16 de febrer, 2014

La grande bellezza

De vegades em deixo emportar pels crítics, altres vegades no. Aquesta vegada, havia sentit un crític - només un- que la deixava molt bé. I una espectadora que en algun programa de ràdio havia dit que l'havia decebut. 

Però hi vaig anar i em va passar allò que ens pot passar en algunes ocasions: que com més hi penso, més sé que em va agradar. A mesura que et va passant la peli pel davant, penses "és rara". Em va recordar remotíssimament "El discreto encanto de la burguesía", de Buñuel. No té res a veure, aviso, però la meva ment té trets amagats i fa associacions "inassociables".Així doncs, d'alguna manera, me la va recordar. També la vaig trobar una mica felliniana. però tampoc. No em va agradar gens ni mica el doblatge de la veu d'ell, i això que en Jordi Buixaderes em sol agradar molt, normalment. Però no em va lligar, la seva veu, amb l'aspecte del protagonista. No us passa, que hi ha cops que penseu que un doblatge concret no ha estat encertat? Aquesta és una impressió personal, només, perquè al capità li va encantar, així que... de fet, cada vegada estic més convençuda que m'agradaria tornar a allò que en dèiem "Art i assaig", que no era altra cosa que veure les pelis en versió original subtitulada. D'aquesta manera, sentiríem la veu dels actors i actrius, cosa que sol ser molt més interessant. I aquesta també és una opinió meva, tot i que conec actrius i actors de doblatge que ara mateix em podrien maleir els ossos. Però és el que penso, em sap greu.

(ostres, ara em surt tot el paràgraf anterior subratllat de vermell, espero que no hi hagi gaires faltes, que només sigui un estirabot de blogger)

En fi, que crec que val la pena passar els 124 minuts que dura "La grande bellezza" submergint-s'hi de ple, i el que dic: és en sortir del cine que apareix "el fòrum" (La clave). Perquè no és una frivolitat, tot i el to de comèdia que té: en realitat és un drama.

Ja direu, si la veieu. I també em podeu clavar un escàndol perquè recomano pelis estranyotes que no agraden, hehehe...

Trailer en castellà

10 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Doncs a mi me l'han recomanat ja tres o quatre vegades, a veure si em poso les piles i me n'hi vaig ja.

:) Ja us ho explicaré...

Elfreelang ha dit...

la veritat és que vaig poc al cinema ....però me l'anoto ....

Montse ha dit...

Doncs posa't les piles, Carme, i després ja em diràs (espero que t'agradi tant com a mi)

Montse ha dit...

Elfree, intenta anar-hi! segur que t'agrada!

M. Roser ha dit...

No l'he vista, així doncs no puc opinar...Potser esperaré que la facin per la tele, a mi allò de sofà, manta i peli,em va força bé...
:)

Olga Xirinacs ha dit...

El noiet de la 8 la va deixar molt bé.
Penso que haurien de doblar tots els actors castellano-andalusos-precipitats: no entenc res de res quan parlen. Es pensen que deuen fer gràcia, tan castissos ells, i fan avorrir les pel·lis.
En canvi els que parlen burgalès-salamanquès etc es deixen entendre bé.
Dels subtitulats hi ha feina a llegir i distreu de l'acció. El meu nivell d'idiomes no arriba a seguir ràpid
No hi ha res com un bon doblatge, sí senyora.

Josep ha dit...

Montse, a mi m'ha agradat, i com veig que tots desitgen veure-la no vull comentar res fins que tu ho diguis. Només diré, i amb això crec que no faig cap mal, és dir que aquesta pel•lícula és la descripció pautada de tot el que queda quan no queda res. S'assembla molt a la Dolce Vita, fins Jep Gambardella em recorda Marcello Mastroianni de Fellini, fins i tot em recorda els personatges populars de Fellini, capaços d'observar la vida pel que és realment
Crec que podem amagar la nostra tristesa i banyar-de perversions, però la consciència i la realitat sempre queden ...
Avisem quan pugui comentar.

Una abraçada

Montse ha dit...

M. Roser, suposo que algun dia la faran per la tele. Abans trigaven molt més temps, ara ja, en uns mesos les passen. Segur que t'agradarà, i si la veus amb manteta i crispetes casolanes, molt millor!

Montse ha dit...

hahaha, olga, jo també penso que hauríem de doblar els andalusos "cerraos". És veritat, això dels subtítols, però... no havies anat a veure pelis d'art i assaig, fa molts anys? al final t'hi acostumaves. Però, posats a doblar, que el doblatge sigui bo o que callin per sempre!

Montse ha dit...

Josep, no hi ha cap problema a comentar el que vulgueu, faltaria més! A més, no és una peli que - si la comentes- estiguis desvetllant res, seria diferent si fos policiaca, però aquesta... va, digues la teva i ens hi enganxem!