Entrades
En tinc mooooltes ganes. Ens agrada, cada any, anar-hi un parell de dies. Aprofitem per comprar oli del bo (encara que ja sé que d'oli bo en tenim a molts altres indrets de Catalunya i de la resta de la península). Aprofitem, també, per omplir-nos de paisatge i, si hi ha sort, ens trobem els ametllers florits i allò sí que és "la grande bellezza"!
Doncs això: demà, després de la meva feina, dinar rapidet i cap a Vallderoures falta gent! Passaré per Can Serret (encara no coneixeu l'Octavi?) estic seguríssima que d'allà no en sortiré sense al menys un llibre, a part del diari, anirem a fer excursions... hmmmm, ja estic desitjant ser-hi!
Si hi ha wi-fi allà on anem, ja aniré penjant alguna foto, que suposo que amb la tauleta també es pot fer (només es tracta d'esbrinar com)... i si no, quan torni. Potser no tindré ganes de connectar-me. No sempre hem d'estar connectats, veritat?
Apa, doncs, fins ben aviat!
imatge de google.
Doncs això: demà, després de la meva feina, dinar rapidet i cap a Vallderoures falta gent! Passaré per Can Serret (encara no coneixeu l'Octavi?) estic seguríssima que d'allà no en sortiré sense al menys un llibre, a part del diari, anirem a fer excursions... hmmmm, ja estic desitjant ser-hi!
Si hi ha wi-fi allà on anem, ja aniré penjant alguna foto, que suposo que amb la tauleta també es pot fer (només es tracta d'esbrinar com)... i si no, quan torni. Potser no tindré ganes de connectar-me. No sempre hem d'estar connectats, veritat?
Apa, doncs, fins ben aviat!
7 comentaris:
Dona records a la gent de l'altra banda de la frontera :P
Que gaudeixis molt del Matarranya.. al menys fa 30 anys que no hi he estat... ja veig que ja toca tornar-hi...
Recordo haver anat 3 vegades a Vall-de-roures i sempre aprofitàvem per anar al Parrisal. Aleshores es parlava català. Ara en volen dir lapao, però veuràs que és idèntic al d'abans.
El naixement del riu Pitarque, queda més lluny i també és espectacular.
Fita
Molt bonica tota aquesta zona. Fa uns anys m'hi vaig passejar una setmana, jo sola per aquests indrets
i recordo que em va fer molta gràcia escoltar la gent parlar català, amb accent aragonès...
Que t'ho passis molt bé.
Jo vaig estar-hi fa ben poquet i ja tinc ganes de tornar-hi!
També vaig entrar a cal Serret però l'Octavi estava atenent i m'esperaven. La propera vegada el saludo.
Vagi mlt be, Montse!
Conec la comarca bastant "per sobre" pel fet que el meu pare era de Terra Alta, Sí que és veritat, el paissage és preciós. Val la pena. Que ho gaudeixis molt!!
Montse, no se comentar las pelis, però et diré el que em sembla, encara que no sàpiga portar un ordre , de cor?
És veritat, Montse, la peli no és policíaca, però tot i així...
Com et deia ahir "La Gran Bellezza" s'assembla molt a la Dolce Vita, fins Jep Gambardella ens recorda Marcello Mastroianni de Fellini. És algú respectat per tots, infeliç i feliç al mateix temps, eloqüent i gandul. Jo diria que és "un apassionat pels gustos, pels plaers efímers "En aquest cas, portat fins a l'extrem sota la mirada d'un escriptor que després de complir 60?, anys ens introdueix en la seva vida d'excessos, de deambular i d'embolics entre llençols.
Sorrentino és un bon director, i la pel•lícula crec que està ben feta. El que jo em pregunto és si al final aquest fos un homenatge a Fellini. El paper secundari de Sabrina (crec que es diu així) dota la pel•lícula de força, i encara que sigui breu la seva importància és notòria. Això de la monja no s'entén molt bé, la veritat és que no vaig entendre res d'ella ... Intenta fer una crítica a l'església papal romana i novament ens ensenya la vellesa ... resulta estrany
Em quedo amb el moment del penya-segat que per a mi, és el veritable i únic moment de bellesa que Jep viu en la seva vida.
Roma és el teló de fons: la ciutat santa, carregada d'una bellesa suprema i els líders cristians no s'escapen de la crítica. I ara que dic Roma ... La vaig veure o me la fan veure, decadent i plena d'excentricitats i somnis trencats.
( Ah!, la banda sonora està a l'altura de la seva fotografia i el doblatge és fatal. )
Montse, al final, tot en aquesta vida és un truc.
[No en se més. Ben segur que un entès et podria dir moltes més cosses. Ho sento molt].
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada