24 de febrer, 2014

Presa de pèl

Bon dia i bona hora (una mica avançada, ja)

Ahir, com tanta i tanta gent, vaig veure "Salvados". Qui estigui lliure de pecat...

A mesura que anava transcorrent el programa, m'anava posant nerviosa. El capità i jo, amb uns ulls com unes taronges, no donàvem crèdit al que vèiem i sentíem. Hi va haver un moment en el qual tenia ganes de plorar, per la gran estafa que suposava el fet que durant més de trenta anys m'haguessin fet creure una cosa que després representava que era una mentida. (Una mentida més).

Reconec que quan vaig veure allò del Flotats vaig pensar que podia ser un muntatge, però el fet de veure persones tan serioses com les que apareixien al documental, em va fer continuar creient allò que estaven veient els meus ulls i sentint les meves orelles. No segueixo tots els programes del Jordi Èvole, però els diumenges a la nit, pocs programes se salven i ahir, la importància del cas, s'ho valia, que ens quedéssim mirant-lo.

En un moment donat, vaig arreplegar la tauleta de damunt la tauleta (tal qual), i vaig escriure un tuit. Vaig dir que em sentia totalment estafada. Vaig llegir un tuit d'una persona a qui segueixo, que deia textualment que no pensava anar a votar mai més, donada la gran farsa que ens havien venut durant més de trenta anys.

Confesso que vaig arribar al final del documental ben feta pols i pensant que la democràcia que tenim era una gran merda. Arribant als crèdits, vaig veure amb estupor, que m'havien pres el pèl de mala manera. D'entrada, vaig escriure un altre tuit, aquest dirigit directament al Jordi Èvole, dient-li que s'havia passat.

Em vaig alegrar que allò hagués estat un malson i després va venir la reflexió: si m'han colat aquesta "broma" (de mal gust, segons el meu entendre), me'n poden colar qualsevol altre. No estic pas curada d'espants com em pensava.

No jutjaré si el programa va ser bo o dolent, no vull ni intentar fer el judici. A mi, personalment, em va molestar molt. I també em va molestar la tertúlia o el debat de després, totalment alliçonador, Continuaven manipulant-me (o intentant manipular-me).

L'Èvole s'ha apuntat un punt pel que respecta a "l'espectacle", però continuo pensant que tant ell com els que van col·laborar amb ell, s'han passat set pobles.

Digueu-me ingènua.

Una de les coses que més em va frapar va ser que realment haguessin aconseguit que Suàrez dimitís, així, tan "panxo". I l'altra, que, si tot era un muntatge, com era que hi havia hagut uns golpistes que s'havien passat uns quants anys entre reixes? (encara que vaig seguir pensant que potser era que, encara que representaven una farsa, potser a ells els hauria agradat que tot fos veritat).

En fi... que tot plegat continua sent una merda molt grossa.

I jo, una ingènua com una catedral. Burra!

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Jo el vaig veure començat ja, quan diverses persones em van avisar que me'l mirés. Al final quan vaig veure que era una presa de pèl, no vaig voler mirar ni el debat.

No m'agrada, no... que em prenguin el pèl ni que es diguin coses que no són.

Josep ha dit...

Montse, no se si sabré explicar-me bé. D'entrada jo són un que el documentat no em va agrada però el missatge del "follonero" si, i molt.

Jo trobo que hi van haver persones, i la veu de Federico Mayor Zaragoza explicant que ell va ser un dels convidats a la reunió del Palace i vaig pensar que aquest home no s'hauria prestat a una cosa així. Com tampoc em semblava que hagués acceptat de participar-hi Iñaki Gabilondo. Però seguia veient molts detalls que ho feien molt poc --per no dir gens creïble-- i vaig pensar que potser Jordi Èvole volia mostrar què fàcil és que els mitjans i els polítics ens enganyin. O qui sap, podria ser que volgués mostrar que la seva versió fictícia és tan creïble --o tan poc creïble-- com la que ens han estat explicant durant trenta anys els novel·listes i els que fan documentals que en cobrat molts diners per enganyar.

