DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
23 de desembre, 2009
22 de desembre, 2009
Nadales 5 (em blindo pel que em pugueu dir, jejeje)
AVUI NO HI HA PISTA PER AL BLOCAIRE INVISIBLE, QUE SE'M VEU MASSA EL LLAUTÓ!! DEMÀ MÉS.
No pot faltar una menció a aquelles cançons de Nadal que no són pròpiametn nadales, però que "també" han marcat la meva infància i la meva joventut. Una carrinclonada horrorosa, però que vaig sentir moltes vegades - perquè per la ràdio i per la tele, encara que sembli impossible a la gent jove - era això el que sentíem.... i també en sentíem de les que us poso més avall.
Aquesta em serveix per fer-li el meu particular homenatge a un cantant que mai no havia estat sant de la meva devoció però, com dic, em vaig criar entre músiques seves (també) i que ha mort aquest any: Luís Aguilé.
I aquí "otro que Dios guarde", que diria algú. Però entranyable, també, per què negar-ho, eh? eh? eh?
i per últim (i perquè em pugueu criticar i deixar verda com una fulla d'enciam ) aquí va l'in-comparable, l'im-prescindible, l'im-prezionant José luís Perales (apaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)
( no us perdeu la part "parlada" de la cançó, que és de jutjat de guàrdia)
Doncs si,si,si: tot això surava en l'ambient. Sí senyors! argggggggggggggg
i malgrat tot, també són cançons de Nadal. Què passa, eh? eh? eh?
No pot faltar una menció a aquelles cançons de Nadal que no són pròpiametn nadales, però que "també" han marcat la meva infància i la meva joventut. Una carrinclonada horrorosa, però que vaig sentir moltes vegades - perquè per la ràdio i per la tele, encara que sembli impossible a la gent jove - era això el que sentíem.... i també en sentíem de les que us poso més avall.
Aquesta em serveix per fer-li el meu particular homenatge a un cantant que mai no havia estat sant de la meva devoció però, com dic, em vaig criar entre músiques seves (també) i que ha mort aquest any: Luís Aguilé.
I aquí "otro que Dios guarde", que diria algú. Però entranyable, també, per què negar-ho, eh? eh? eh?
i per últim (i perquè em pugueu criticar i deixar verda com una fulla d'enciam ) aquí va l'in-comparable, l'im-prescindible, l'im-prezionant José luís Perales (apaaaaaaaaaaaaaaaaaaa)
( no us perdeu la part "parlada" de la cançó, que és de jutjat de guàrdia)
Doncs si,si,si: tot això surava en l'ambient. Sí senyors! argggggggggggggg
i malgrat tot, també són cançons de Nadal. Què passa, eh? eh? eh?
Nadales 4-ACTUALITZAT
Actualitzat!!!
Vejam...
Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.
_____________________________
Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.
Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.
He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.
El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.
ATENCIÓ!
La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).
Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?
________________
Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!
ROSA DE BARDISSA
I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)
Vejam...
Aquesta primera cançó em porta records molt especials. Me la cantava la meva mare quan jo era petita i el que m'agradava i em sorprenia era que per "aprendre de lletra" s'hagués d'anar "a costura" en lloc d'anar "al col·legi". Al youtube no trobo cap versió que m'agradi més que aquesta, tot i que suposo que n'hi ha moltes més. L'altra que trobo és de la Marina Rossell i no m'agrada gens ni mica ni gota ni res, per això no la poso.
_____________________________
Aquesta no sé si és ben bé una nadala, "veig" els meus pares assajant-la amb la coral de la qual formaven part. Recordo el nom del director, "el Sr. Llàtzer"... i una nit, prop de la nit de Nadal que assajaven a casa nostra, mentre cantaven precisament aquesta cançó, va sonar el telèfon: un oncle de la meva mare s'acabava de morir. Va ser la primera vegada que vaig prendre consciència de la mort i sempre he associat aquesta música amb la mort de l'oncle Rossend.
