De Chalon sur Saône a Montmerlé, passant per Tournus i Mâcon. De baixada.

 Els dies que passem a Chalon sur Saône, divendres, dissabte i diumenge, 8,9 i 10 de juliol, fem coses que, a hores d'ara, ja ens són quotidianes, en aquest viatge. No ens llevem tant d'hora com quan hem de sortir, sinó cap a les 8, i després de treure la Taca, esmorzem, fem una mica de neteja a la Nura, sortim a fer el cafè crème, anem a comprar si cal... vida normal, amb tot el temps del món. Sempre ens sobra temps, cosa que no pasa mai quan som a casa! Si més no, curiós. El dia 8 en Joan Salvador se sorprèn perquè dina "Cassoulette de Toulouse". Caram!, diu. Fins que veu que jo no menjo pas el mateix. El meu dinar és "truite avec basmati", o alguna cosa semblant. De seguida dedueix que he comprat menjar preparat. De què, hauria d'haver-me posat a la cuina a fer menjar gourmet, jo, que el més sofisticat que sé fer, és l'escudella de Nadal i el pollastre (del meu nebot) amb prunes?  Cap al tard fem una volta i fem una tònica en un bar amb música en directe. De fet, estan assajant per la nit, perquè "només" canten un bolero, sempre el mateix. Ho fan molt bé, però sempre igual, durant els tres quarts d'hora que som allà. El grup es diu "Cuba libre". Ara, ni que m'estirin dels cabells, no em surt el nom del bolero. Ni a en JS. i això que ens el van repetir fins a la sacietat!

El dia 9, més del mateix, amb una variant: les botigues fan rebaixes i "cau" un vestidet d'estiu, que fa moltíssima falta!. En JS i la Taca se'n van cap a la Nura així que veuen que començo a parar-me a cada botiga! No ho entenc...Fa molta calor. Al vespre, res de pelis. Ens estem a la fresca de la banyera, prenent una infusió i xerrant. La tele fa més calor!

El dia 10 ens assabentem que ve una altra onada de calor, aquí i a tot arreu. Jo ja tremolo i la Taca no ho sap, però tremolarà...Ens acomiadem dels cafès crème i de Chalon sur Saône. Em sembla que aquesta vegada ja és per sempre, tot i que no es pot dir mai, això... Avui, al cafè "de sempre", quan vaig al lavabo, m'adono que no som al mateix bar "de sempre". Quan ens han servit els cafès crème, tots dos hem constatem que "avui" són diferents, i que el cafè no val res. Deu ser que és diumenge... Però no. El bar de sempre, avui està tancat, i ens hem assegut al del costat, que té el mateix tipus de cadires i taules, del mateix color. Som despistats, i fins que no entro i busco la toilette, no m'adono que allò no és el mateix espai de sempre!  De tornada a la Nura, l'aire condicionat comença a funcionar, i no pararà en tota la tarda, això  de l'onada de calor, tot just comença!

11 de juliol, dilluns. Sortim ben d'hora. Fa vent del nord, que ens refresca l'ambient. Fins i tot tenim fred! Ja el trobarem a faltar, aquest fred! Tots els vaixells plaisanciers, pugen. només baixem nosaltres i un veler, que ens trobem a la resclosa i que, com nosaltres, s'atura a Tournus. A les 12 ja hi som. Hi ha lloc. Comentem que hi ha molt poca circulació de vaixells, aquest any. L'home del veler va sol. Deu tenir la nostra mateixa edat (aquest tipus de turisme fluvial, fora dels que lloguen, és per a gent jubilada. Constatat i requeteconstatat. Molt poca gent jove. I fins i tot als de lloguer, et pots trobar alguna família, però qui porta el comandament, sempre és l'avi!. Els joves s'ho miren i, això sí, ajuden a les rescloses. Són minoria. La gent  molt jove, amb aquesta mena de navegació, s'avorreix força, almenys, aquesta és la nostra estadística (d'estar per casa). Una altra cosa, també, són les petites motores que té la gent que viu a la zona. Aquí sí: hi ha gent de totes les edats, que surten a pescar quan poden, i sobretot dissabtes i diumenges, surten a banyar-se (al riu no està prohibit). Quan els veus banyar-se, és en llocs habilitats, raconets amb petites platgetes on la Nura no hi té accés, és massa grossa. També n'hi ha que fan rem.

El senyor del veler, que me n'havia anat "por los cerros de Úbeda", és un belga que ens diu que va fins a Almuñécar però que abans voldria passar uns sis mesos. per la costa catalana si troba un port baratet. Ja s'ho trobarà. 

A la tarda anem al súper, un Auchan que hi ha a cinc minuts de l'alta nàutica. Comprem aigua per un tub, perquè amb la calor, bevem moltíssim!

El dimarts, dia 12, també el passem a Tournus. Fent la volteta, descobrim una botiga que ven coses velles (no pas antigues, no. Velles.) En JS està a punt de comprar-se un quinqué, molt xulo, però quan l'animo a què si li agrada, que ho faci, reflexiona: I on coll... el posarem? Si cada vegada tenim més llibres i més merd... que no sabem on posar? Com que té raó, callo. Havent dinat, la tempretura comença a pujar com una boja. Ai, ai, ai!

