Entrades
No sempre es viu en claredats extremes.
Sovint, l'aiguabarreig dels afectes provoca
un fosc tumult, una peresa
que costa de combatre.
És bo aleshores reposar una estona
vora d'un llibre amic,
assaborint la pròpia solitud
i estimant-la si cal, mentre esperem
que el temps, prudent i astut, resolgui el plet
que ens té enfrontats amb nosaltres mateixos.
Miquel Martí i Pol
Lo siento, sería un sacrilegio traducirlo... pero viene a decir que no siempre vemos las cosas con claridad, que los afectos se mezclan produciendo confusiones, que a veces viene bien saborear e incluso amar la propia soledad mientras esperamos a que el tiempo, prudente y astuto, venga a resolver el pleito que nos enfrenta con nosotros mismos.
_________________________________Vals de Antonio Lauro (Vals venezolano)
David Russell (guitarra)
Le doy las gracias a Sagarmat, que me dio a conocer a este gran guitarrista.
Powered by Castpost
________________________________
L'article d'avui, per si el voleu llegir.
13 comentaris:
MMP dixit.
David Russell també dixit.
Amb això es pot anar passant els mals moments bastant millor... cert, companya?
Almond
Exactament, Almond, exactament. Aquesta vegada MMP m'ha servit per expressar el que sento (no sempre és així, amb aquest poeta, ja ho saps)... per altra banda, el vals de Lauro és una petita llaminadura en forma de notes musicals, que em serveix per homenatjar algú simbòlicament. Petonets, Almond!
No tinc especial falera per Martí i Pol, peró aquest escrit, arriba al fons i ens toca. Molt maco. (i no has traduït l'aiguabarreig"... hehehe)
I gracies pel descubriment musical. Molt net. Bon Dia a tothom
´La poesia de Martí i Pol té un llenguatge planer que m'agrada perquè té la virtut de poder arribar a tothom sense que grinyoli res.
les meves coneixences poètiques són casuals, però en MMP sempre hi ha estat amb solemnitat... ara em resulta especialment proper pel veïnatge, i si m'oblidava d'ell un moment, el meu cap d'estudis, que és el seu fill, m'ho recorda, de fet, és com estar amb un tros d'ell. La música de Venezuela em transporta a mars amics que es fan enyorar. Ptons
Doncs a mi m'agrada força, i em passa com li passa a alguna gent amb la bíblia, que sempre té el text adequat al moment vital precís. Això, però, ha fet potser que s'hi recorri de forma excessiva en les trobades socials lligades amb tota mena d'esdeveniments: casaments, naixements, enterraments, aniversaris... Crec que la fòrmula d'aquests poemes no massa llargs, que reflecteixen estats d'ànimi i que sempre entomen la vida amb una certa resignació optimista, és excel·lent.
uiuuiiiii, una altra vegada sóc jo qui t'ha de donar ànims? a veure que ens estem confonent amb els nostres rols! Espero que reposis i tornis a veure el teu mar del color blau que sempre descrius i que tanta enveja em fa tenir! Forcetes!!!
aquests tres poetes eren la òstia.
Hola, Arare, yo muchas veces no me acuerdo de que en este blog entran muchas personas que no saben catalán, espero que todos sean tan comprensivos como Sagarmat, por cierto, pensaba que eras más jovencito, no sé por qué.
Gracias a todos (again- de nuevo-otra vez-altra vegada)
Sagarmat, yo también pensaba que eras un "crío" (qué suerte, eh? tienes pinta de nene)
Bellosoli, si, de vegades els jovenets animen les iaietes (ui,en el bon sentit, ehhhhhhhh?)
Liter-a-tres, Albert, Júlia, Vert: yo no soy una gran fan de MMP (hay otros poetas que me gustan más) pero admito que tiene algunos poemas sublimes.Esta vez me sirve para expresarme. ¡Va muy bien tener un poema para cada cosa y una cosa para cada poema!
Jcp, m'alegro que t'hagi agradat la música i que t'hagi "transportat" a Veneçuela...
Manel, amb tu m'he fet un tip de riure, així que et nomeno "Terapeuta Major del Regne", ok? per allò de la teràpia del riure, que és tan sana!
a sagarmat: Supogo habrás reparado que mi apellido es cántabro, aunque culturalmente soy catalán. De hecho tengo más de cántabro que de catalán. ¿Te suena Carasa?. El Marqués de Comillas también tenía negocios y familia en Cataluña...
No sabia això del Marquès de Comillas, Albert! el que si que sabia és que tenies alguna cosa a veure amb Cantàbria (suposo que tu mateix m'ho devies dir)
Digueu-me supersticiosa, però no me'n puc anar a dormir amb 13 comentaris en un dimarts i 13!!!
Bé, ara ja són 14
:)
per cert, també m'he llegit l'article. M'agraden molt aquest tipus d'iniciatives. Les que fan que poguem gaudir de la nostra localitat i del seu entorn. És com les visites nocturnes guiades per l'antiga Tarraco. Una manera de veure amb uns altres ulls allò que la quotidianitat ens fa obviar. I si és al cantó de la platja, amb el só de les onades... tot molt estiuenc!
Publica un comentari a l'entrada