Ahir us vaig dir que la coral assajava a casa. mentia. Després vaig recordar que els que assajven eren uns quants - no tota la coral- perquè havien de cantar aquesta peça a la missa del gall. Si fins i tot hi havia mossèn Joan (em sembla que era mossèn Joan, ara no em voldria equivocar)... era impensable, ficar tota la coral al menjador de casa, però els records sempre poden traicionar.
He trobat algunes variacions, en aquesta peça que jo pensava que era de Schubert.
El tema és un nen que passeja pel camp i es troba una rosa de bardissa. Li agrada tant que vol agafar-la però la rosa l'atura i li diu "pensa que si m'agafes, jo moriré, però a tu et punxaré". El nen no fa cas del que li diu la rosa i l'agafa. La rosa mor i el nen es punxa.
ATENCIÓ!
La Merike m'ha buscat més informació - gràcies merike - jo no me'n recordo mai, de la wikipèdia i és genial! allà podeu veure toooota aquesta informació (tant de bo jo hagués comnençat per aquí).
Buscant buscant he anat a parar a un blog on he trobat la lletra i - oh sorpresa!- veig que aquesta segona variant no la dóna com a una obra de Schubert sinó de Harm.H.Werner.Continuo buscant i, efectivament, tot indica que seria de Werner i tanmateix, el títol de la cançó és el mateix... sigui com sigui, em quedo amb el dubte i continuaré buscant. Queda clar, al menys, que la primera és una cançó i la segona n'és una altra, amb el mateix títol, amb el mateix tema, una de Schubert, l'altra de Werner. O no?
________________
Aquí us deixo la lletra que cantaven a casa. Ho feien amb la música de la versió de Werner, no pas de la de Schubert. Si la voleu cantar... és preciosa!
ROSA DE BARDISSA
I una rosa un nin trobà, rosa de bardissa
fresca i tendra el va encisar
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Diu el nen jo et trencaré, rosa de bardissa
diu la flor jo et punxaré
per que te'n recordis bé,
car ne sóc punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
I ell esquerp la va trencar,
rosa de bardissa;
i la flor el va punxar,
i ell, de bo de bo plorà
car n'era punxadissa
Rosa, rosa
bella flor;
rosa de bardissa
Tradicional alemanya ( Harm. H. Werner)
21 de desembre, 2009
Blocaire invisible. Pista 2
El meu /la meva blocaire invisible viu en una ciutat que té una agenda cultural ben atapeïda, amb exposicions, conferències, concerts, etc.
i com a mínim té sis portes, portals i/o portalades considerats elements arquitectònics amb valor patrimonial.
i s'hi pot menjar molt bé.
i...
i com a mínim té sis portes, portals i/o portalades considerats elements arquitectònics amb valor patrimonial.
i s'hi pot menjar molt bé.
i...
20 de desembre, 2009
Nadales 3 + dedicatòria a la Neus
Avui dues versions d'una cançó dolça, de melodia inoblidable. Ja sabeu, jo busco i, amb el que trobo pel youtube, vaig fent. Aquesta versió, per la seva senzillesa, l'he trobat força reeixida:
No pot faltar l'Escolania de Montserrat. M'agrada molt més que el Virolai, algun dia us tornaré a explicar per què... o no.
La versió de la Raquel Xiberta també és magnífica, però com que no em vull repetir, si la voleu sentir, al seu blog la podeu trobar.
Avui hem estat d'aniversari: la meva cosina "petita" n'ha complert cinquanta... la Neus. Aquella nena... aquella noieta... aquella noia... aquella dona! no pot ser, però és! ens en portem poquets, ep! ;)
PER MOLTS ANYS, NEUS!!!!!! ha estat una festa magnífica.
Em permets que, entre nadales, et dediqui un tema? (però l'has d'escoltar des de casa, eh? a la feina no!!!)
per tu, amb tot el carinyo:
No pot faltar l'Escolania de Montserrat. M'agrada molt més que el Virolai, algun dia us tornaré a explicar per què... o no.
