Entrades
La filla d'una cosina germana meva ha hagut d'emigrar a Xile perquè, essent una senyora enginyera amb unes notes brillants, al seu país no ha trobat feina.
És tristíssim, no us sembla? això vol dir que anem enrere, lamentablement. Quan jo era petita a la ràdio feien un programa que es deia "De España para los españoles", em sembla que qui el conduïa era la Mª Matilde Almendros, però puc estar equivocada. Per sort, avui en dia tenim els ordinadors, els mòbils, les webcams, etc... i "sembla" que els nostres familiars estimats estiguin a la cantonada. Però no. No són a la cantonada, estan lluitant en un altre país per obrir-se pas a la vida, una vida que tots pensavem que seria mig regalada, per allò d'un estat del benestar que ens vam creure que duraria molt de temps, però que, sense gairebé ni adonar-nos-en, ens hem anat carregant; gràcies a la corrupció, a l'afany de poder, a l'avarícia desenfrenada d'uns quants. D'uns quants, perquè la resta de mortals hem intentat viure dignament i, ingènuament, hem confiat en aquells que ens pensàvem que ens representaven.
Amb la Carla no és que estiguéssim en contacte gaire sovint, la veritat, ho estava molt més amb sa mare, la meva cosina, perquè des de petites hem estat molt unides. Però des que viu allà - i ara fa un mes- la llegeixo cada dia i quan la trobo connectada la saludo pel xat. M'he baixat l'skype (o comesdigui) per si un dia coincidim i podem dir-nos hola bondia o bonatarda, com va per aquí, has vist el partit del Barça? vas veure la riera? (ens consta que ho veu, ella mateixa ho explica)...
Si voleu seguir les peripècies d'una noia de ... Carla, són 27? de em sembla que 27 anys, que va complir fa ben poquet, les seves inquietuds, la seva experiència des d'allà, no dubteu a fer-vos seguidors/es del seu blog, és una petita perla.: De Barcelona al món (en proves) Això de "en proves" suposo que havia de ser definitivament provisional, com tantes coses provisionals a casa nostra!
Aquí us deixo un acudit que va posar ahir al seu blog, em va fer molta gràcia:
És tristíssim, no us sembla? això vol dir que anem enrere, lamentablement. Quan jo era petita a la ràdio feien un programa que es deia "De España para los españoles", em sembla que qui el conduïa era la Mª Matilde Almendros, però puc estar equivocada. Per sort, avui en dia tenim els ordinadors, els mòbils, les webcams, etc... i "sembla" que els nostres familiars estimats estiguin a la cantonada. Però no. No són a la cantonada, estan lluitant en un altre país per obrir-se pas a la vida, una vida que tots pensavem que seria mig regalada, per allò d'un estat del benestar que ens vam creure que duraria molt de temps, però que, sense gairebé ni adonar-nos-en, ens hem anat carregant; gràcies a la corrupció, a l'afany de poder, a l'avarícia desenfrenada d'uns quants. D'uns quants, perquè la resta de mortals hem intentat viure dignament i, ingènuament, hem confiat en aquells que ens pensàvem que ens representaven.
Amb la Carla no és que estiguéssim en contacte gaire sovint, la veritat, ho estava molt més amb sa mare, la meva cosina, perquè des de petites hem estat molt unides. Però des que viu allà - i ara fa un mes- la llegeixo cada dia i quan la trobo connectada la saludo pel xat. M'he baixat l'skype (o comesdigui) per si un dia coincidim i podem dir-nos hola bondia o bonatarda, com va per aquí, has vist el partit del Barça? vas veure la riera? (ens consta que ho veu, ella mateixa ho explica)...
Si voleu seguir les peripècies d'una noia de ... Carla, són 27? de em sembla que 27 anys, que va complir fa ben poquet, les seves inquietuds, la seva experiència des d'allà, no dubteu a fer-vos seguidors/es del seu blog, és una petita perla.: De Barcelona al món (en proves) Això de "en proves" suposo que havia de ser definitivament provisional, com tantes coses provisionals a casa nostra!
Aquí us deixo un acudit que va posar ahir al seu blog, em va fer molta gràcia:
8 comentaris:
Quina pena.... Jo treballo amb metges, però aquí si que venen de fora, sobretot de l'altre costat del "xarco". Només pateixo pel futur dels nostres nanos, què els hi espera? L'acudit molt bo, és una pena que faci riure! un petó guapa, bona nit :)
És trist quan un país inverteix durant anys en una persona i, finalment, quan aquesta està formada i preparada per tornar el que el país ha invertit en ella, aquest propi país sigui incapaç de generar les oportunitats per a que es produeixi aquest retorn a la societat.
Per no parlar de les vides que es veuen trasbalsades amb aquests canvis "forçats".
Sí, era "De España para los españoles" i era la Maria Matilde Almendros. L'escoltava amb l'àvia cada matí. Què t'he de dir? Si visc amb el pànic que els meus hauran de marxar (i de fet els animo a fer-ho) i se'm trencarà alguna cosa de per dins, perquè no n'hi ha prou amb l'Internet, per molt que ens conformem perquè ves què hi vols fer! Vaig a fer el tafaner al blog :)
Ja he posat uns nuvolots amenaçadors al blog. Lliçons de natura: els més intel·ligents preveuen quan vindran mal dades i fugen cap allà on se senten segurs. "Primum vivere deinde filosofare."
És penós aquest estat de coses.
Ànims, malgrat tot. Ja veus que als jaios tampoc ens volen... (Declaracions del FMI)
Bé, amb la pujada de preus de les universitats, també cada vegada menys gent podrà accedir a estudis superiors... Tot és negre
Hem importat treballadors poc qualificats per acabar exportant treballadors qualificats. Qui ha dissenyat tot això és un crac. Llegiré aquesta noieta xilena.
al final em faràs treure els colors montse!
per cert, tampoc he tret tant bones notes a la carrera, no sé d'on has tret això!! jeje veig un maquillatge de les notes per part de la meva àvia...
Petonets i... Visca el BArça!!
hem passat de rebre immigrants a emigrar nosaltres, el més trist de tot és que qui marxa són els que estan més ben preparats
Publica un comentari a l'entrada