Entrades
Disposició addicional dotzena. Interpretació harmònica.
Les normes de la llei orgànica a què fa referència l'article 157.3* de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s'han d'interpretar harmònicament. (és clar, com el seu nom indica)
Busco La Constitució:
____________________________________________
* L'exercici de les competències financeres enumerades en l'anterior apartat 1**, les normes per resoldre els conflictes que poguessin sorgir i les possibles formes de col·laboració financera entre les Comunitats Autònomes i l'Estat podran ser regulades per mitjà d'una llei orgànica.
**Les Comunitats Autònomes gaudiran d'autonomia financera per a acomplir i exercir les seves competències d'acord amb els principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat etre tots els espanyols.
_____________________________________________
Un record, un flash...
Anys 70, a classe de Ciències Naturals, jo em trobo fent les pràctiques a una escola i observo el que fa la professora i les actituds dels alumnes:
-Señorita, qué es la sal gema?- diu un nen
- Pues una sal que se llama gema- fa la professora
(Perfecte, m'ho ha aclarit de p.m.)- es llegeix a la cara del nen.
Jo flipo.
_____________________________________________
Qué difícil es llegir l'Estatut! He de millorar la meva comprensió lectora... o potser que millori la meva comprensió.
Jo flipo!
25 comentaris:
Et recomano que a "harmònica" hi afegeixis el prefix "fil" i ja veuràs com tot sona millor.
Està molt bé, Albert, això d'afegir un fil a l'harmonia i fer-ho tot musical, he, he.
Per cert, quan jo anava a escola, com que hi havia la Sal Costa (recordeu?), a mi i al meu germà sempre ens feien la gracieta:
-Sal, Costa...
De disbarats dits per persones suposadament cultes i enteses en el tema pertinent, se'n senten a cabassos. Tenim la sort de no saber de tot i de no poder valorar el grau d'atrevida ignorància dels experts. En el camp dels mestres, que és el que conec, podria explicar un munt de coses sorprenents, però és que els qui reciclen mestres són pitjors. Una categoria curiosa són els periodistes mediàtics, que tenen 'tribuna' i que gosen opinar de tot. L'altre dia parlàvem de Villatoro, la veritat és que en el seu programa de llibres li he escoltat també algunes bajanades. En fi, jo també en dec dir moltes, és clar, encara que al menys, crec que dubto força. Les bajanades dites amb seguretat són molt pitjors perquè la gent se'n refia més.
:DDD
Para que luego digan que el lenguaje médico es demasiado técnico.
Alguna vez habrá que poner "en cristiano", como decía mi abuela, los documentos que están destinados para que lleguen a todos. No vale que solo los entiendan quienes que los redactan.
Y tengo dudas a ese respecto también.
Luego, habría que preguntarse cual es la necesidad de intérpretes para un lenguaje que nos e entiende ni en el original :DD
Flipando, como tú.
és que els estatuts i les constitucions estan redactades, precisament, per a que no s'entenguin.
Sobre la comprensió lectora... a tots ens passa. No fa massa vam fer un dinar i una amiga va decidir fer-nos crêpes seguint una recepta de la seva àvia. Però li va sorgir un dubte... no sabia què era el "cafè de sal". Va trucar al seu xicot per preguntar-s'ho. Ell no en tenia ni idea però s'ho va preguntar a sa mare qui tampoc n'havia sentit a parlar mai. Al final, veient que ningú li resolia el dubte, va trucar a la seva àvia.
- Àvia, què és el cafè de sal?
- El què?
- Si, si, el cafè de sal.
- D'on ho has tret això?
- De la recepta dels crêpes. Diu que necessito cafè de sal.
- A veure, llegeix-me el que hi posa.
- D'acord, hi diu: "poner dos cucharas de café de sal..."
Doncs això... que tothom fallem alguna vegada amb la comprensió lectora. Però amb l'estatut hi fallem tots!
a júlia: la Sal Costa encara existeix, vaja, que és la que tinc a casa
a trenzas: lo mejor sería ponerlo en latín, más cristiano todavía.
a bellosoli: No sé si hauria servit de res, però també hi ha mandra ha dir bé les coses. Potser hauria quedat més clar "cucharillas de cafè de sal"
arare: clica:
http://www.filosofia.org/ave/001/a173.htm
http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/ocio/excursiones/200201/08/marquesdecomillas.html
http://bcnweb13.bcn.es:81/NASApp/gmocataleg_monum/FitxaMonumentAc.do?idioma=CA&codiMonumIntern=66
albert de la hoz; es que creo que mi abuelita entendía por "cristiano" lo que ella pudiera comprender :DDD
I el llatí, no ha estat sempre i únicament, l´idioma dels cristians, paraula mes estènsa que catòlic.
A mi abuelita, también había que saber entenderla :)
Els polítics ens venen fum. I a més, infumable.
gracias por tus buenos deseos desde donde CEL, ya estoy en casa y mejor
un abrazo grande y mil gracias
besos y sueños
Jo crec que en el cas de les culleretes de sal el problema és que hi calia una coma al mig: de cafè, de sal (millor, llenas de sal). És veritat que encara hi ha Sal Costa, tens raó, Albert.