La versió de la Raquel Xiberta també és magnífica, però com que no em vull repetir, si la voleu sentir, al seu blog la podeu trobar.
Avui hem estat d'aniversari: la meva cosina "petita" n'ha complert cinquanta... la Neus. Aquella nena... aquella noieta... aquella noia... aquella dona! no pot ser, però és! ens en portem poquets, ep! ;)
PER MOLTS ANYS, NEUS!!!!!! ha estat una festa magnífica.
Em permets que, entre nadales, et dediqui un tema? (però l'has d'escoltar des de casa, eh? a la feina no!!!)
per tu, amb tot el carinyo:
19 de desembre, 2009
Blogaire invisible-Pista 1
Pista 1.-
El meu blocaire invisible té un blog tan... tan...tan...que (em) fa molta enveja.
El meu blocaire invisible té un blog tan... tan...tan...que (em) fa molta enveja.
Nadales 2
Continuant amb aquesta dèria que m'ha agafat aquest any, avui dedicaré el post a versions de "El primer Nadal", que només trobo en anglès o en versió instrumental, així doncs, "The first Noel".
Per què tinc tanta afició a les nadales? per què m'agraden tant? Us ho explico: no m'agraden les nadales "fora de lloc". És a dir que abomino - com tanta gent- de la música de Nadal "de grans superfícies". Però tinc un gran record de les nits de Nadal en les quals, després de la missa del gall, arribant a casa, el meu pare posava un disc, un L.P.(de 33 rpm, de vinil, per suposat) La mare, làvia i els tiets se n'anaven a dormir. El meu pare seia a la seva butaca preferida i tancava els ulls. Les meves cosines Maite i Neus i jo, ens estiràvem a la catifa del menjador, ja amb pijama, i no recordo si tancàvem els ulls o no, però escoltàvem el disc sencer per les dues cares. Si el busco em sembla que encara el trobaré... a l'arca dels records...
Una de les cançons que més m'agradava era aquesta que ara us poso.
Versió d'Ella Fitzgerald (la més gran)
i ara, una versió molt simpàtica i carrinclona que, ho sento i ho confesso, m'ha agradat! i això que és carrinclona amb ganes!
Reconec que les frases de propaganda que van sortint al video no acompanyen gaire! sobre tot quan surt aquella de la pesca de la mosca a Xile. Però és el preu que hem de pagar per veure videos que d'una altra manera no sé si veuríem...així que feu veure que no veieu els anuncis, d'acord?
I per últim, aquesta altra versió, molt més standard (més i tot que la de la Fitzgerald), però que a mi se m'emporta cap als meus nadals, els meus nadals, les meves nadales...
Per què tinc tanta afició a les nadales? per què m'agraden tant? Us ho explico: no m'agraden les nadales "fora de lloc". És a dir que abomino - com tanta gent- de la música de Nadal "de grans superfícies". Però tinc un gran record de les nits de Nadal en les quals, després de la missa del gall, arribant a casa, el meu pare posava un disc, un L.P.(de 33 rpm, de vinil, per suposat) La mare, làvia i els tiets se n'anaven a dormir. El meu pare seia a la seva butaca preferida i tancava els ulls. Les meves cosines Maite i Neus i jo, ens estiràvem a la catifa del menjador, ja amb pijama, i no recordo si tancàvem els ulls o no, però escoltàvem el disc sencer per les dues cares. Si el busco em sembla que encara el trobaré... a l'arca dels records...
Una de les cançons que més m'agradava era aquesta que ara us poso.
Versió d'Ella Fitzgerald (la més gran)
i ara, una versió molt simpàtica i carrinclona que, ho sento i ho confesso, m'ha agradat! i això que és carrinclona amb ganes!
Reconec que les frases de propaganda que van sortint al video no acompanyen gaire! sobre tot quan surt aquella de la pesca de la mosca a Xile. Però és el preu que hem de pagar per veure videos que d'una altra manera no sé si veuríem...així que feu veure que no veieu els anuncis, d'acord?
I per últim, aquesta altra versió, molt més standard (més i tot que la de la Fitzgerald), però que a mi se m'emporta cap als meus nadals, els meus nadals, les meves nadales...
18 de desembre, 2009
Nadales 1
Amb aquell eclecticisme que em caracteritza, m'he proposat incloure una nadala cada dia fins al dia de Nadal. Començo per una versió del "Dimoni escuat" de l'obra "Jisas de Nazarit" del genial Pau Riba.
I continuo amb una altra versió de la mateixa cançó que he trobat a youtube i que m'ha semblat magnífica i sense gens de carrincloneria. Aquí la teniu. Ella és Raquel Xiberta i jo, abans d'ara, no l'havia sentit mai. Me n'alegro d'haver-la sentit. M'agrada.
I continuo amb una altra versió de la mateixa cançó que he trobat a youtube i que m'ha semblat magnífica i sense gens de carrincloneria. Aquí la teniu. Ella és Raquel Xiberta i jo, abans d'ara, no l'havia sentit mai. Me n'alegro d'haver-la sentit. M'agrada.
17 de desembre, 2009
La pol·lèmica està servida
Contradiccions
Faré un aclariment: jo estic en contra de la festa taurina. Però hi ha moltes contradiccions. El meu post va de les contradiccions, no pas que jo m'hi posi a favor.
El viento se llevó los algodones
Tret de youtube: En sancos demostrando sus habilidades y denunciando el salvajismo y crueldad de los empresarios de la muerte y toreros. (sic)
Faré un aclariment: jo estic en contra de la festa taurina. Però hi ha moltes contradiccions. El meu post va de les contradiccions, no pas que jo m'hi posi a favor.
LA COGIDA Y LA MUERTE
A las cinco de la tarde.
Eran las cinco en punto de la tarde.
Un niño trajo la blanca sábana
a las cinco de la tarde.
Una espuerta de cal ya prevenida
a las cinco de la tarde.
Lo demás era muerte y sólo muerte
a las cinco de la tarde.
El viento se llevó los algodones
a las cinco de la tarde.
Y el óxido sembró cristal y níquel
a las cinco de la tarde.
Ya luchan la paloma y el leopardo
a las cinco de la tarde.
Y un muslo con un asta desolada
a las cinco de la tarde.
Comenzaron los sones de bordón
a las cinco de la tarde.
Las campanas de arsénico y el humo
a las cinco de la tarde.
En las esquinas grupos de silencio
a las cinco de la tarde.
¡Y el toro solo corazón arriba!
a las cinco de la tarde.
Cuando el sudor de nieve fue llegando
a las cinco de la tarde
cuando la plaza se cubrió de yodo
a las cinco de la tarde,
la muerte puso huevos en la herida
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
A las cinco en Punto de la tarde.
Un ataúd con ruedas es la cama
a las cinco de la tarde.
Huesos y flautas suenan en su oído
a las cinco de la tarde.
El toro ya mugía por su frente
a las cinco de la tarde.
El cuarto se irisaba de agonía
a las cinco de la tarde.
A lo lejos ya viene la gangrena
a las cinco de la tarde.
Trompa de lirio por las verdes ingles
a las cinco de la tarde.
Las heridas quemaban como soles
a las cinco de la tarde,
y el gentío rompía las ventanas
a las cinco de la tarde.
A las cinco de la tarde.
¡Ay, qué terribles cinco de la tarde!
¡Eran las cinco en todos los relojes!
¡Eran las cinco en sombra de la tarde!
