09 de febrer, 2014

Gat x llebre

A les 8 del matí, sol aclaparador. penses  que serà un plaer, sortir a passejar.. A 2/4 de 9, surts i a mesura que vas caminant, es va apagant el sol. Llàstima.

La setmana passada es va morir la rentadora. Bé, morta no ho estava, només va caminar mig metre mentre centrifugava. I després, plof!... Gairebé dos-cents euros, arreglar-la. Com pot ser? Ho fan expressament, perquè pensis "afegint-hi cent euros més, en tinc una de nova"? No els vam afegir, així que, després d'un parell d'hores d'operació - canvi d'amortiguadors - que no sé si es diuen així, en català, la vàrem revifar i ara està com nova.

Sigui com sigui, jo recordo que "abans", les rentadores duraven quinze anys ben bons, amb reparacions de preus "normals". Ara, si vols que et duri set o vuit anys, cal fer-los unes operacions que riute'n tu de la implantació d'uns pits nous o de canviar-te la forma del nas (és metafòric, eh?)... O sigui, que fem cirurgia estètica i de l'altra a les màquines que tenim per casa. I, en el pitjor dels casos, si l'operació puja massa, la portem a la deixalleria - això si no la deixem al mig del bosc, que hi ha molta gent que ho fa- i en comprem una de nova. Apa, que la casa és gran!

I no només les rentadores (o màquines de rentar), sinó qualsevol electrodomèstic, petit o gran.  He vist que, amb la crisi, han sorgit algunes empreses que ho arreglen tot, tot i tot. Una mica com aquestes cases que hi vas amb un abric dels anys 80 i te l'arreglen (més o menys), per uns quants euros (bastants), però sempre surt més bé, per allò de la relació qualitat-preu, que comprar-te'n un de nou. Us heu fixat amb la malíssima qualitat d'un abric de 200 euros d'avui en dia? No? Doncs, a poder ser, aneu a comprar amb la mare, amb la tieta, amb l'àvia de la família... amb algú que tingui una mica de memòria històrica de la qualitat de la roba. Només cal que li digueu que toqui la roba de l'abric o de la peça que us vulgueu comprar, i seguidament li dieu quant val. Sentireu, més o menys, aquesta frase: "Per aquesta merda, penses pagar 200 euros?" ... això si la persona que us acompanya és ben educada i tal. Si no ho és, potser deixarà anar un taco gros. I és que a mesura que la societat avança i ens tornem tots més intel·lectuals, ens van tractant molt més com si fóssim uns burros de campionat i ens van venent gat per llebre, cada vegada més.


Per cert, l'altre dia, buidant un armari oblidat, vaig topar amb una col·lecció de mitja dotzena de tovalloles que feien una mica de peneta. Les he rentat - amb la rentadora acabada d'operar- els he posat suavitzant, les he assecat a l'assecadora (que es va menjant la roba, però la deixa suau, les coses com siguin) i les he comparat amb les darreres que havia comprat al 10X10 (sí, ja sé que al 10X10 es troba el que es troba)... doncs en la comparació han guanyat per golejada les tovalloles antigues! estic contenteta. Això és reciclar, no? (No?) ai, nusé... a mi em sembla que si...

A les 11,58, el sol continua mig apagat. Sort que no fa fred!

Vaig a posar una rentadora.


9 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Si noia deu ser allò de l'obsolescència programada ....ara hi ha mala qualitat .....i la roba ben cert...tinc jerseis de fa vint anys que ho superen tot, rentades i assecades i coses ben noves que no duren gens s'imposa reciclar!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Abans és deia allò de "prefereixo la roba barata i renovar-la cada any". Ara voldríem que ens durés més temps però els fabricants encara no se n'han assabentat.

Rafel ha dit...

Ha estat decisió encertada no llençar coses sense solta ni volta. A sobre les petites reparacions ajuden a fer xarxa social.

