Pare

Hi ha moments a la vida en què tens la sensació que vas tirant perquè la vida mateixa et va portant a través dels seus engranatges.

Hi ha moments exultants, pletòrics, en què es descobreix que el que s'ha fet durant tots els anys viscuts ha esdevingut un fruit pel qual val la pena lluitar.

Però un dia, sense saber per què ni com,per molt fàcils que semblin les coses, respirar passa de ser un acte involuntari a convertir-se en un veritable esforç.

Que les llàgrimes volen baixar soles i a dojo, que el cel deixa de ser blau i que el mar deixa de ser teu.

Que no impora qui tens al teu voltant, perquè l'única cosa que vols és tancar els ulls i no tornar-los a obrir.

M'agradaria tant ajudar-lo a que sabés que és estimat, que sabés que el que ha fet a la vida té molt de valor, que m'hi assemblo i n'estic orgullosa, que s'adoni que el cel encara conserva la blavor i que recordi que el mar me'l va regalar ell... m'agadaria tant...