Federico García Lorca, 1935
Tret de youtube: En sancos demostrando sus habilidades y denunciando el salvajismo y crueldad de los empresarios de la muerte y toreros. (sic)
16 de desembre, 2009
No hi sóc tota (em falta un tros de menisc)
Ja està!
ja tinc el primer menisc "arreglat" (bé, això és un dir, perquè el que fan és que treuen la part trencada i la llencen a les escombraries i santes pasqües) o sigui que a partir d'ara "no hi sóc tota"! (que fort!) i encara em queda un menisc per "arreglar"! maremeva! ho faré quan aquesta cama estigui bé del tot, tot i que no em puc queixar: em van operar dilluns, i avui, dimecres, camino per casa sense crosses, una mica com si no m'haguessin fet res, només que vaig embenada des del turmell fins a mitja cuixa, just per no poder-me posar mitges de fer patir (sort que mai no em poso mitges de fer patir, últimament)
L'anestessista era guapot (era com un fillet, i molt guapo) però no em trobava les venes de la mà! i és que tinc venes de conill, jo, a les mans, que em va punxar tres vegades (i em va fer un mal, el fillet dels coll...) i cada vegada se'm trencava la vena! argggggg... això va ser el pitjor, perquè finalment em va puxar al mig del braç, que és el lloc de les punxades "de tota la vida" i no va tenir problemes per posar-me la via.
Després vaig entrar en el son dels justos (o en el dels anestessiats) i no em vaig assabentar de res més fins que, mig adormida encara, el metge em va venir a explicar no se què d'un croisant (la carpanta que jo portava...i va i m'explica allò del croisant).
Llavors em van pujar a l'habitació i jo "ja" estava despreta. Arribo i el J S em diu "què, com ha anat" i jo li dic "ara em portaran un croisant per berenar"... "ah", va dir, i es va pensar que li prenia el pèl o que estava adormida, encara.
Total, que el croisant no apareixia i jo amb una gana que em moria, però no em volien donar menjar! (aquesta tortura si que no els la perdono!) i a les 11 de la nit ve el metge i li explica al JS(jo estva mig adormida i vaig obrir un ull i les orelles, per això el vaig sentir) va i li diu
"Imaginemos que el menisco es un croisant: pues hemos sacado uno de los cuernos y la tercera parte de..."
la mare que el va parir... i el meu croisant, què? eh? eh? eh? eh? (adoneu-vos-en dels quatre eh's. Tal era la gana!)
total: em van portar "un zumito" i tira que te vas! i fins al matí següent res de menjar!!!!
Per tant: el pitjor d'una operació de menisc són les punxades de quan no troben les venes i la carpanta que passes!
Desitjo i espero que mai no us hagin d'operar el menisc... passareu una ganaaaaaaaaaaaaaa...
hehehe! la Maitena és GRAN!
ja tinc el primer menisc "arreglat" (bé, això és un dir, perquè el que fan és que treuen la part trencada i la llencen a les escombraries i santes pasqües) o sigui que a partir d'ara "no hi sóc tota"! (que fort!) i encara em queda un menisc per "arreglar"! maremeva! ho faré quan aquesta cama estigui bé del tot, tot i que no em puc queixar: em van operar dilluns, i avui, dimecres, camino per casa sense crosses, una mica com si no m'haguessin fet res, només que vaig embenada des del turmell fins a mitja cuixa, just per no poder-me posar mitges de fer patir (sort que mai no em poso mitges de fer patir, últimament)
L'anestessista era guapot (era com un fillet, i molt guapo) però no em trobava les venes de la mà! i és que tinc venes de conill, jo, a les mans, que em va punxar tres vegades (i em va fer un mal, el fillet dels coll...) i cada vegada se'm trencava la vena! argggggg... això va ser el pitjor, perquè finalment em va puxar al mig del braç, que és el lloc de les punxades "de tota la vida" i no va tenir problemes per posar-me la via.
Després vaig entrar en el son dels justos (o en el dels anestessiats) i no em vaig assabentar de res més fins que, mig adormida encara, el metge em va venir a explicar no se què d'un croisant (la carpanta que jo portava...i va i m'explica allò del croisant).
Llavors em van pujar a l'habitació i jo "ja" estava despreta. Arribo i el J S em diu "què, com ha anat" i jo li dic "ara em portaran un croisant per berenar"... "ah", va dir, i es va pensar que li prenia el pèl o que estava adormida, encara.
