04 de febrer, 2014

malentesos

Hi ha dies positius.

Avui mateix, n'és un. Si bé hi ha hagut males notícies per algun costat, he aconseguit que dues persones que gairebé no es parlaven, com a mínim una d'elles donés un pas cap a l'altra. Aconseguiran tornar a ser amigues? No ho crec, però si poden desfer algun malentès, jo em donaria per satisfeta.

Una vegada, fa uns quants anys, després d'una cursa nocturna que es fa a l'estiu a Blanes, un grup de gent que havíem corregut, vàrem anar a sopar a un bar on jo coneixia (conec) i molt, els propietaris. Una persona del grup que no era directament coneguda meva, sinó que havia vingut a fer la cursa i prou, o sigui, una tercera persona a qui jo veia per primer cop, va armar un sidral perquè, com que eren les 12 de la nit i tot era ple, hi havia molta gent que tenia gana al mateix moment, els del bar anaven de cul i van trigar molt a servir-nos els entrepans. A més, en aquella persona en concret, es veu que no l'havien entès bé i li van fer l'entrepà d'una altra cosa (llei de Murphy). Si havia demanat anxoves, posem per cas, li van fer de tonyina. M'ho invento, perquè no me' n recordo dels detalls.

El que recordo és el merder que va armar, implicant tot el grup i les taules veïnes. En un moment de cabreig es va aixecar i va anar a demanar el full de reclamacions al pobre senyor del bar, que és un tros de pa batejat i que mai havia tingut cap problema amb ningú. I jo era a la taula, amb aquell cap de trons! 

El que els va quedar a la ment als propietaris del bar és que "jo" era allà. Doncs bé. Mesos després d'aquell episodi, la dona em girava la cara, pel carrer, tot i que jo, l'endemà mateix, havia anat a demanar disculpes (no pas en nom del cap de trons, sinó en el meu, perquè jo era allà).

No vaig parar fins que un dia vaig enganxar la dona pel carrer i li vaig tornar a explicar com havia anat tot, perquè veiés que, de tot el merder, jo no en tenia cap culpa. Tampoc no es tractava de buscar culpables, esclar, només d'aclarir un malentès. Jo em vaig quedar una mica més tranquil·la, però les coses no han tornat a ser mai com eren. Ara ens saludem, sí, però l'estigma el porto penjat com una llufa. 

Fa ràbia, però hi ha coses que passen, que t'enganxen al mig, i que et deixen fatal. I no hi pots fer res! I no hi puc fer res.

M'alegro que avui, dues persones que gairebé no es parlaven, hagin iniciat un procés d'acostament, encara que només sigui per desfer malentesos.

I ara estava jo pensant en l'alta política... hi ha alguna opció que dos que ni es miren es posin a parlar? No, veritat? no, si ja m'ho semblava, ja!


 un petit malentès no polític


imatge de google

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Tan li costa al del bar entendre que tu només estaves allà i no vas fer res? O es que ets molt dolenta donant explicacions? No ho crec, jo he entés la situació a la primera...

xavier pujol ha dit...

És que hi ha gent que es cabreja per res... i d'altra que no atén a raons.
El dia que hi hagi comprensió envers "l'altre" començarem a anar bé.

Fita

Oliva ha dit...

ESTIMADA.NO T'ENCAPARRIS,A VOLTES EL QUE REP,SEMPRE ES EL DEL MITJ.

Josep ha dit...

I si hagués guanyat la cursa, haguera muntat aquest número (el 13) que és el que segurament portava aquesta persona. Jo no em preocuparia en absolut, o millor dit, ni tan sols la posaria comparant-la amb algun altre tema.

Jo també he corregut, i molt. Amb els restaurants no ho se, però això fa pensar en el típic personatge que vas corren i ell és posa a córrer mes, mirant-te de reüll amb burleta. Al cap d'uns metres et deixa que li avancis de nou per fer un altre cop el "numeret" Quina gràcia! Igual, igual que el Mister Bean!!
Una abraçada, Montse.

Relatus ha dit...

De vegades és millor prendre-s'ho bé perquè no podem fer res per arreglar el malentès. Per més que rectifiquem hi ha persones que no saben canviar de perspectiva.

M. Roser ha dit...

És una pena que de vegades persones que sempre han estat amigues deixin de ser-ho per culpa d'un mal entès...Però si tothom fos capaç de fer els passos necessaris per aclarir les coses, viuríem més feliços. Et felicito, perquè has fet "la bona obra del dia"...
Amb els polítics no hi ha solució, són tots massa orgullosos...
Petonets.

Montse ha dit...

M.Roser, de vegades, fer "la bona obra del dia" se't menja a tu (vull dir que de vegades, passa allò que diem "dues vegades bo, vol dir bobo"), però mira, cadascú és com és, oi?

Montse ha dit...

Si, Loreto: de tant en tant hauríem d'asseure'ns a la cadira de l'altre per veure les coses des del seu punt de vista!

Montse ha dit...

Josep, si hagués guanyat la cursa, el personatge en qüestió no hauria dit ni piu, potser ni tan sols hauria demanat un entrepà de tonyina o d'anxoves... hauria demanat una copa de cava directament!

Montse ha dit...

Quanta raó tens, Oliva!!!

Montse ha dit...

Esperem que arribi aquest dia, Xavier, esperem-ho!

Montse ha dit...

pons007, crec que no es tractava tant de l'explicació com del que suposava que jo estigués allà, enmig del grup que va armar el sidral (encara que només era una persona qui la va armar, perquè no es volia escoltar ningú dels altres, molt més raonables, que li dèiem que no n'hi havia per tant i que no calia demanar el llibre de reclamacions)