07 de febrer, 2014

És injust...

Una gran professional, a qui havia escoltat força vegades.

Descansa en pau, Tatiana.         

6 comentaris:

Júlia ha dit...

AHIR ho escoltava per la ràdio, quan mor gent de la generació dels fills la cosa té una tragèdia afegida.

Josep ha dit...

La coneixia de l'hospital però mai vaig creure que no estava curada, pensava que les seves visites eren de control. Pensaré molt en tu quan no et vegi o no pugui llegir-te.

Un petó ben gros pera tu Tatiana. Gràcies per tot el que ens has aportat en tots aquests anys.!

xavier pujol ha dit...

Per edat, també puc subsriure el que diu la Júlia més amunt.
M'he emocionat escoltant la Terribes quan donava la notícia, i també llegint l'Ara.
Tatiana, les ones t'enyoraran i nosaltres també.
Fita

M. Roser ha dit...

Quan se'n va algú a la flor de la vida, ens costa d'entendre, però en realitat, potser la mort és de les coses més justes, perquè no fa diferències entre rics , pobres, joves, vells, guapos, lletjos...
M'ha sorprès molt la notícia, perquè l'havia vist fa poc, per la tele i no semblava pas que estigués malalta,suposo que era una lluitadora, descansi en pau.
Bon vespre.

Olga Xirinacs ha dit...

Treballem per fer una vida més justa i agradable, però el disseny del món ens va a la contra i les nostres armes són desiguals: la mort sempre guanya.
Una abraçada.

Relatus ha dit...

No sabia que estava malalta, veient-la no ho hauria dit mai (tot i que no se n'amagava). La notícia va impactar-me. L'Empar Moliner avui li ha dedicat la columna de l'ARA que, malauradament, la Tatiana no podrà tornar a escriure.