M. Roser ha dit...

Quan he vist el dibuix he pensat que et volies dedicar a fer màgia( que no ens aniria gens malament)...
Dona, a mi la rentadora si que em dura deu anys, ja l'ha tractes bé? o fas com els de "l'oeste" quan no funciona la màquina de begudes? He, he...
I tens raó, la roba d'ara, ni punt de comparació amb la d'abans, allò era qualitat de la bona...
Bona nit i bona pluja.

Josep ha dit...

Montse, t'ho vaig a explicar amb serietat perquè realment és aixì. La gent gran acostumen a dir: les coses ja no duren com abans. Diem més coses, però aquesta és una frase recurrent. En termes de producció industrial, aquesta durada menor es coneix com obsolescència programada .
L'obsolescència programada és una estratègia de les empreses que fabriquen béns de consum, especialment aquells de caràcter no fungible, com màquines o electrodomèstics, perquè el seu funcionament tingui un període de caducitat, de manera que ens veiem obligats a adquirir-ne un de nou (comptant que el cost de reparació pot ser superior al d'adquisició) . Fitxat que a vegades es més cara la tinta que la impresora.
Sembla que el sector on va començar l'obsolescència programada va ser l'elèctric, concretament els fabricants de bombetes. Les primeres bombetes que es van vendre, a partir de la seva invenció per Edison, duraven més de 2500 hores. Òbviament, aquesta alta durada no agradava a aquestes empreses que desitjaven vendre major nombre de bombetes.
El 1924, Osram, Philips i General Electric van constituir l'Organització Phoebus destinada a limitar la vida de les bombetes a 1.000 hores i controlar que cap fabricant incomplia aquesta clàusula. De fet, la primera bombeta que va inventar Edison durava 1.500 hores, i és fàcil imaginar el marge de millora que té un primer desenvolupament tecnològic .

Les conseqüències ambientals de l'obsolescència programada són fàcils de veure: un major consumisme, major incidència ambiental en els processos de fabricació i augment de la producció de residus, a causa de l'elevat nombre de béns de consum que són rebutjats.
Generalment, l'obsolescència la planificació fabricant, calculant el termini en què finalitza la vida útil del producte, de manera que el consumidor no perdi la confiança en la marca. La mateixa tecnologia és un aliat d'aquesta pràctica, ja que, per exemple, el desenvolupament d'un nou programari més potent, moltes vegades amb funcions d'utilitat discutible per a la major part dels usuaris, pot donar lloc a què un aparell que funciona correctament deixi, curiosament, de ser funcional. Un movil!!
Un exemple d'aparells que pateixen aquests processos d'obsolescència programa són les impressores. De fet, a internet és possible trobar llocs web on solucionar problemes amb aquests aparells, per "resetearlos" i fer-los oblidar aquest termini a partir del qual comencen els problemes.
Un estil de vida sostenible no és compatible amb l'obsolescència programada.

Perdó per la pallissa, però és així, i pensa que no he parlat ni del que va fer en Fort, el del cotxe.

Bona nit.

pons007 ha dit...

Això em recorda un capítol del Simpsons. Bé, qualsevol cosa me pot recordar un capítol dels Simpsons. En concret, en aquest, la Marge té una rentadora i una secadora tan fetes caldo que les dues es mouen. Al final el que fa es vendre-les al Moe i fan apostes a la taverna per quin dels dos electrodomèstics corre més xD

xavier pujol ha dit...

Rentadora, tovalloles, agulles d'estendre, que no plogui o no s'eixugarà la bugada...
Senzilles aventures diàries.
Oi que també ens fan feliços?
Fita

Olga Xirinacs ha dit...

Ara que ho dius, aquests abriguets que es veuen ja fa uns anys, com si fossin escanyolits, amb el cinturonet gairebé a l'alçada del coll i dos botons grans, semblen d'aquells que antigament es giraven per aprofitar-los i que duressin uns anyets més.
La qualitat que tenen és com la borra que es fa sota els llits. Ecs.
Aquell negre que no et va voler les bajoques al Caprabo deu tenir un bon 'modus vivendi'...

Deric ha dit...

Ja ho pots ben dir: cornuts i pagar el beure!