15 d’abril, 2012

Veïnatge II

Esdeveniment: Celebració de la desena tongada de les Històries Veïnals.

Pels que no saben de què va: les H.V. són relats escrits a ... mooooooooltes mans, fruit d'una idea del blogaire/blocaire El Veí de Dalt, del blog M'alerudeveure't.

per cert, podeu ajudar amb un micromecenatge, podeu comprar el llibre... aquí us deixo la idea, a veure si...

HISTÒRIES VEÏNALS


Vejam, on era? ah, si!

dissabte, 14 d'abril de 2012

Al matí m'assabento que sa nostra majestat el rei de les espanyes (uix, m'he oblidat la majúscula, ho sento) s'ha trencat el maluc (o alguna cosa així) mentre anava al lavabo (poc romàntic). Després m'assabento que estava... caçant elefants! (deumeu) i penso (massa poc!)...  Després m'oblido de sa majestat i continuo amb la meva vida quotidiana, amb una miqueta de neguit del bo: un cuquet a dintre que m'anava repetint a petits intervals "aquest vespre coneixeràs un munt de gent que tens ganes de conèixer; aquest vespre faràs abraçades en viu i en directe a persones que no són només blogs o nicks: són persones reals, de carn i ossos, amb sentiments, com tu".


Pre-tot (potser que en digui Antecedents)

Val a dir que aquest sentiment jo ja el conec (i molt). Porto rondant per la xarxa des de 1997, quan vaig començar l'aventura de cursar la que -de moment- seria la meva última carrera universitària, i ho vaig fer a la UOC. Aquella va ser la meva iniciació al món d'internet, passant (com ja he dit moltes vegades) directament de la game boy del meu nen petit a l'ordinador. I d'allà, a internet. I d'internet, als xats amb companys d'universitat i del xat amb companys d'universitat, al xat amb desconeguts i desconegudes, que al cap del temps van passar a formar part de la meva vida no virtual. En vaig conèixer una pila. I vaig tenir el goig de descobrir grans persones que s'amagaven darrere petits nicks. La història continuà i vaig acabar obrint un blog i descobrint altres nicks petits de grans persones, amb algunes d'elles vaig establir una comunicació més gran que amb algunes altres (és la vida mateixa) i de cop, apareix un nick simpàtic, El Veí de dalt, que, des del seu blog amable, simpàtic, agradable, però al mateix temps d'un gran nivell, em va atraure des del primer moment. Aquest Veí resultà ser un gran dinamitzador de la cultura. I comença a convocar-nos per escriure històries. i jo, que m'apunto a un bombardeig, m'apunto a toooootes les històries. I gaudeixo (i també disfruto) infinitament amb la moguda blogaire que passa d'anomenar-se Catosfera en un moment determinat, a denominar-se Blogville, gràcies a la Violette Moulin (un altre petit nick-de gran persona).

M'adono que estic resultant sobiranament pesada i avorrida i que encara no he dit res de la festa!!!

 I si ho deixo aquí i continuo en un altre post? si no, no em llegirà ningú, aix...

Continuarem, doncs, amb un Veïnatge III, en algun moment del dia. Apali!



Ho deixo, doncs, en el neguit (del bo) que em rosega durant el dissabte al matí, mentre celebro mentalment el dia de la República i  penso que tant de bo  a sa nostra majestat un elefant li hagués fotut un cop de pota al cap i "l'hagués fet tornar republicà" , cagundena...

6 comentaris:

Abogadaenbcn ha dit...

Molt bon dia Montse!!! Muasss.

Carme ha dit...

Veïnatge, II... veïnatge III... et continuarem llegint, doncs. Estic segur a que mai no ens en sobrarà cap... tot serà de bon recordar.

Petonassos.

Rafel ha dit...

Gens pesada, un goig tenir-te de veïna virtual i ahir presencial.

Francesc Puigcarbó ha dit...

ai el nostre reietó, a qui li agrada la cançó de l'elefant perdut en el desert. Pagant tu o pagant jo quantes t'en foteries. Suposant que supossessim que l'elefant el convertís, seria Joan Carles I el republicà.

Violette ha dit...

Oh, Montse... gràcies pel piropu!! Segueixo llegint...

El veí de dalt ha dit...

Es que realment, a Blogville, als nostres mars, només hi ha bona gent. Serà per això que ens costa desenganxar-nos i seguir navegant...