m'ha oblidat. Però us juro que en recuperaré la capacitat. Si algú no sap què és el vertigen, abans de pujar al Dragon Khan que m'ho pregunti a mi, que li explicaré.
El dissabte es presenta meravellós, això si. I el diumenge me'n vaig a buscar els meus pares per portar-los ben a prop meu i no haver d'anar (tant) amunt i avall. Em sé tots els horaris de trens i quan vaig en cotxe, ja em saludo amb els que fan cua per entrar a Barcelona.
Que tingueu un bon cap de setmana, jo també ho intentaré!
No sé como ponerle las palabras a la vida*, se me ha olvidado. Pero os juro que recuperaré la capacidad para hacerlo. Si alguien no sabe lo que es el vértigo, antes de subirse al Dragon Khan que me lo pregunte, que se lo explicaré.
El sábado se me presenta maravilloso, eso si. Y el domingo me voy a buscar a mis padres para tenerlos bien cerquita y no tener que andar (tanto) "p'arriba y p'abajo", que ahora me sé todos los horarios de trenes y ya casi he intimado, los días que voy en coche, con los que hacen cola para entrar en Barcelona por las mañanas.
¡Que tengáis un buen fin de semana, yo también lo intentaré!
*Frase sacada de una canción de Ana Pozas. (Al César lo que es del César)
*Doncs això!
22 comentaris:
Uno para el sábado y uno para el domingo :)
gracias, majo!!
bon cap de setmana! jo el passaré entre barcelona i sitges aquest, no per coses massa agradables però s'ha de fer (s'ha mort avi del meu xicot i agafo el tren d'aqui una estoneta!). Petonets!
No sé si la vida és dura, potser és que sovint no recordem que la vida passa. Demà sembla que la passarem junts i serà benigna, l'endemà... és tan lluny.
Endavant, arare.
La vida es com una montanya rusa, amunt i avall.
Bon cap de setmana.
Petonets.
Recorda que tota situació és susceptible de ser pitjor, i que la nostra obligació de persones és fer que l'afirmació anterior esdevingui mentida.
Envoltada pels núvols de les estrenades avui vacances laborals,
et desitjo serenitat. Els joves també la necessiteu.
Records pels teus pares,
Ib
Hola guapíssima, feia dies que no venia a veure't, realment entrar a Barcelona és un pal.
Pero els pares s'ho valen, no?
Ja fas bé, així t'evitaràs els atacs d'acordionistes ;) Ànims, segur que anirà bé!
ja ho recordaràs, ja recuperaràs la capacitat. Espero que el cap de setmana sigui encara millor del que esperes!!!
Que vagi bé amb els iaios, una abraçada,
Es prou clar que no es com tu haguesis volgut, peró intensitat de viure no en falta, eh! Al cap i a la fi, forma part de tu. Un petonasss, ben gran.
ah! Le Metèque! je ne suis jamais seul... Preciosa!
Ibeeme, gràcies per això dels joves. En prenc nota, però tu pren nota que som del mateix any (mes més mes menys), petonets per tu
Mel·la, jo també t'he anat a visitar, el que em passa és que això de l'espai del msn és una mica rollo, pequè has d'inicar la sessió si vols deixar comentaris. Un petó i que tinguis un bon cap de setmana!
Antoni, incomprensiblement, la darrera vegada que vaig anar a Barna en tren NO va pujar cap acordeonista!!! petonets!
Bellosoli, Júlia, gràcies a tots dos, que us vagi bé a vosaltres també, petonets
Vert, no és Le metèque sinó "Ma solitude", je ne suis jamais seul, avec ma solitude...
petonets
Pos claro! Ma solitude! En que estaria yo pensando??? :) Pesto-nets!
Felíz domingo tengas en tan querida compañia.
Petons.
Si que es dura si. Y tiene una mala leche, pero en fin que se le va a hacer. Pásalo bien y se feliz
Força Arare , la vida ens posa a proba continuament. dessitjo que millori aviat la teva "llogistica de visites" i la salut dels pares.
ptonets
Jepi, zifnab, Ignacio, petons/besos de domingo por la tarde algo más relajadito.
Jepi, no entenc què vol dir la logística de visites, explica-m'ho, ok?
Com et visito tard, quan potser ja has tornat, només puc dir que desitjo que tot t'hagi anat rodó.
Publica un comentari a l'entrada