Dimecres, 13 de juliol. Sortim cap a Mâcon. Volem passar el 14, festa nacional francesa i que està tot tancat,  en un port, on tinguem aigua i llum, de fet, a les altes nàutiques també n'hi ha, però sempre "sembla" que en un port hi ha d'haver més serveis. Els únics serveis de més en un port, són les dutxes i la possibilitat que tinguin "laverie".  

A les 12, 15 ja som a Mâcon. Amb una calor del quinze! Tots els "draps" (pareos) que han estat guardats fins ara, surten a la llum, perquè ens cal protegir-nos del sol. La Nura sembla un campament de gitanos. La Nura i tots els vaixells que són allà de passada, com nosaltres. 

Els únics que sembla que no senten la calor són tots els (que jo anomeno) "pijos" que es passen el dia al bar (la guinguette del port, que té molt d'èxit perquè està de moda). Després en JS em fa saber que la guinguete són dues: una part, de restaurant. L'altra,  és un contenidor que fa de xiringuito (crec que en català també es diu guingueta) i envoltat, matí, tarda i nit, de gent jove (ara sí) immune a la calor, tota vestida para matar. Només els plaisanciers anem amb bermudes, samarreta de tirants i sandàlies. Els immunes, van vestits de vint-i-un botó, elles amb talons, tots bronzejats al més pur estil Instagram... Una enveja de posar-se verds! En JS em diu que "també porten bermudes i samarretes", però és que ell no veu el mateix que jo. C'est pas grave! Deixeu-me dir una obvietat, que, avui en dia, no es pot dir, perquè no és políticament correcta, encara que sigui una obvietat: les dones veiem "algunes coses" de manera diferent que els homes. Ja ho he dit. I no és crítica: és pura enveja, sobretot, perquè no passen calor (o ho fan veure)... A la nit fan focs artificials, però... els de Blanes sí que som immunes a qualsevol tipus de castell de focs artificials que no siguin els de Blanes. Això no sé si ho dic amb orgull o amb pedanteria. Fifty-fifty.

A les cinc de la tarda del 14 de juliol festa nacional francesa,  la guingueta plena (es veia des de la Nura) el termòmetre marcava 39 graus. Ahí lo dejo.

No ho he dit, potser sí que ho havia dit de pujada, però hi ha una plaga de conills que viuen al port, que, si no hi posen mà, potser se'ls triplicarà en no gaire temps. Són moníssims, això si! I se'ls veu acostumats a conviure amb la gent, que no els fa ni cas. 

Divendres, 15 de juliol, sortim de Mâcon, cap a Montmerlé. Hi ha una petita anècdota i és que ens parem per fer gasoil i resulta que la màquina no funciona. En JS se'n torna a Capitanerie i li expliquen "com va". Torna. La màquina no va. Torna a Capitanerie. Ve acompanyat d'un dels treballadors, que fa cara de savi. La màquina no va. 

Tot plegat, fet tal com manen els cànons:

Posa la tarja. Marca el pin. Quin sortidor vols. Quants litres vols. Vols o no vols rebut?... Tres vegades, ho fa. Dues tot sol, i l'altra, amb les sàvies indicacions del treballador, que acaba dient allò que ja sabem: "Ne marche pas".

En fi.

Marxem, havent omplert només una part d'un dels dipòsits, i amb en JS decidit a anar observant que al compte no ens cobrin tot el que ha marcat amb la tarja. Esperem que no!

A Montmerlé trobem lloc (pocs plaisanciers amunt i avall)... i a la tarda puja la temperatura alarmantment. La taca està mig desmaiada, jo em vaig passant la manguera (ja sé que es diu mànega) i també anem remullant la Taca amb aigua tèbia, perquè tenim la impressió que si no ho fem, agafarà un cop de calor (quan jo era petita en dèiem una insolació, però està clar que no estem pas al sol)...

Dissabte, 16 de juliol. Ara estic escrivint això, són les 17,25, estem amb l'aire condicionat posat, les previsions són poc afalagadores, respecte a l'onada de calor, hi ha moments en què voldríem fer petar els dits i teletransportar-nos a casa, hi ha d'altres moments en què pensem "no n'hi ha per tant". Potser és que el cos se'ns va acostumant a poc a poc... com allò de bullir una granota de mica en mica, que quan se n'adona ja està bullida del tot. Esperem que no. Esperem que passi de pressa, que diuen que en tenim per uns quants dies, aquí i a tot arreu. Veiem el mapa de Catalunya, en vermell i granat. Que no ens passi res...No dic a nosaltres, no, que, a última hora, estem de vacances... Que no ens passi res, amb el nostre planeta, que tant hem maltractat. Tant de bo encara hi siguem a temps!

Per cert, després del passeig matinal amb la Taca (la calor intensa és a partir de les 12, fins cap a les 19 ) en JS ha abocat els dos bidons de gasoil que portem des de Blanes "per si de cas". Aprofitem per descongelar la nevera... i poca cosa més. 

Continuarà.

Fotos AQUÍ