Per cert, els receptaris de cuina sovint estan redactats per als 'entesos' (encara que sigui 'pels' entesos), sovint deixen d'esmentar coses bàsiques, com, per exemple, que l'oli ha d'estar calent, coses així.
liter-a-tres, el llenguatge mèdic és força incomprensible, però entre ells suposo que s'entenen. El fotut és que no els entenguin/em els pacients!
Jo també compro Sal Costa (quina propaganda els estem fent des d'aquest bloc, em sembla que hauré de demanar comissió)
Manel, t'acaben de posar la paraula en safata: fil+harmònica (busquem més definicions?) ah! i hi ha una cançó -d'aquestes que jo destrosso a classe de cant- que diu que "els somnis són com fum, quan despertes", ara m'ha vingut al cap, que com aquell que diu m'acabo de despertar i, efectivament, el que somniava s'ha "esfumat"...
Albert, gràcies per les adreces, me les miraré amb calma, ara no puc, que he d'anar a fer "una classe d'informàtica" (veuré de no treure de polleguera el profe, pobre home)
Bellosoli, em sembla que el que és pitjor que les receptes de cuina són els manuals d'instruccions dels electrodomèstics (aquests si que són la pera!)
Trenzas, "hablar en cristiano" me suena a mi abuela (debe ser cosa de las abuelitas) que en tiempos de postguerra se ve que la pararon unos guardias civiles por la calle para pedirle algo, ella les contestó en catalán y le dijeron eso "Hable usted en cristiano".
trenzas, mi comentario era en broma, pues sé muy bien el sentido que se da al hablar cristiano, que sirva tanto para ser comprensible como para que no sea catalán. Lo del latín es por aquello de "no vols tassa? doncs tassa i mitja", que para papistas yo
liter-a-tres, si havia fet propaganda de Sal Costa, ara la faig de Guarro perquè el paper Guarro és -o era- el millor del món per dibuixar.
arare: els manuals d'electrodomèstics o de la nova tele són difícils, però les receptes de cuina no són per gent normal, en aquest camp jo he tirat el barret al foc
Llego tarde al debate. Me castigo sin opinar y sin postre. De todas formas, me ha gustado leeros. Habeis estado todos, ocurrentes e interesantes. Esto empieza a ser un poco como aquello del "café Gijon" o ... no. Mejor como "Els Quatre Gats" eso! :)
Saludos a todos.
Arare, cuando lo hayas entendido, avisame y me lo explicas.
Suerte que no me pusieron Gemma, porque : Sal Gemma Costa, hubiese sido demasiado salado.
Esto, Vert, és muy divert, como dicen los del cole.
Ay, hasia tiempo que no venia a visitarle el mar, miseñora doña Arare. A mi, que me llamo Margalida Gotié, como la de las camelias -mà o meno- por poco que no me ponen Mònica, pero a mi padrineta le sonava a Mona, eso. Entonces sí que me hubiese llamado 'la vedette filar-mónica', o follarmónica -perdonen la groseria, pero como que veo que les gusta tanto la semántica i la hermenéutica. Pues nada, basitus a todos y todas, no dejen de visitarme cuando quieran, en mi blog, como siempre, jejejejeje.
No es que tu no l'entenguis, es que no diu res de nou... tot ha de passar per lleis orgániques que es faran a Madrid, o són coses obvies, com que "els catalans tindrán dret a una vivenda digna"... collons, això ja hi era a la constitució. Es el primer qaue haurien d'haver fet, modificar la carta magna i després, parlar-ne. Jo dic que NO.
Hola Penélope! quant de temps sense veure't! Encantada de verte de nuevo por aquí. Ya ves... tú lo tienes claro. YO no. Yo no lo tengo claro. Me jo...roba que me quieran hacer comulgar con ruedas de molino y me da mucha rabia que haya dos partidos completamente opuestos que vayan a votar lo mismo, aunque manifiesten que por razones diferentes y con matices y nosequenosequecuantos.
Que no vaig néixer ahir!!! i ja n'estic fins als dallonsis!
Senyora Vedette, també m'agrada molt que vingui, vostè. Rebenvinguda de nou a casa meva. Agafi una cadira i segui i prengui's una copeta d'anís, allà, veu? allà a l'armariet del fons de la sala, allà en trobarà. Les copes? Són a la cuina, ara li'n portaré una!
Sort, Julieta, que no et van posar Gemma!
I sort que el teu flamant marit no es diu Romeu ;)
Muy bonito, Vert, muy bonito!! Aquí tothom mullant-se menys tu, que arribes i et "castigues" a no dir res, no sé jo si t'ho perdonaré, eh? no ho sé!
Albert y trenzas, ya sé que me repito, pero me encantaría veros a ambos alrededor de una mesa con un café en medio, charlando (en cristiano, of course) animadamente... espero que llegue el día en que podamos llevar a cabo ese encuentro!
(Ep, l'Albert, la Trenzas i tots els altres, eh? això volia dir!)
A mi també m'agradaria que arribés aquest dia de la tertúlia 'en vivo y en directo'... Esperem que aconseguim organitzar alguna coseta amb el cafè i tot això.
arare: encantat de fer un cafè amb la nena de les trenes, amb tu i tots els altres.
trenzas: pax vobis
Publica un comentari a l'entrada