Total, que el croisant no apareixia i jo amb una gana que em moria, però no em volien donar menjar! (aquesta tortura si que no els la perdono!) i a les 11 de la nit ve el metge i li explica al JS(jo estva mig adormida i vaig obrir un ull i les orelles, per això el vaig sentir) va i li diu
"Imaginemos que el menisco es un croisant: pues hemos sacado uno de los cuernos y la tercera parte de..."
la mare que el va parir... i el meu croisant, què? eh? eh? eh? eh? (adoneu-vos-en dels quatre eh's. Tal era la gana!)
total: em van portar "un zumito" i tira que te vas! i fins al matí següent res de menjar!!!!
Per tant: el pitjor d'una operació de menisc són les punxades de quan no troben les venes i la carpanta que passes!
Desitjo i espero que mai no us hagin d'operar el menisc... passareu una ganaaaaaaaaaaaaaa...
hehehe! la Maitena és GRAN!15 de desembre, 2009
Sant Tornem-hi.
Ara ho deia a ca la iruna.
Fa dos dies que tinc els diaris castigats: només els hi llegeixo les necrològiques (no fos cas que se'm morís algun conegut i no me n'assabentés) i l'horòscop (mai se sap). I a tot estirar, llegeixo la programació de les diferents teles, a veure si hi ha alguna cosa de bo (no es dóna el cas, fora d'alguna pel·lícula que fan en hores intempestives que la gent no gaire normal ja dormim). Ah! i faig els mots encreuats.
Que per què? doncs perquè no hi ha dret:
Quan no es barallen per una cosa, es barallen per una altra. Fins i tot per "si les coses s'han fet més ben fetes a Osona o a Rocatitiua dels Apis" Que la gent del poble no som així, que no tenim tants miraments ni tants problemes, home!
I "els altres"...
_________________________________
Aps: amb les crosses es camina de fàbula. Espero caminar-hi un parell de dies i deixar-les!
Això de l'artroscopia és un gran invent!
p.d.- Moltíssimes gràcies als i les que m'heu desitjat sort via blog, via email o via sms... em sembla que me l'heu donat! Us estimo!!!
_________________
imatges: de la xarxa.
Fa dos dies que tinc els diaris castigats: només els hi llegeixo les necrològiques (no fos cas que se'm morís algun conegut i no me n'assabentés) i l'horòscop (mai se sap). I a tot estirar, llegeixo la programació de les diferents teles, a veure si hi ha alguna cosa de bo (no es dóna el cas, fora d'alguna pel·lícula que fan en hores intempestives que la gent no gaire normal ja dormim). Ah! i faig els mots encreuats.
Que per què? doncs perquè no hi ha dret:
Quan no es barallen per una cosa, es barallen per una altra. Fins i tot per "si les coses s'han fet més ben fetes a Osona o a Rocatitiua dels Apis" Que la gent del poble no som així, que no tenim tants miraments ni tants problemes, home!
I "els altres"...
Quina mena d'exemple ens dónen, tots plegats?
Aps: amb les crosses es camina de fàbula. Espero caminar-hi un parell de dies i deixar-les!
p.d.- Moltíssimes gràcies als i les que m'heu desitjat sort via blog, via email o via sms... em sembla que me l'heu donat! Us estimo!!!
_________________
imatges: de la xarxa.
13 de desembre, 2009
doncs bé...
Diumenge tranquil (pels altres) en el qual m'he dedicat a fer coses d'aquelles que no es veuen, com per exemple, planxar alguna peça de roba, arreglar un parell de calaixos caòtics o buscar un llibre per endur-me a la clínica, perquè ja he descartat emportar-me l'ordinador petitó. Primera, no crec que hi hagi wi-fi, que vaig a la clínica i no pas a un hotelet. Segona, que potser no estaré per orgues i tercera, que possiblement hi hagi tele, encara que sigui a base de monedes d'euro, que em permetrà - si en tinc ganes- veure Ventdelpla mentre espero que les cames tornin a tenir sensibilitat (mai no m'han fet una epidural, a mi, que quan vaig parir es portava allò del pentotal). I quarta. Arare, per l'amor de déu, que només és una nit i per una nit sense ordinador no et sortirà urticària ni res.
