26 d’abril, 2012

La gatera

Vaja...
Entro, des del meu insomni - després explico per què en tinc, o per què suposo que en tinc- i em trobo una altra vegada que m'han canviat la.. com es diu? interface? bé, és igual, com es digui. M'han tornat a canviar l'aparença del blog quan vull publicar un apunt, post, el que sigui. Ja sé que és una bestiesa, però aquests canvis em fan molta mandra.

Per què no puc dormir?

De fet, la culpa la té el meu gat, que no té gatera.
Bé, si que té gatera: la seva gatera sóc jo.
M'explico: abans, a les cases hi havia uns forats, anomenats gateres, per on el gat de la casa - suposant que a la casa hi hagués gat- entrava i sortia al seu gust. Ara vull entrar, doncs passo per la gatera i entro; ara vull sortir, doncs passo per la gatera i surto. I així, tothom feliç: el gat i la gent de la casa.
Actualment a les cases no hi ha gateres, però hi continua havent gats (bé, en algunes cases). Com també, en algunes cases, hi ha gateres que funcionen amb un xip. El gat porta un xip i la gatera el detecta i s'obre. Aquest muntatge tan sofisticat, és molt lleig.
Vull dir que no és "mono" ni de disseny i per això el meu capità em va dir que a casa no hi hauria gatera i que si el gat volia entrar o sortir li obriríem "a mà".

Quan el Xat era petit vivia més a fora que a dintre i no emprenyava gaire, tot s'ha de dir. Ara que ja és un gat vell (té més de deu anys) el paio passa les nits a dintre i els dies a fora i només entra quan vol menjar o tenir companyia. Però... ah! a la matinada - entre les 4 i les 5,30- em salta damunt del llit i no para fins que m'aixeco a obrir-li la porta (capteu? sóc la seva gatera particular). Jo, naturalment, em podria haver negat a fer aquesta feina des del primer dia en què el Xat em va sol·licitar per fer-la, però com que en general no em molesta llevar-me i obrir-li la porta, doncs ho faig. Després me'n torno al llit i tan panxa.

El problema quan ve? doncs el dia que, quan em torno a ficar al llit, començo a fer voltes i no hi ha manera de tornar-me a adormir, com avui.

I... per què, avui, no m'adormo? molt senzill: fa dues setmanes l'editor em va tornar a jurar i perjurar que "aviat" publicaria el meu llibre i que confiï en ell (again)... i després de la trucada, altra vegada el silenci més absolut i el pdf que no arriba per a la darrera correcció.

i m'he posat altra vegada de mala jandí i no he pogut dormir més.

Així que, comptat i debatut, la culpa del meu insomni no és del gat, sinó de l'editor.

En fi, sort que de tant en tant el Real Madrittt ens dóna alguna alegria, no? (si, heu llegit bé. Coi, que no va perdre la Champions, ahir, o què?)

Dos quarts i set de set... potser que me'n torni al lllit... o potser que esmorzi!

10 comentaris:

Glòria ha dit...

Bon dia gatera! A mi tampoc em fan gràcia aquestes novetats del bloc... Totalment d'acord, qui et reu la son no és el gat...
Jo de petita al poble tenia de tot, també gats i gatera; ara, era una porta de fusta d'aquelles de dues parts però en horitzontal i pintada de color marró. Igual ja ni queden...

karlunx ha dit...

l'editor ha llegit el meu bloc i ha après el concepte de "al tiro"... bandarra!! Què t'he de dir... paciència!
petonet, i bon dia!!

El porquet ha dit...

Ui, ui, jo no tindria cap gat a casa (al·lèrgia).I si en tingués posaria gateres a totes les portes! Jo crec que se n'han de poder posar, no? Ai, no ho sé, no domino el món felí! Però el que és segur que no permetria és que la bestioleta em despertés nit sí, nit també, per sortir de l'habitació (o això, o ja no el deixaria entrar).

Respecte a l'editor. Paciència dona... aquestes coses, no saps mai perquè, però són llargues com un dia sense pa. Al final, però segur que tot acabarà bé!

el paseante ha dit...

I si entres a casa de l'editor per la seva gatera (tots els editors tenen gats) i cap a les quatre de la matinada li saltes al llit i el despertes per preguntar-li com està el tema?

Assumpta ha dit...

Tens un gat que es diu XAT? ;-))

Dona, si l'editor insisteix tant, confia en ell i dorm tranquil·la (va dir la que sempre té insomni... ai!!)

Res, que jo entrava a desitjar-te un FELIÇ SANT!! però ara també que espero que l'editor faci honor a la seva paraula!! ;-)

miquel ha dit...

Montse, entro de matinada a casa teua per la gatera de la pantalla per desitjar-te que tinguis un dia ben feliç (qui sap si l'editor demà -ja avui- et sorprendrà positivament)

fanal blau ha dit...

Jo no tinc ni gat ni editor; de com tinc el son ja ni t'ho explico...
Veuràs com et trucarà aviat...confia-hi!
Jo passava per aquí a desitjar-te un bon i feliç dia del sant!
Una abraçada, Montse!

Olga Xirinacs ha dit...

¡Montserrat, felicitats!
Sigui amb gats o sense gats.
¡Ai gatera amb regatera!
si a la nit no pots dormir,
que et repassi una gaitera.
*
1(Que no ho llegeixi el bisbe)
2(Estreno el colló d'ordinador)

Eli ha dit...

Ai Montse, hem de pensar que tot arriba... com les histories veïnals...tant de patir, i ja les tenim!!! A tu et passarà igual... ja veuras!!! Una dormidina pel Xat???
;)

Sani Girona Roig ha dit...

Ahir, Montse, em van enviar un text en anglès que porta pe títol "El diari d'un gat"... i fa així:


A Cat's Diary

Day 84 of my captivity.

My captors continued to taunt me with bizarre little dangling objects. They dine lavishly on fresh meat, while I am forced to eat dry cereal. The only thing that keeps me going is the hope of escape, and the mild satisfaction I get from clawing the furniture. Tomorrow I may eat another house plant.

Today my attempt to kill my captors by weaving around their feet while they were walking almost succeeded. Maybe I should try this at the top of the stairs.

In an attempt to disgust and repulse these vile oppressors, I once again induced myself to vomit on their favorite chair. I must try this on their bed.

Decapitated a mouse and brought them the headless body in an attempt to make them aware of what I am capable of, and to try to strike fear into their hearts. They only cooed and condescended about what a good little kitty cat I was. This is not working according to plan.

There was some sort of gathering of their accomplices. I was placed in solitary confinement throughout the event. However, I could hear the noise and smell the food. More important, I overheard that my confinement was due to my powers of inducing something called "allergies." Must learn what this is and how to use it to my advantage.

I am convinced the other captives are flunkies and maybe snitches. The dog is routinely released and seems more than happy to return. He is obviously a half-wit.

The bird, on the other hand, has got to be an informant. He speaks with them regularly, and I am certain he reports my every move. Due to his current placement in the metal room, his safety is assured. But I can wait.

It's only a matter of time.
___________

Així que compte !!!

Pren-ho com a regalet de "Santa Montserrat"
Cuida't
Felicitats


ledsted ivanda En led Sted i la seva banda?