El que Jordi Èvole va anomenar un "experiment". És cert, que al final, em sembla que en el mateix documental surten unes notes que indiquen que tot era ficció. Ja mentre s'estava emetent, Twitter treia fum amb els comentaris que hi enviava la gent. Uns elogiant-lo, d'altres criticant-lo i fins i tot dient que Iker Jiménez (el del Cuarto Milenio) ho hauria fet millor.

No, per mi no va ser una presa de pèl. Tot això, inclòs els tancs (que era com una pel·li d'indis) surten per una porta i entren per una altra, perquè no hi havien més. Això Montse es va fer com a demostració i burla dels molts llibres i documentals que s'han fet cobrant i segurament eren mentida. El "Follonero" Al final també va dir que allò era mentida, "però si no ho dic molts ho poden creure com s'han cregut moltes històries" i altres "pensaran" de nosaltres de tot. I després va ser una bufetada a qui va disposar que fins que no passin 50 anys no es podrà saber "la veritat"

Però quan va dir el perquè es va fer i perquè van col·laborar des de Garci fins a l'últim sense que la Sexta pagués, em va semblar bé. Com és lògic no podien dir que tot era mentida abans de començar.

Una abraçada

gatot ha dit...

Doncs jo tiro la primera pedra: no ho vaig veure ni ho vaig seguir a les xarxes ni nothing de nothing.

I, ara quedaré malament: ni ganes!

Aquest Évole, per les fotos que hi ha a internés, deu ser de l'edat d'en Fuentes, no?

Poz ezo. Còpies de'n Sardà, i abans de qui?

Te n'adones de perquè en diuen tele-escombraries?

Au, ja paro que acabaré la pedrera...

M. Roser ha dit...

Es el segon post que llegeixo d'algú que diu el mateix que tu, i és que jo no el vaig veure i ting ganes de fer-ho...A veure si el trobo per Internet.
Bon Vespre.

Montse ha dit...

Gràcies, Carme, Josep, Gatot, per les vostres opinions.

Jo continuo una mica consternada, però entenc tots els punts de vista.

Gatot, algun dels "Salvados" que he vist estan força bé, no em sembla que el Follonero (que no m'agradava gens ni mica en el paper de follonero) sigui com en Sardà (que en el paper de les cròniques marcianes no m'agradava gens ni mica), però puc estar molt equivocada, ehhh?

Josep, no em vaig fixar que digués això que no havien cobrat per fer el documental. Encara... això els honra. Però m'ho vaig agafar fatal! Ja saps que m'agrada molt que em digueu el que en penseu, sempre aprenc de vosaltres!

Carme, el debat a mi em va posar encara més histèrica (per allò del paternalisme) però ja veus... hi ha diverses opinions i totes respectables.

El que us havia dit: gràcies!

Montse ha dit...

Ui, M.Roser, que no t'havia llegit! Doncs tampoc no t'has perdut res... tenint en compte que tot era fals, ni cal que ho busquis, perquè potser et posaries de mala jandí...

Petonets, M.Roser!

Clidice ha dit...

Jo ho vaig mirar al costat d'un que estava a València, vestit de verd, amb els tancs, carregat d'armament. I vaig recordar com el pare feia les maletes, i com el sogre patia, ell que havia estat condemnat a mort pels nacionals, sobretot perquè hi tenia el fill en aquesta nova guerra. I t'asseguro que aquest senyor ÉGOle no m'enganyarà mai més. Mentre hi hagi gent que fa el Sense ficció, que se'n vagin tots els amarillistes a fer la mà.

Una abraçada

(imagino la redacció del Sálvame? ah! no! Salvados:

jodeeeer otro 23-F, que mierda decimos?

hostia! tengo una idea! lo vamos a petar!)