Com anàvem dient, demà, per fi, m'arreglaran l'avaria del genoll. Jo no entenc per què sóc tan poruga, però ho sóc, mira, malaventurat!
Així doncs, avui els nervis se'm mengen, però com que jo encara puc menjar - només se'm demanen sis hores de dejuni abans de l'anestèsia - he fet un pollastre amb gambes que "mor hi hen jepat ers dits" que diria La Trinca primera època o Justo Molinero. I me l'he menjat ben de gust, abans que els nervis acabin amb mi. Poca broma.
I ara me'n vaig a llegir el diari, o el que ve a ser el mateix, a fer la migdiada, que a la butaca hi falta gent! (de moment només hi ha el Xat i, sentint-ho molt, haurà de marxar)
Potser tornaré, encara...
12 de desembre, 2009
10 de desembre, 2009
D'això... sóc rareta!
Fa molt temps que he constatat que sóc massa visceral i massa impulsiva com per tractar segons quins temes . Malgrat que tinc les idees molt clares, no tinc una prosa esplèndida , ni la saviesa necessària , ni força , ni gràcia poètica , ni l'encant necessari per tractar-los. Per això em meravello amb els i les blocaires que són capaços de dir allò que pensen d'una manera plana i encisadora, que arriba a tothom. I per això, cada vegada "em comprometo" menys escrivint i cada vegada us llegeixo més. Encara que no comenti o comenti poc.
No diré noms, perquè n'hauria de dir molts i segur que em deixaria algú i em sabria greu, però sou fantàstics! Blogville és fantàstic!
___________________
I dit això: ahir vaig rebre un correu de la meva jove sobre l'anunci de la marató de TV3 d'aquest any i m'agradaria saber què penseu al respecte. Volia penjar-lo al diari d'una àvia primerenca, però aquell blog és més petitet i no té tant de ressò com aquest, així que ho deixo aquí i espero les vostres opinions. Jo, la meva, us la dic ara i aquí: quan vaig veure l'anunci no m'ho podia creure: no solament no reconeixia el tema del que s'havia de parlar aquest any si no me'l deien, sinó que pensava en una sala de parts de pel·lícula de terror. No em va agradar gens! però la meva opinió per sí sola no té cap valor, per això, quan vaig veure les reaccions d'algunes persones - que podeu llegir si aneu a l'enllaç - vaig pensar Arare, no estàs sola ni ets tan rara com et sembla. O bé Arare, formes part dels raros!
Va, digueu-me què en penseu!!!!!
_____________________________
No diré noms, perquè n'hauria de dir molts i segur que em deixaria algú i em sabria greu, però sou fantàstics! Blogville és fantàstic!
___________________
I dit això: ahir vaig rebre un correu de la meva jove sobre l'anunci de la marató de TV3 d'aquest any i m'agradaria saber què penseu al respecte. Volia penjar-lo al diari d'una àvia primerenca, però aquell blog és més petitet i no té tant de ressò com aquest, així que ho deixo aquí i espero les vostres opinions. Jo, la meva, us la dic ara i aquí: quan vaig veure l'anunci no m'ho podia creure: no solament no reconeixia el tema del que s'havia de parlar aquest any si no me'l deien, sinó que pensava en una sala de parts de pel·lícula de terror. No em va agradar gens! però la meva opinió per sí sola no té cap valor, per això, quan vaig veure les reaccions d'algunes persones - que podeu llegir si aneu a l'enllaç - vaig pensar Arare, no estàs sola ni ets tan rara com et sembla. O bé Arare, formes part dels raros!
Va, digueu-me què en penseu!!!!!
_____________________________
06 de desembre, 2009
salut i música
No fem cas de la salut quan la tenim. Però quan la perdem... ens adonem del molt que la trobem a faltar.
