25 de febrer, 2016

Escultura? poesia? poesia visual? Escultura poètica?

Mireu, tinc una feinada que no me l'acabo, per tant, us remeto al blog de la Cornèlia Abril, perquè és allà on, dilluns passat, vaig explicar (com a ànima corneliana) allò de la inauguració d'una escultura, per part d'en Miquel Gelabert, el nostre fill artista.

Cliqueu aquí i ho podreu llegir i veure alguna foto.

Gràcies!

Tornaré, però no sé a quina hora ni si serà avui.

4 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Fantàstica l'escultura, Montse, i més quan conté un significat tan important.
Feta de material noble, li desitjo una vida llarga i feliç, perquè la puguin conèixer moltes generacions.
Felicita el teu fill en nom meu.

Elfreelang ha dit...

llegit i vist .... l'escultura fa patxoca i destaca ....que siguin cilindres fets de cedre, un arbre que m'agrada molt és com un homenatge al cedre i les paraules que acompanyen poesia en dues dimensions junt amb la de tres ... poesia en volum .....felicitats per la apart que et toca com a mare de l'artista!

Montse ha dit...

Olga, moltíssimes gràcies! Li faré arribar la teva opinió a l'artista!

Montse ha dit...

Elfree, jo no sóc la mare biològica (no em vull posar mèrits que no tinc), però sí que el considero tan fill com els biològics, perquè des dels 7 anys que s'ha criat amb son pare i amb mi, tot i que té/tenim una boníssima relació, també, amb l'ex parella del seu pare, la seva mare biològica.