Ahir, un cop vençut un atac de migranya que no em deixava de petja, vaig poder gaudir d'un dels millors "Verdis": Il trovatore.
Allà se me'n van anar tots els mals.
Avui estic nova!
us en deixo un bocí.
Ahir, un cop vençut un atac de migranya que no em deixava de petja, vaig poder gaudir d'un dels millors "Verdis": Il trovatore.
Allà se me'n van anar tots els mals.
Avui estic nova!
us en deixo un bocí.
04 de desembre, 2009
Telegrama
Exposició Miquel - excel·lent!
Feina a fer: molta més que hores per fer-la.
Estat de salut física: "Vale más no meneallo".
Estat de salut mental : de què parlàvem?
Temps: massa calor, encara, pel meu gust. Quan arribarà el fred?
Blog: em sembla que l'oblidaré per un temps. Ara per ara no hi ha gaire coses a dir, de tantes que n'hi ha i no puc expressar. M'hauré quedat muda de pensaments? (no, sisplau!)
Sigueu feliços.
Feina a fer: molta més que hores per fer-la.
Estat de salut física: "Vale más no meneallo".
Estat de salut mental : de què parlàvem?
Temps: massa calor, encara, pel meu gust. Quan arribarà el fred?
Blog: em sembla que l'oblidaré per un temps. Ara per ara no hi ha gaire coses a dir, de tantes que n'hi ha i no puc expressar. M'hauré quedat muda de pensaments? (no, sisplau!)
Sigueu feliços.
03 de desembre, 2009
Nova edició del Blocaire invisible
Per a qui s'hi vulgui apuntar, jo ja ho he fet!
Vegeu les "instruccions" per aquest any i com es va desenvolupar l'event en anys anteriors!
La veritat és que és una iniciativa molt divertida i entretinguda, que, a més a més, permet conèixer els blocaires una mica més a fons.
Apa, animeu-vos!
La veritat és que és una iniciativa molt divertida i entretinguda, que, a més a més, permet conèixer els blocaires una mica més a fons.
Apa, animeu-vos!
Música per al record (Bread)
Avui fa un dia d'escoltar... Bread - David Gates
i això (veient un joveníssim J.R.) (Everything I own) Bread
i...
i això (veient un joveníssim J.R.) (Everything I own) Bread
i...
01 de desembre, 2009
... i una recepta.
Dedicat especialment a Fanal blau!
Aquesta recepta la vaig treure de la revista Lecturas, l'any 1988. Ha plogut! Jo treballava a l'escola Sant Lluís, a Nou Barris. Vaig omplir una llibreta de la mateixa escola amb receptes que m'anaven donant les altres mestres o que treia de revistes o diaris que queien a les meves mans i que em cridaven l'atenció. Totes les receptes que tinc en aquesta llibreta les he fet alguna vegada. Aquí deixo la del pastís de carxofa. És boníiiiiiiiiiisim! Bon profit!
(disculpeu les taquetes del paper... té anys!)
ah... lletra "maquillada" ;)
una coseta de res: si faig la imatge més gran, no hi cap. Així que si la voleu llegir bé, heu de clicar-hi al damunt!
Aquesta recepta la vaig treure de la revista Lecturas, l'any 1988. Ha plogut! Jo treballava a l'escola Sant Lluís, a Nou Barris. Vaig omplir una llibreta de la mateixa escola amb receptes que m'anaven donant les altres mestres o que treia de revistes o diaris que queien a les meves mans i que em cridaven l'atenció. Totes les receptes que tinc en aquesta llibreta les he fet alguna vegada. Aquí deixo la del pastís de carxofa. És boníiiiiiiiiiisim! Bon profit!
(disculpeu les taquetes del paper... té anys!)
ah... lletra "maquillada" ;)
una coseta de res: si faig la imatge més gran, no hi cap. Així que si la voleu llegir bé, heu de clicar-hi al damunt!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)